Entrevista a Daniel Pardo, membre de la plataforma Zerport“L’ampliació de l’aeroport és un projecte neronià d’anar-ho a cremar tot”

Daniel Pardo és membre de Zeroport i activista, des de fa més d’una dècada, per al decreixement turístic de la ciutat. La plataforma, que agrupa més de 150 entitats i col·lectius, torna a engegar motors i ha convocat una manifestació per al proper diumenge 20 de setembre en contra de l’ampliació de l’aeroport.

Fa cinc anys la plataforma ja va aconseguir frenar el primer intent d’ampliació, el 2021. Ara, a setmanes o dies que el Ministeri de Transports deixi aprovat al Consell de Ministres el Document de Regulació Aeroportuària per la fase 2027-2031 (DORA III), els organitzadors tornen a posar el tema en agenda. Ho fan en vistes que el resultat del que s’hi aprovi podria permetre ampliar el nombre de passatgers d’El Prat, així com també un reordenament de l’aeroport que faciliti una futura construcció d’una nova zona. La convocatòria respon també a l’alineament que el Govern de la Generalitat i l’estatal han mostrat en els darrers dos anys, remant a favor de l’ampliació, tot i les complicacions mediambientals que planteja, que hauran d’estar avalades per la Comissió Europea.

Per tot això, la plataforma ha fet una crida a la societat catalana a manifestar-se el proper diumenge 20 de setembre a les 12h, amb un recorregut que tindrà sortida des del Passeig de Gràcia amb Aragó.

Què n’espereu de la manifestació? 

A nivell institucional i empresarial hi ha un alineament superclar, jo parlaria pràcticament d'una obsessió per l'ampliació de l'aeroport. Una manifestació de força, gran, és completament imprescindible per aturar aquesta insistència delirant, suïcida i negacionista per ampliar-lo.

Al DORA III, que s’aprovarà aviat, s’estan preparant canvis operatius interns. Mouran una terminal per fer més espai per a les maniobres dels avions per, d'alguna manera, poder créixer, si no pel que fa a superfície, sí en operativitat. Per tant, l'aeroport s'està ampliant perquè s’amplia la seva capacitat operativa. En aquest pla també hi ha prevista l’ampliació dels aeroports de Vigo, Madrid, Palma, Eivissa i d’altres. Als aeroports grans Aena hi vol crear el que en diu ciutat aeroportuària: hotels, centres comercials, centres de congressos, etc. És a dir cultura del totxo i del pelotazo.

El que veiem a venir és que si l’ampliació operativa actual, que és preocupant per si mateixa, passa sense un desacord clar de la societat catalana, d'aquí a cinc anys diran que el que es va fer al DORA III només té sentit si s'estén la superfície de l’aeroport al DORA IV. El que volem és trencar una aquesta lògica.

Perquè no es contempla ampliar la superfície de l’aeroport en aquest període de 2027 a 2031?

Ara no se'n sortirien. A l’anterior ampliació, la de la Terminal 1, de fa 25 anys enrere, la Comissió Europea va imposar l'obligació d'una sèrie de compensacions ambientals que no s'han acomplert, i per la qual va obrir un expedient a Espanya al 2021. La Comissió va informar l’any passat que no permetria noves ampliacions fins que no s’haguessin fet aquestes compensacions. Per tant, l’ampliació territorial la deixen pel DORA IV, el pla que anirà del 2031 al 2035.

Ara sí que s'estan donant molta pressa a compensar a correcuita el que no s'ha fet en 25 anys. I aquí hi ha una trampa molt gran. Les compensacions ambientals han de tenir lloc a l'entorn que es va malmetre, que és el Delta del Llobregat, però el que està fent Aena és renaturalitzar sòl agrari en comptes de fer-ho sobre la superfície cimentada. Per tant, l'únic que se'ls acut és treure encara més sòl agrícola dels pocs racons mínimament conreables que queden a tota l'àrea metropolitana. Per aquest motiu el sindicat Unió de Pagesos també participa de la convocatòria.

 El canvi climàtic ja produeix onades de calor fins al 10 de setembre. Per això parlem de negacionisme

Teniu algun missatge per al govern d’Illa o per al Ministeri de Transports?

Nosaltres hem intentat reunir-nos amb el president Illa i amb la consellera Paneque. Només hem pogut reunir-nos amb el secretari de Transició Ecològica, el Jordi Sargatal. Ell ens va arribar a dir que l'ampliació ell no la faria però que, ja que s’ha de fer, que es faci amb el menor dels mals. Ens vam quedar al·lucinats. Fins i tot un senyor que està en aquest govern és del tot conscient que és un projecte que està completament fora del seu temps.

Però el fet que el PSC estigui manant a les diferents administracions, tant a la Generalitat com a Madrid, genera un bloc en defensa de l’ampliació.

La Unió Europea i la Llei catalana de canvi climàtic van posar com a objectiu reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle al 40% per a l’any 2030. Com pot condicionar l’ampliació de l’aeroport a això i perquè parleu de decreixement?

A l'aeroport del Prat s’hi ha projectat ampliar aproximadament un 40% més de vols. Evidentment no surten els comptes si ho relacionem amb la reducció d’emissions. Hem sentit a parlar algunes vegades del combustible verd, però no està passant i de moment s’assembla més a un miracle. Per tant, el creixement d'emissions que projecta una ampliació d'aquesta dimensió és esfereïdor.

Sabem les conseqüències que això té en termes de canvi climàtic. Les onades de calor aquest any han arribat fins al 10 de setembre. Per això parlem de negacionisme, és a dir, és tancar els ulls a la realitat climàtica que tenim a dia d'avui i continuar cap endavant com si no passés res. El que cal fer és reduir el nombre de vols. Lluny del que sovint se'ns acusa, nosaltres no estem parlant d'eliminar els vols, eh. Però si creiem que hi ha una quantitat absolutament innecessària de vols. A més, qui consumeix la majoria dels vols és una elit minoritària de la població catalana.

L'ampliació de l'aeroport persegueix produir un augment de la demanda per sí mateix

Un dels arguments que utilitza Aena és que l’aeroport d’El Prat està saturat. L’any 2025 s'hi van fregar els 58 milions de passatgers anuals, quan té capacitat per 55 milions. Què hi responeu?

L'ampliació de l'aeroport no respon a un creixement de la demanda, sinó que persegueix produir un augment de la demanda per sí mateixa. S’ha fet una construcció d'aquesta demanda, amb milions de diners públics posats en promoció turística, amb tot un llenguatge cultural a llibres, cinema, però molt especialment a xarxes socials. El que es produeix és aquesta construcció del viatge, especialment en avió, i molt lluny i molt ràpid, com una cosa absolutament desitjable.

La proposta d’ampliació que es coneix, i que Illa va presentar al 2025, estén 500m la pista en direcció a La Ricarda. Es va dir aleshores que només afectaria a 27 hectàrees d’espai protegit i que es compensaria amb la renaturalització d'altres 270 hectàrees. Com ho valoreu?

Jo qüestionaria, primer, merament el concepte de compensacions ambientals. La Unió Europea ho té contemplat com una mena de mercadeig: «destrueixes aquí, i em fas verd aquest altre tros». Però la destrucció no compensa el mal inicial i està demostrat, que, per exemple, hi ha aus que no retornen. A més estem parlant de dues zones protegides per la Xarxa 2000, La Ricarda i El Remolar, que tenen un alt nivell de protecció.

La pèrdua que ja ha tingut el Delta del Llobregat en les darreres dècades ha estat bestial. El delta no només va perdre terreny per les anteriors ampliacions de l'aeroport, també per les construccions del Port de Barcelona, un dels que té més volum de creueristes a Espanya. I tot i així, la zona verda continua tenint una alta riquesa en biodiversitat.

A això cal afegir-hi que l’aeroport està en una zona molt inundable, és un delta. Fa un any i poc, quan hi va haver unes pluges bèsties, es va inundar i el van haver de desallotjar.

L’altre tema és que no tenen cap credibilitat. Són les mateixes institucions que 25 anys enrere van ampliar-lo prometent una sèrie de compensacions ambientals que no han complert.

L’ampliació de l'aeroport confirmaria, definitivament, un model econòmic català que aposta pel monocultiu turístic

Al manifest alerteu que ampliar a 70 milions de passatgers anuals agreujaria la gentrificació i la pressió immobiliària a Barcelona. Dels 25 nous milions, alerteu que 15 serien turistes. Com ho calculeu i quins efectes pot tenir a la ciutat?

El Prat no és només l'aeroport de Barcelona, és l'aeroport de Catalunya, i per tant marca també el full de ruta econòmic del país. L’ampliació confirmaria, definitivament, un model econòmic que aposta pel monocultiu turístic. Dels impactes que en té això n’és conscient tothom. Tres de cada quatre persones de Barcelona rebutja l'arribada de més activitat turística.

En aquest sentit, Barcelona és el pol turístic més marcat de tot el país. 15 milions més de turistes l'any agreuja també tots els impactes que ja té ara: sobre l’habitatge, sobre la saturació de la mobilitat -tant a peu com en transport públic-, i podem parlar de recursos també. Fa dos anys estàvem en una sequera bestial i els allotjaments turístics tenien el mateix nivell de restricció que les persones que hi vivim. A més, un turista consumeix entre dos vegades i mitja i cinc vegades el consum d'aigua d'un local.

La lògica diu que això no toca. És com tancar els ulls a la realitat i tirar endavant igualment. És una mena de projecte neronià d’anar-ho a cremar tot.

AENA ha encarregat la redacció del Pla Director i l’elaboració d’Avaluació Ambiental amb l’objectiu que estigui llest per al 2029. D’aquest informe en depèn que la Comissió Europea autoritzi l’execució de l’ampliació de La Ricarda. Hi ha alguna opció de pressió a Europa?

Vam fer una queixa per incompliment de les compensacions a través de l'entitat Depana, que encara està oberta a Europa. Estem en converses amb europarlamentaris per fer una visita allà o veure si hi ha una delegació de càrrecs polítics que vinguin a fer una visita i inspecció al delta. Entenem que Europa té una autoritat que hauria d'aplicar per impedir aquesta ampliació.