L'accés a la universitat no és equitatiu a Catalunya i perpetua les desigualtats socials, segons CCOO

L'accés a la universitat pública a Catalunya "no és un concurs pur de mèrit individual", i per tant, l'accés no és equitatiu per famílies amb entorns socioeconòmics diferents. Així ho assegura l'Informe d'accés a la Universitat Pública que ha fet públic CCOO Catalunya.

Segons les dades del sindicat, les persones que provenen de famílies amb estudis superiors i ocupacions professionals qualificades "estan sobrerepresentats", és a dir, són el perfil majoritari a les universitats. L'informe relata alguns dels factors que faciliten als alumnes provinents d'aquestes famílies a accedir-hi. "Tenen més idiomes, no necessiten treballar, i ho tenen millor per poder triar estudis sense que la nota de tall o la distància al centre siguin un obstacle", detallen, en base a dades de la Generalitat de 2025.

Per contra, els joves provinents de famílies amb menys capital cultural (mares i pares sense estudis o de classe treballadora) sol·liciten menys places a la universitat, i quan ho fan, "parteixen amb desavantatges estructurals", com per exemple, menys orientació familiar, menys recursos per a idiomes o més necessitat de compatibilitzar l'estudi i el treball a la vegada.

La conclusió de l'informe és, doncs, que no hi ha una igualtat real d'accés a la universitat pública, ja que està "fortament condicionada" pel capital familiar.

Codi postal i comarca: predictors

El sindicat ha creuat les dades de l'enquesta de 2025 de la Generalitat sobre sol·licitants de places públiques a la universitat amb el de les notes PAU per comarca. El resultat que afirma el sindicat és que "el codi postal i la comarca de residència són predictors claus de l'èxit".

Les zones amb població de renda més baixa obtenen, de mitjana, pitjors notes a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). El sindicat afirma que "l'origen socioeconòmic familiar ho explica gairebé tot". L'estudiantat d'aquestes comarques parteix amb la penalització implícita de l'orígen socioeconòmic, que pot arribar a equivaldre perdre l'oportunitat d'accedir a certs graus molt sol·licitats.

Propostes per reduir la inequitat

CCOO Catalunya reclama "accions immediates i avaluables" per reforçar les polítiques d'equitat educativa, per millorar els sistemes d'orientació acadèmica i reduir les barreres econòmiques i culturals d'accés universitari.

El sindicat proposa "bonificacions socials per renda o per zona degradada", una fórmula similar al model del País Basc. També donar un suport preventiu "promovent acadèmies gratuïtes de reforç en centres crítics". Afegeixen a les tasques "estudiar l'origen socioeconòmic i monitorar la desigualtat" així com "reservar un contingent de places per alumnat amb renda més baixa", amb l'objectiu de trencar la falsa meritocràcia pura.

Els efectes de la inequitat

Comissions Obreres considera que la inequitat en l'accés comporta que el sistema universitari català "falli com a redistributor: genera exclusió social, en comptes d'inclusió". Per això aboguen per una "intervenció estructural" on les famílies amb menys renda no quedin atrapades en un cercle on la precarietat laboral condueixi també a la precarietat educativa.

A Catalunya 1 de cada 3 joves amb dret d'accés a la universitat catalana no obté plaça. El sindicat considera que "no es tracta d'un problema de notes de tall, sinó de capacitat del sistema per absorbir la demanda". Juan Montesinos Andrade, responsable de polítiques universitàries de CCOO Educació, destaca que "les Proves d'Accés a la Universitat no és el model que es fa a Europa, estressen a tot l'estudiantat i només serveixen per repartir unes poques places a uns graus concrets".