Així ha canviat la població de Catalunya en el primer quart del segle XXI

Catalunya ha viscut una forta transformació demogràfica en el que portem de segle XXI. Entre el 2000 i el 2025, la població ha augmentat en gairebé dos milions, en passar dels 6.174.547 habitants als 8.124.126 que hi havia l'1 de gener de l'any passat, segons les dades definitives que va publicar fa uns dies l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Dit d'una altra manera, en el primer quart del segle la població del Principat s'ha incrementat en gairebé un terç -un 31,6%, en concret-, un creixement que en gran part ha estat possible gràcies a un saldo migratori positiu, en què les persones que s'han instal·lat a Catalunya superen amb escreix les que n'han marxat.   

Aquest increment només és una de les dades que resumeix com ha canviat la població catalana els últims 25 anys. La distribució territorial, l'envelliment, l'origen o el seu grau de formació són altres factors que indiquen la profunditat d'aquesta transformació. Us expliquem a través de diversos punts la revolució demogràfica que viu Catalunya.

Un fort creixement al litoral no metropolità  

L'any 2000, més de tres de cada quatre habitants de Catalunya -el 75,8% per ser exactes- vivien a la demarcació de Barcelona. 25 anys després, el volum havia baixat en 2,4 punts, fins al 73,4%. La dada, sense ser rotunda, mostra com en aquest quart de segle hi ha hagut un cert reequilibri territorial pel que fa a la distribució de la població. Si més no, pel que fa a algunes zones.

Les quatre demarcacions han guanyat molta població en aquest període, però mentre que la província de Barcelona ho ha fet en un 27,3%, la de Lleida gairebé l'ha calcat amb un 28,2%. En canvi, Girona i Tarragona han tingut increments enormes, amb un 51,9% i un 48,4%, respectivament, d'habitants més que el 2000.

Si baixem al nivell comarcal, el salt demogràfic ha estat especialment destacat en les del litoral no metropolità, com el Baix Penedès, la Selva, el Garraf i el Tarragonès, mentre que més a l'interior el creixement també ha estat molt important al Gironès o la Garrotxa, entre d'altres.

El contrast el trobem en comarques com la Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues, que són les úniques que han perdut població en el primer quart del segle XXI. D'altres comarques rurals, com el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Pallars Jussà, el Berguedà o l'Alt Urgell han registrat creixements baixos, clarament per sobre de la mitjana catalana. I és que una part significativa dels nuclis rurals perd població. Durant el 2024, 301 localitats van caure en nombre de veïns, la majoria situats a l'interior o al Pirineu.

La projecció del mateix Idescat és que el creixement demogràfic es mantindrà els propers anys, el que ha obert el debat en certs sectors al voltant d'una possible futura Catalunya dels 10 milions.

Clar envelliment  

En tot just un quart de segle s'ha doblat el nombre de residents a Catalunya que tenen més de 80 anys. Si el 2000 eren 239.646, el 2025 van arribar als 478.898. D'acord que hi ha hagut un creixement demogràfic generalitzat, però el seu pes relatiu amb relació al total dels habitants ha augmentat del 3,9% al 5,9%, el que mostra el clar envelliment que viu la població catalana. En el mateix període, els menors de 20 anys han passat del 20% al 19%.

A més a més, si el 2000 el grup d'edat més nombrós era el d'entre 20 i 39 anys, que representava el 32,2% del total, ara és el de la franja d'entre 40 i 59 anys, que agrupa el 30,6% dels residents, mentre que el grup d'edat precedent ha caigut fins al 24,5%. Anant a l'extrem, el nombre de persones centenàries s'ha multiplicat per sis. A l'inici del segle XXI tot just n'hi havia 495 -385 dones i 110 homes-, mentre que el 2025 eren ja 2.867, de les quals 2.417 eren dones i 450 homes.

Salt de la població de nacionalitat estrangera  

Una part molt significativa del salt demogràfic viscut per Catalunya en el que portem de segle XXI té a veure amb l'arribada de persones provinents d'altres territoris, que li permeten tenir un saldo migratori clarament positiu. I es tracta, de manera notable, de persones vingudes d'altres països. El 2000, tot just 181.590 persones tenien nacionalitat estrangera a Catalunya, el 2,9% de la població, mentre que el 2024 -darrer any amb dada disponible fins al moment- la xifra ja era d'1.444.192, el que equival al 18% del total.

El que s'ha mantingut en aquest període és que la nacionalitat més nombrosa, més enllà de l'espanyola, és la marroquina. Però aquesta comunitat també ha viscut un fort creixement passant dels menys de 61.000 que hi havia establerts a Catalunya el 2000, als més de 240.000 actuals, és a dir, s'ha multiplicat per quatre. Entre les persones de nacionalitat estrangera, per darrere del Marroc hi trobem Colòmbia (94.916), Itàlia (86.822), Romania (85.922) i la Xina (63.954). El 2000, en canvi, la segona comunitat més nombrosa era de nacionalitat alemanya, amb menys de 10.000, per davant de França (9.747 residents aleshores), Perú (8.237) i Gàmbia (6.955).

Fa un quart de segle, les comarques amb un major pes relatiu de la població estrangera eren l'Alt Empordà (8,72%), el Baix Empordà (7,39%) i el Gironès (6,31%), mentre que ara són la Segarra (29,5%), l'Alt Empordà (25,9%) i el Barcelonès (23,9%).

Tot i que d'una manera no tan significativa, també ha crescut el nombre de catalans que viuen a l'estranger, que segons la darrera dada de 2025 superen els 400.000, mentre que el 2009 -primera xifra de l'actual sèrie estadística- n'hi havia 144.000.

Major formació acadèmica  

Un altre canvi, no menor, en aquest període és el salt en el nivell de formació acadèmica de la població catalana. El 2023, el 35,6% dels catalans majors de 16 anys tenien estudis superiors -un volum que en el cas de les dones arribava al 37,3%- mentre que el 2001 el percentatge tot just era del 13,6% -13,3% entre els homes i 13,9% entre les dones-. Són dades que recull l'Idescat, però a partir del Cens de població anual que elabora l'estatal Institut Nacional d'Estadística (INE).