25 anys defensant els drets humans des de les aules: "Cada generació els ha de lluitar, no els podem donar per garantits"

L'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), el Grup d'Estudis en Control Social (GRECS) i Antígona arriben als 25 anys de trajectòria, en un moment que consideren especialment crític. Els tres grups de recerca pels drets humans, vinculats a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), celebren un quart de segle d'investigació i incidència social reivindicant el seu paper "en un context d'auge de discursos reaccionaris, escenaris i contorns genocides".

Aquests dies han celebrat unes jornades per commemorar una efemèride que no només és acadèmica i científica, sinó també un espai de posicionament polític i amb compromís crític. Els tres grups fan una crida a les generacions que vindran a no deixar de lluitar pels drets humans. "No els podem donar per garantits", reafirma Encarna Bodelón, directora d'Antígona, en declaracions a Públic. Iñaki Rivera, director de l’OSPDH, destaca la identitat pròpia però també la complementarietat dels tres grups de recerca.

Vigilar el poder

Durant aquest quart de segle, l'OSPDH s'ha consolidat com un actor clau en la supervisió del sistema penal i penitenciari a Catalunya. La seva feina s'ha centrat en la defensa dels drets humans en àmbits sovint invisibilitzats, des de l'observació de judicis fins al monitoratge de l'actuació policial o les condicions a les presons. Entre les seves intervencions més destacades hi ha l'observació del judici del Procés al Tribunal Suprem o el seguiment de diverses actuacions policials durant les protestes a Barcelona.

Però és en l'àmbit penitenciari on la seva tasca ha tingut més impacte. El punt d'inflexió va arribar el 2004 amb la denúncia de maltractaments a la presó de Quatre Camins. "Vam tenir una fita molt destacada quan l'any 2004 vam descobrir i denunciar maltractaments a desenes de presos", recorda Rivera. Aquella investigació va desencadenar una "campanya de denúncies i difamacions" per part dels funcionaris de presons contra membres del grup que ha durat gairebé dues dècades. 

L’OSPDH també ha tingut un recorregut internacional. "El Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa diu textualment que som interlocutors clau", assenyala Rivera, que destaca també el paper del grup en la denúncia de pràctiques com les contencions mecàniques a les presons catalanes o el règim d’aïllament.

Tot i els avenços, el grup continua denunciant la manca de transparència institucional i la manca de finançament. Rivera denuncia que l'accés a la informació penitenciària continua sent molt limitat. "Costa molt obtenir informació de les presons", lamenta Rivera. La situació és especialment greu en casos de morts sota custòdia o suïcidis, on, segons explica, les famílies sovint no reben informació. Després d'any demanant-ho, Rivera celebra la creació recent d'un grup de treball al Parlament per promoure millores al sistema de presons del país.

Feminisme, dret i transformació social

En paral·lel, Antígona ha estat un referent en l'anàlisi feminista, del dret i de les violències masclistes. La seva directora, Encarna Bodelón, reivindica el paper pioner del grup: "Vam ser pioneres en perspectiva feminista". Una de les claus del seu treball ha estat la connexió entre recerca i incidència social. "El treball que fem no es pot quedar tancat a la universitat, sinó que ha de tenir un retorn a la societat i a les polítiques públiques", explica.

Aquesta aposta per la transferència de coneixement ha contribuït a canvis socials importants. "Quan tenim més coneixements sobre les violències masclistes, és quan podem ajudar a modificar comportaments i polítiques públiques”" defensa Bodelón.

Violències que es transformen

Preguntada per l'evolució de la violència masclista al llarg d'aquests últims 25 anys, Bodelón assenyala que no han desaparegut, només "ha canviat de forma". "Ara una gran part s'exerceixen amb eines tecnològiques que abans no teníem", apunta Bodelón, que vincula aquestes transformacions als canvis socials i polítics globals.

Segons la investigadora, aquestes violències s'inscriuen en un context més ampli marcat per models d'estat "autoritaris i neoliberals", que també influeixen en les formes de dominació i control. Tot i els avenços, alerta de la persistència i creixement de discursos negacionistes. "No ens estranya que hi hagi discursos negacionistes perquè sempre n'hi ha hagut, però ara hi ha una base social molt més informada i conscient", matisa.

L'exclusió i els sistemes de control

En un moment en què els discursos antiimmigratoris estan a l'ordre del dia per l'auge de l'extrema dreta, el Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS) estudia com es construeix el relat que defineix determinats col·lectius -com les persones migrants- com a un "problema" o amenaça, facilitant així la seva criminalització i marginació. 

El grup també examina la contradicció entre els discursos democràtics i l'augment de dispositius de control i exclusió. Ho fa des d'una perspectiva interdisciplinària, combinant antropologia, sociologia, pedagogia i sociologia del dret, per entendre millor les relacions socials, les identitats i les formes de poder que configuren aquestes dinàmiques.

El fil que uneix els tres grups és la defensa dels drets humans i adverteixen que no els podem donar per garantits per sempre: "Cada generació ha de defensar-los". En un context global de regressió democràtica, aquesta idea pren més força que mai. Tot i així, els investigadors es mostren optimistes: "No estem en el mateix punt que fa 25 anys. Hi ha més informació, més sensibilitat", conclou Bodelón.