Així emparen els tribunals als menors migrants: del 'cas Mamadou' als nens de Gàmbia tractats com a adults

Al costat de l'última sentència del Tribunal Suprem que fa referència a les anomenades devolucions en calent, assenyalada per alguns com la causant de l'última crisi migratòria i humanitària a Ceuta a finals del mes de juliol, hi ha tot un conjunt jurisprudencial que ha anat posant llum en la interpretació de la Llei d'Estrangeria, massa garantista per als sectors més retrògrads i molt insuficient, per als més progressistes.

La Llei d'Estrangeria, en vigor des de l'any 2000, prohibeix les devolucions en calent, llevat d'excepcions molt generals en els casos en què els migrants siguin detectats a la línia fronterera intentant superar els elements de contenció. Ara, el que ha fet el Suprem és confirmar que la llei no permet les devolucions en calent dels migrants que pretenen entrar nedant a Ceuta i Melilla perquè no hi ha elements de contenció equiparables als que són presents a les fronteres terrestres.

I ho fa analitzant el recurs d'un ciutadà algerià, interceptat a alta mar quan intentava entrar nedant a Ceuta el novembre del 2024. Va ser entregat a les autoritats del Marroc sense que hi hagués cap procediment i sense que pogués tenir un advocat.

Tant un jutjat ordinari de Ceuta com el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) li van donar la raó, i l'Advocacia de l'Estat va recórrer al Suprem en entendre que en el cas del migrant algerià l'expulsió va ser legal. Però el Suprem, en la seva sentència 2965/2026 del 29 de juny de 2026, ha determinat que no ho va ser.

Devolucions de menors

El Tribunal Suprem, el gener de 2024, ja havia determinat que la devolució de menors marroquins des de Ceuta al país magribí duta a terme per les autoritats espanyoles des de maig de 2021, quan van arribar a Ceuta unes 10.000 persones empeses des del Govern de Marroc, entre els quals va haver-hi entre 2.000 i 3.000 menors, va ser il·legal per l'"absoluta inobservança" de les prescripcions de la Llei d'Estrangeria.

La llei exigeix per als nens i nenes migrants no acompanyats un "procediment administratiu individual, informació sobre la situació de cada afectat i la intervenció del Ministeri Fiscal". La sentència indicava que en les expulsions d'aquella crisi humanitària a Ceuta "no es va ponderar l'interès dels menors ni es va fer una comprovació de les seves circumstàncies individuals. Per tot això es van vulnerar els seus drets a la integritat física i moral".

Dues sentències històriques

L'Alt Tribunal va desestimar els recursos de l'Advocacia de l'Estat i del Govern de la ciutat autònoma de Ceuta contra les sentències prèvies d'un jutjat de Ceuta que va tenir en consideració els advertiments de les ONG sobre la inoperància en aquell àmbit de l'acord bilateral entre Espanya i el Marroc per a la repatriació de menors; la jutgessa va poder paralitzar cautelarment la repatriació exprés d'un grup de vuit nens, però finalment van ser lliurats al règim marroquí.

Dies després d'aquesta primera sentència sobre els vuit nens marroquins, la Sala del Contenciós-Administratiu establia jurisprudència amb una altra resolució similar relativa a la repatriació de dotze menors no acompanyats, en la qual esbroncava als poders públics per no haver comprovat les circumstàncies individuals de cadascun dels menors, i haver-los repatriats en bloc, vulnerant el seu dret a la integritat física i moral.

Condemna per prevaricació

La justícia espanyola no només ha dictaminat la il·legalitat de totes aquestes expulsions de nens migrants, sinó que ha condemnat els càrrecs públics que les van ordenar, en el cas de la crisi humanitària de Ceuta de 2021. L'11 de setembre de 2025, la seu de Ceuta de l'Audiència Provincial de Cadis va condemnar l'exdelegada del Govern a la ciutat autònoma Salvadora Mateos i l'exvicepresidenta primera del Govern ceutí Mabel Deu, a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació administrativa en relació amb la devolució al Marroc de 55 menors, entre el 13 i el 16 d'agost de 2021.

El tribunal va considerar provat que Mateos i Deu no "es van ajustar a cap procediment legal", i que van actuar "sabent" que la decisió era irregular i improcedent, qualificant-la de "no només arbitrària, sinó manifestament injusta". Totes dues van recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que encara no ha resolt la qüestió.

Els controls per saber l'edat

El Ple de la Sala del Suprem va determinar al juliol de 2014 que la persona migrant que disposi d'un passaport o document d'identitat del qual es desprengui la seva minoria d'edat no podrà ser considerat un estranger indocumentat per ser sotmès a proves complementàries per saber la seva edat. Des de llavors, diverses sentències de l'Alt Tribunal han apuntalat la prohibició de sotmetre als nens migrants a proves per determinar la seva edat si disposen d'un passaport, sempre que no hi hagi dubtes sobre l'autenticitat del document.

Fa uns dies, el passat 30 de juliol, el Suprem va inadmetre dos recursos de cassació presentats per la Comunitat de Madrid contra resolucions de l'Audiència Provincial de Madrid que havien estimat les pretensions de dos menors migrants procedents de Gàmbia, representats per la Fundación Raíces.

En la primera qüestió, l'Alt Tribunal rebutja el recurs en no apreciar interès cassacional, en entendre que la sentència impugnada s'ajusta de forma íntegra a la doctrina del Suprem i diu que el jove disposava d'un passaport certificat per l'Embaixada de Gàmbia que determinava que encara no havia arribat als 18 anys.

Radiografia de canell

En el segon cas, l'Alt Tribunal dóna la raó al jove també gambià en entendre que el passaport biomètric que va aportar acreditava "l'autenticitat del passaport inicialment qüestionat per la Comunitat de Madrid i la Fiscalia, ja que havia estat expedit per les autoritats de Gàmbia sobre la base de la documentació prèviament presentada". Al jove que va arribar a Tenerife amb 14 anys li van fer una radiografia de canell i la Fiscalia va donar per fet, sobre la base del resultat, que era major d'edat. Com a tal el van tractar i el van traslladar a Madrid, on va ser expulsat dels recursos per a menors estrangers no acompanyats, quedant al carrer.

El cas del nen de Mali Mamadou va despertar una gran polèmica fins que el Tribunal Suprem es va pronunciar a favor del jove, el juny del 2020, sis anys després que arribés a Espanya des de Mali, amb 15 anys d'edat. La Fiscalia va decretar la seva majoria d'edat perquè no va considerar suficient la documentació del seu país d'origen i perquè el jove es va negar a ser sotmès a proves, com radiografies dels canells. La Comunitat de Madrid va rebutjar tutelar-lo ja que era oficialment adult. Mamadou va perdre la seva infància en un país que li va arrabassar oficialment.

Quan el menor demana asil

La legislació estatal sobre asil exigeix la intervenció directa de l'Estat quan el menor presenta una sol·licitud de protecció internacional. El Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre aquest tema en diverses ocasions resolent els conflictes entre les diferents Administracions Públiques. Així, el 25 de març va obligar al Govern d'Espanya a fer-se càrrec d'un miler de menors migrants sol·licitants d'asil que romanien a Canàries. I al desembre de 2025 va donar la raó al Govern d'Ayuso, obligant al Govern central al fet que es fes càrrec d'entre 38 i 50 menors no acompanyats sol·licitants d'asil que estaven en aquest moment en serveis d'acolliment de la Comunitat de Madrid.