L'acampada de Sol afronta el seu final mirant cap als barris després d'un mes de mobilitzacions per l’habitatge

L'acampada a la Puerta del Sol de Madrid compleix el seu quart dissabte. Ha passat un mes des que el desnonament de Maricarmen inspirés la ràbia que va inundar els carrers en una manifestació massiva. La convocatòria d'aquell 26 de setembre va culminar amb les primeres tendes de campanya a la concorreguda plaça. Avui són més de 1.500 les que componen la petita ciutat del campament. I no són pocs els èxits que s'han aconseguit des d'aleshores. La protesta s'ha exportat arreu de l'Estat espanyol i també del continent europeu. Els sindicats majoritaris han convocat la primera vaga general en gairebé tres lustres i unes eleccions generals es troben molt a la vora.

Aquesta nova urbs compta amb carrers, places i avingudes, a més de carpes on se celebren xerrades, formacions i tallers -exemple d'això és Uni al carrer, on diferents docents celebren classes obertes-. També hi ha diferents punts de servei o informació per atendre les necessitats de les persones acampades i de simpatitzants que donen suport a la iniciativa. L'acampada compta amb el suport de múltiples organitzacions amb una cimentada base ideològica, com Anticapistalistes, Contracorrent, el Sindicat d'Estudiants, la Coordinadora Juvenil Socialista o el Sindicat de Llogateres. Tot això ha propiciat que la concorreguda plaça s'hagi convertit en una comunitat que treballa en harmonia per l'accés a un habitatge digne, una educació i altres serveis públics de qualitat i, en general, per una vida millor.

Quan es desacampen?

De manera horitzontal, també s'ha construït una assemblea: l'Acampada 26S, que es reuneix pràcticament tots els dies per dilucidar com prosseguir amb el campament i garantir que el moviment no es limita a Sol, sinó que arriba a tots els barris. Una pregunta emergeix en la majoria de reunions: Fins quan? Les campistes saben que el projecte no pot mantenir-se in aeternum, però el moment de desescalada és encara una quimera. Aguantar fins a la vaga general?, tractar de superar al 15M?, continuar com a suport mentre durin les acampades en la resta de l'Estat?, o, per contra, traslladar al més aviat possible els esforços als barris?, posar els recursos que mantenen les tendes de campanya a garantir que el 11N és veritablement combatiu?

Alejandra és estudiant i va començar a acampar el diumenge 27 de setembre a la batejada plaça Marika per Maricarmen. Va estar present de manera molt activa durant les primeres dues setmanes. Aquesta última no ha dormit en Sol, encara que segueix assistint a assemblees i altres activitats que tenen lloc al llarg del dia. Ha decidit desmuntar la seva tenda de campanya aquest cap de setmana."És un desgast mental molt gran", declara a Público. Indica que el campament ha avançat a un ritme accelerat i els objectius polítics actuals depassen els objectius inicials de la iniciativa, que va començar pel desnonament de Maricarmen." Em ficaré al sindicat del meu barri, crec que hem de portar-nos l'acampada als nostres carrers", defensa.

A l'assemblea extraordinària que Acampada 26S va celebrar el passat 15 d'octubre, les persones presents van decidir seguir amb la instal·lació sense una data límit. Les manifestants van votar a favor de crear una comissió política que elabori un manifest que serveixi de full de ruta per organitzar primer una desescalada gradual i consensuada i, posteriorment, un acte final que converteixi aquesta acampada en un símbol. L'organització va publicar aquest dilluns a les seves xarxes socials la proposta metodològica per a la redacció del text. L'objectiu és conjuminar totes les sensibilitats perquè tothom estigui representat en el document.

Solidaritat internacional i entre lluites

Les campistes segueixen molt de prop tot el que la iniciativa ha inspirat dins i fora de les fronteres de l'Estat. El projecte ha estat replicat a Portugal, tant a Lisboa com a Faro i Porto. No obstant això, la Policía va carregar contra les manifestants d'aquestes ciutats en la matinada d'aquest dimarts per desallotjar-les. A la capital van crear un cordó humà per protegir la protesta, mentre que a Porto van aconseguir expulsar les activistes, deixant diverses persones ferides i desenes de detencions. Malgrat això, la ciutadania portuense va decidir recuperar l'acampada aquest dijous, encara que en aquesta ocasió sense tendes de campanya.

"Volem brindar tot el nostre suport a les nostres companyes portugueses, que estan lluitant com nosaltres pel dret a un habitatge digne", van comunicar davant l'ocorregut des de l'Acampada 26S. "El dret de manifestació és un dels drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans", van defensar, i van citar també el dret de reunió i manifestació recollit en la Constitució portuguesa de 1976. "Manifestem el nostre enèrgic rebuig davant els actes de repressió, fustigació i violència exercits per les forces i cossos de repressió de l'Estat", van afegir. Van denunciar a més que la brutalitat policial "suposa un greu retrocés democràtic que degrada les nostres llibertats públiques".

La mirada està també posada en els diferents conflictes que afloren dins de l'Estat espanyol. És el cas de les educadores infantils, en vaga des del passat mes d'abril, que s'acosten a l'acampada per donar-li suport i al mateix temps reivindicar els seus drets. "Estem aquí donant suport a la resta de causes", explica una de les vaguistes, en al·lusió a les inquilines, sanitàries o bombers forestals, entre altres professions en lluita. De la mateixa manera, l’acampada de Sol va acollir aquest divendres un comunicat de l’Associació Madrilenya de Salut Pública. Aquesta va defensar que "l'habitatge és salut". D'igual manera, el sindicat mèdic AMYTS va anunciar també diverses jornades de vaga per reclamar millores laborals a la Comunitat de Madrid. La miniurbs del quilòmetre zero ha servit així per concentrar tota una sèrie de reivindicacions que responen a una necessitat d'acabar amb el malestar social.

El camí cap a la vaga general

Tot això està present a Sol, la qüestió és de quina manera pot seguir viu en el moment de la desacampada. Mentre es delibera quan ha d'arribar aquest moment, part de les tasques també estan posades en el camí cap a la vaga general. Es tracta d'una convocatòria històrica, la primera que els sindicats majoritaris secunden en gairebé tres lustres. Organitzacions com Anticapitalistes, Contracorriente, el Sindicat de Llogateres o la Coordinadora Juvenil Socialista (CJS) han començat ja els preparatius Anticapitalistes a la qual esperen que sigui una jornada combativa.

El Sindicat de Llogateres posa al servei de la ciutadania assessoria per muntar comitès de vaga als espais de treball. Qui ho necessiti pot contactar-los per correu electrònic o a través de xarxes socials per rebre tota la informació necessària. També CJS –i altres organitzacions del Moviment Socialista – realitza actes per explicar la seva lectura del 11N i assegurar que el contingut de la vaga té una reivindicació explícita de classe i per l'accés a l'habitatge. Aquest divendres va celebrar una trobada a Villaverde (Madrid) sota el lema “Contra el rendisme, el Govern y el capital”.

Les tasques de la vaga comencen ja i es mantindran amb força de cara a l'11 de novembre. Però les organitzacions esperen que no es quedi només en aquesta data, sinó que vagi més enllà. En aquest sentit, comparteix la mateixa estructura que l'acampada de Sol. L'objectiu és traslladar l'esperit de lluita a tots els barris i tots els dies. Per aquesta mateixa raó, després d'un mes allotjat al quilòmetre zero, el campament de Madrid coordina una desacampada ordenada i que tingui un final a l'altura de tot el que s'ha conquistat fins ara.