L’Audiència Nacional amnistia els 12 CDR acusats de terrorisme per l’Operació Judes

S'acaba el periple per als 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme en el marc de l'Operació Judes. L’Audiència Nacional (AN) ha acordat aquest divendres el sobreseïment i arxiu de la causa, emparant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del juliol, que va avalar l’aplicació de l’amnistia als encausats. La causa exposava a les 12 persones a peticions a entre vuit i onze anys de presó per delictes de terrorisme.

Entitats com Alerta Solidària o Òmnium feia anys que reclamaven l'arxivament d'una causa que, tot i ocasionar presó preventiva per als encausats, sempre havia tingut una important carència de proves. Alerta Solidària ha celebrat la notícia en una publicació a X. "Ha trigat dos anys però ja tenim la resolució de l'Audiència Nacional amb l'amnistia". 

Al text de la sentència de la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, a la qual hi ha tingut accés Públic, recorda que el TJUE va sentenciar que els fets investigats "no suposen greus violacions intencionades de drets humans". 

Com indica el text, tant Fiscalia com les defenses dels investigats havien sol·licitat "el sobreseïment lliure i arxivament de les actuacions per concórrer [...] l'amnistia dels investigats". Ara l'Audiència Nacional l'aplica als dotze acusats de terrorisme "per extinció de la seva responsabilitat penal". La sentència, però es pot recórrer davant la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional en un termini de deu dies.

La breu sentència, de només tres pàgines, pràcticament es limita a aplicar la sentència del TJUE i no fa cap anàlisi individualitzada dels fets de cada investigat.

La sentència del TJUE es va fer pública el 16 de juliol i des de llavors les defenses dels encausats han exigit a l'alt tribunal espanyol aplicar la llei "de forma immediata". L’Audiència Nacional havia aturat el procediment de l’Operació Judes el 2024 per plantejar una qüestió prejudicial davant l'alt tribunal europeu, a qui va demanar que es pronunciés sobre si l’aplicació de l’amnistia contradeia el dret comunitari sobre la directiva antiterrorista. Luxemburg va resoldre que l’amnistia no "menyscaba" aquest dret i va deixar en mans del tribunal espanyol aplicar la llei als CDR.

Ara l'Audiència Nacional s’empara en el fet que la sentència del TJUE va dictaminar que la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme "no s’oposa" a la llei d’amnistia. Així, posa de manifest que el tribunal europeu va remarcar que la norma està pensada per "reduir tensions institucionals i polítiques i per facilitar un escenari de reconciliació".

Carles Puigdemont ha estat un dels primers a reaccionar a la notícia. En una publicació a X ho ha qualificat de "gran notícia, que arriba molt tard i després d'un patiment injust".