L'assistència jurídica gratuïta, en crisi: per què baixa el nombre d'advocats del torn d'ofici si la demanda creix?

Hi ha molts motius per defensar l'assistència jurídica gratuïta, però el principal és que es tracta d'un dret recollit en la Constitució. "La justícia serà gratuïta quan així ho disposi la llei i, en tot cas, respecte de qui acrediti insuficiència de recursos per litigar", sosté l'article 119 de la Carta Magna.

Però, com passa amb la sanitat, l'educació o la dependència, no és la primera vegada que la salut d'aquest servei públic està en qüestió. De fet, a ulls dels qui el sostenen, "la situació sempre ha estat deteriorada", comenta a aquest mitjà Alejandra Jacinto, advocada del Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES) i adscrita al torn d'ofici de la branca Penal pel Col·legi de l'Advocacia de Madrid (ICAM).

Si bé, la tendència descendent del nombre d'advocats inscrits en els últims anys fa sonar les alarmes. El 2024, la xifra es va situar per primera vegada per sota dels 40.000. I no només això, aquesta baixada es produeix en un context d'augment de la demanda d'aquest servei i de creixement del cens total d'advocats. És a dir, cada vegada són menys els lletrats que formen el torn d'ofici malgrat l'augment de les sol·licituds fetes pels ciutadans.

"Amb l'excepció d'Andalusia i València, els advocats del torn d'ofici van baixar el 2024 en totes les comunitats, amb la qual cosa cada vegada són menys advocats atenent un nombre d'assumptes cada vegada més gran. La baixa remuneració per l'assistència jurídica gratuïta és una de les principals queixes dels professionals que ofereixen aquest servei essencial", destaca el XIX Informe de l'Observatori de la Justícia Gratuïta, elaborat pel Consejo General de la Abogacía Española i la Fundació Aranzadi-La Ley sobre el servei prestat el 2024.

Aquest document recorda que el descens en les xifres del torn d'ofici es produeix des de fa diversos anys. El 2019 estaven adscrits al torn 45.868 advocats en tota Espanya (el 31,2% dels 146.978 exercents), mentre que el 2024 eren solament 39.941 (el 26,8% dels 148.867 col·legiats). En cinc anys, el nombre de professionals d'ofici s'ha reduït un 13%.

Per contra, les peticions d'assistència jurídica gratuïta al llarg de 2024 davant els 83 Col·legis de l'Advocacia o en els jutjats van seguir la tendència a l'alça dels últims anys fins a aconseguir els 1,1 milions el 2024, la qual cosa suposa un augment del 5%. "Es confirma així la demanda creixent d'aquest servei, essencial per garantir l'accés a la justícia i la tutela judicial efectiva dels sectors més vulnerables de la població", postil·la l'informe.

Baixa remuneració, la principal causa

Les condicions en què es presta el servei expliquen per què cada vegada són més els lletrats que es donen de baixa del torn d'ofici. "El problema que tenim és, per desgràcia, la precarietat que patim a tots els nivells, però especialment en el tema la retribució", resumeix Ángel Méndez, president de la subcomissió d'assistència jurídica gratuïta de l'Abogacía Española.

Aquest lletrat del torn d'ofici, degà del Col·legi d'Advocats de Cartagena, posa el focus en el Ministeri de Justícia, encarregat d'assumir el cost del servei en aquelles autonomies que no tenen transferides les competències en matèria de mitjans de la justícia (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Illes Balears, Múrcia, Ceuta i Melilla), així com el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional (AN).

"Som pràcticament els que tenim els paràmetres de retribució més baixos", postil·la Méndez en unes declaracions a Público. Tal com reflecteix la comparativa per CCAA dels procediments més comuns inclosa en l'últim informe de l'Observatori de la Justícia Gratuïta, les retribucions del ministeri es troben en els últims llocs en la majoria d'assumptes. Com a exemple, per un procediment penal abreujat, el departament que dirigeix actualment Félix Bolaños paga 291,60 euros enfront dels 440 euros que abona el País Valencià.

Cal assenyalar que aquesta bretxa s'eixampla encara més si es compara un mateix procediment portat per un advocat del torn d'ofici i un pertanyent a un despatx particular. "Per un procediment ordinari, podem estar parlant de cobrar de 280 a 300 euros enfront dels 3.000 o 3.500 euros que pot cobrar un advocat independent en casos com una reclamació de quantitat".

Però sens dubte, l'exemple més paradigmàtic és el dels advocats del torn d'ofici de l'Audiència Nacional, on es jutgen delictes de terrorisme, narcotràfic, blanqueig de capitals i corrupció a gran escala. "Si et toca una macrocausa, a la qual li has de dedicar un mes sencer, per exemple, tenint vistes cada setmana, doncs al final del procediment, amb sort, potser et paguen 500 euros. Això pot ser la ruïna per a qualsevol advocat", comenta Méndez.

L'Audiència Nacional s'enfronta a una renúncia massiva

Tot i que els òrgans centrals són competència del Ministeri de Justícia, els lletrats que poden actuar davant l'Audiència Nacional són del torn d'ofici del Col·legi de l'Advocacia de Madrid, el col·legi professional amb més advocats d'Europa. El passat mes de desembre, l'ICAM es va unir a la crida de renúncia massiva al torn d'ofici de l'AN promogut per l'Asociación de Letrados por un Turno de Oficio Digno (Altodo).

Altodo, creada el 2020, va fer aquesta crida d'auxili fins que es garanteixi una retribució "digna" i "d'acord amb la responsabilitat" que assumeix el col·lectiu. En paraules de Luis Álvarez, tresorer de l'organització a la qual també pertany el degà d'ICAM Eugenio Ribón, la situació no pot esperar més.

"Les nostres renúncies entraran en vigor el mes de febrer i veurem què passa", afirma, a més d'assegurar que, segons les xifres que manegen des d'Altodo, almenys un 25% de la plantilla del torn d'ofici ha estat baixa. Aquest diari s'ha posat en contacte amb el col·legi madrileny per conèixer el nombre exacte de baixes, però al tancament d'aquesta edició, no ha obtingut resposta.

Encara que la inscripció en el torn d'ofici és voluntària, assegurar aquest servei públic és de caràcter obligatori. "No sabem com ho farà el col·legi [ICAM] respecte a com ho farà si no hi ha prou lletrats per portar el torn, però el col·legi ens dona suport", afegeix Álvarez.

Davant aquesta situació, Ribón va traslladar per escrit al president de l'Audiència Nacional la "precarietat de les condicions econòmiques i materials del Torn, advertint del risc per a la qualitat del servei, el dret de defensa i el funcionament de l'Audiència Nacional".

De fet, la Sala de Govern de l'AN va recollir el guant. Segons consta en l'acta de la reunió del passat 15 de desembre, aquest òrgan va manifestar "la preocupació per aquesta situació" i va donar "trasllat de la comunicació referida als membres de la Sala de Govern per al seu coneixement i als efectes oportuns".

Altres millores més enllà de les econòmiques

Davant d'aquesta posició, el lletrat penalista Endika Zulueta, que acumula 38 anys d'experiència com a advocat del torn d'ofici, demana a Ribón que mostri la mateixa contundència amb la Comunitat de Madrid a l'hora d'exigir una millora de les condicions, ja que el Govern autonòmic "s'encarrega de molts més assumptes" que l'Audiència Nacional. "Ribón ataca només una part", diu Zulueta en declaracions a Público.

El jurista demana altres "reivindicacions més enllà dels diners". "Exigim les mateixes condicions que tenen els advocats particulars, ja que el tracte és desigual", esgrimeix. Així mateix, qüestiona una de les demandes que demanen algunes associacions, com que els advocats del torn d'ofici siguin considerats agents d'autoritat. "Seria sospitar dels nostres propis clients", postil·la.

Zulueta, que pertany a l'Associació Lliure d'Advocades i Advocats (ALA), recorda una queixa comuna en l'organització relacionada amb la seva pretensió d'eliminar les barreres discriminatòries: "Quan entrem a l'Audiència Nacional, a nosaltres ens fan passar per l'arc de metall, mentre que la resta d'autoritats no ho han de fer".

Luis Álvarez també recorda altres situacions que expliquen per què cada vegada més advocats rebutgen el torn d'ofici."Un exemple és que arribes al jutjat, s'ha suspès la vista i no t'han avisat". Altres vegades, quan es tracta d'un detingut a comissaria, "t'informen en línies generals" del cas, cosa que incideix de manera negativa en la defensa del ciutadà.

Alejandra Jacinto subratlla que, més enllà de la remuneració, un aspecte que no hauria d'incidir en la qualitat del servei, "el torn d'ofici és l'última baula en la preocupació de la instància judicial". Per això, reconeix que, al costat dels seus companys de despatx, "tenim un debat gairebé mensual sobre si ens val la pena seguir en el torn".

Tanmateix, comenta que, davant d'aquests plantejaments, s'imposa el "compromís" amb el servei públic d'accés a la justícia. El mateix que lluitem per la llista d'espera dels hospitals i els menjadors escolars a la pública, també hem de fer-ho amb el torn d'ofici", clama.

Una reforma "inajornable"

Per garantir la sostenibilitat d'aquest servei essencial per a la democràcia, Ángel Méndez, com a representant del Consell General de l'Advocacia Espanyola, urgeix al Ministeri de Justícia a tirar endavant una reforma "inajornable". "Tenim reunions amb el ministeri a fi que surti com més aviat millor una nova llei de justícia gratuïta que resolgui tots aquests problemes", explica.

Des del departament que lidera Félix Bolaños es remeten a les recents declaracions del ministre en què es va comprometre a aprovar la nova Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta "en els primers mesos de 2026". La norma, segons el ministeri, "modernitzarà" la regulació del servei públic d'assistència jurídica gratuïta, especialment pel que fa a "la definició d'insuficiència de recursos per litigar, l'àmbit personal d'aplicació, els requisits per tenir dret a aquesta prestació o l'organització dels serveis d'assistència jurídica especialitzada i torns d'ofici".