L'Agència Espanyola de Protecció de Dades vol sancionar la 'Directa' per la investigació sobre policies infiltrats

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha iniciat un procediment sancionador pel que demana 7.000 euros al mitjà de comunicació la Directa. Ho fa a petició de quatre dels agents infiltrats als moviments socials durant 2022 i 2023. També obliga a retirar qualsevol informació identificativa d’aquests agents, com per exemple els noms ficticis amb què es van infiltrar o on van cursar els estudis.

El coordinador del mitjà, Jesús Rodríguez, denuncia que aquesta informació és accessible al BOE. En un primer moment, les denúncies van ser inadmeses a tràmit, però posteriorment la presidència de l'AEPD va reobrir el cas. La denuncia de l'AEPD impedeix també conèixer qui són els quatre agents infiltrats que van denunciar. El mitjà, el Centre Irídia i el Grup de Periodistes Ramón Barnils ho han fet públic aquest dimecres en una roda de premsa a la seu al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona.

"És una ordre de censura que afecta la llibertat d’informació", assegura Rodríguez. La petició de l’AEPD, si tira endavant, obliga a pixelar totes les imatges, i també obligaria al mitjà a tatxar gairebé tot el text, fent-lo "illegible. Ho demostren en un exemple de publicació impresa que han portat a la roda de premsa, on s’observa ratllat en negre tot el que quedaria fora de la publicació.

"El que està en lloc és l’exercici del periodisme", ha alertat el coordinador de la Directa. El mitjà és coneixedor que hi ha hagut requeriments d’informació a altres mitjans de comunicació i també a altres particulars que han publicat sobre els policies infiltrats als moviments socials. "No estan sancionats, però estan en una fase prèvia on els demanen d’on van treure la informació, i estan esperant a veure si arriba o no arriba la proposta de sanció", assegura. 

L’AEPD ha donant un termini de tres mesos per censurar les imatges i els textos que suposarien una vulneració de dades. "Tres anys després, se sanciona al missatger, no a qui va causar una vulneració de drets", lamenta Rodríguez. Sònia Olivella, advocada i coordinadora de litgis del Centre Irídia, ha recordat que van interposar una querella contra els policies per vulneració del dret a la intimitat i a la integritat moral que encara està pendent de resoldre per part del Tribunal Constitucional.

Les investigacions de la Directa Espionatge d’Estat van destapar entre el 2022 i el 2023 quatre agents de la Policia espanyola infiltrats amb identitats falses en moviments socials i independentistes dels Països Catalans. L’escàndol que va aixecar la infiltració dels policies als moviments socials té múltiples arestes. 

Per una banda, per la forma en què es va justificar legal i políticament la infiltració. Per altra banda, per les implicacions emocionals en l’entorn d’aquelles persones que van tenir relacions estretes amb els policies infiltrats i per l’impacte d’un fet així als moviments socials, sense cap element de criminalitat o violència que justifiqués la infiltració. En dos dels casos, a més, es van establir relacions sexoafectives amb l’entorn infiltrat.

Sònia Olivella, advocada i coordinadora de litgis del Centre Irídia, ha informat que recorreran la sanció. Un cop es resolgui, si s’inadmet, aniran esgonat totes les vies per alçar el recurs fins arribar als jutjats europeus.

L’argument de l’AEPD: la figura de l’agent encobert

L’argument que utilitza l’AEPD per justificar la sanció és que les infiltracions dels quatre policies als moviments socials estan justificades sota la figura de l’agent encobert i en aquest cas requereixen d’especial protecció. "És fals, i formarà part de les alegacions", rebla l’advocada d’Irídia, Sònia Olivella.  

Jesús Rodíguez recorda que la resposta a les múltiples preguntes que partits polítics van fer al Congrés dels Diputats dirigides al Ministeri d’Interior van esvair aquest dubte. El Ministeri d’Interior va afirmar que "no eren agents encoberts sota ordre judicial, sinó agents amb funcions d’intel·ligència" sota les ordres de la Comissaria General d’Informació. Una figura que Rodríguez recorda que encara "no té regulació legal".

Olivella explica que l’AEPD ha fet "una ponderació entre el dret a la informació i el dret a la privacitat", i ha aplicat que preval el dret a la privacitat. "El dret a la informació diu que ha de prevaldre sempre que es tracti d’agents públics, i els agents de l’autoritat són agents públics", avisa. L’advocada denuncia que tant el Tribunal Europea de Drets Humans com el Tribunal Constitucional tenen sentències dictades on s’evidencia que qui exerceix funcions públiques té una capacitat de fiscalització superior, i que en aquest cas és un "atac al dret a informació", que és un "dret que té la societat, a estar ben informada".

Ho denuncia també el Grup de Periodistes Ramón Barnils, que van atorgar al 2023 un premi al mitjà per la sèrie de reportatges de la Directa. Un conjunt d'associacions i entitats de la societat catalana s'han unit per donar suport al mitjà en un manifest.