Societat Civil Catalana s'implicarà en la campanya del 21D amb la pretensió d'evitar una victòria independentista

Les darreres setmanes, els defensors de la unitat d'Espanya s'han mobilitzat a Catalunya com no ho havien fet mai fins ara. Societat Civil Catalana (SCC), la principal entitat civil del nacionalisme espanyol al Principat, ha organitzat les manifestacions més importants de la seva història durant el mes d'octubre. El diumenge 8, set dies després del referèndum del dia 1 d'octubre, 350.000 persones van mobilitzar-se contra la independència, segons el recompte de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Quatre dies més tard, van ser 65.000 les que van aprofitar el dia de la Hispanitat per refusar el procés sobiranista. I, finalment, el diumenge 29 unes 300.000 van tornar a prendre els carrers de la capital catalana, per oposar-se a la declaració d'independència de dos dies abans i mostrar el seu suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució contra les institucions catalanes.

Nascuda fa tres anys i mig, mai fins ara SCC havia tingut aquesta capacitat de convocatòria, malgrat comptar des de l'inici amb una extensa cobertura per part dels mitjans estatals i amb la col·laboració entusiasta de PP i Ciutadans i, molt més matisada, del PSC. L'organització, que tot just dimarts va decidir rellevar com a president Mariano Gomà per José Rosiñol, situa com el seu proper gran objectiu les eleccions del 21 de desembre, convocades per l'executiu espanyol via article 155 després del cessament del govern català.

Segons Rosiñol, els comicis han de servir per "reconduir la situació que s'ha generat a Catalunya". En declaracions a Públic, Álex Ramos, un dels tres vicepresidents de SCC, manifesta que "ens hauria agradat que les hagués convocat el propi president de la Generalitat, però això no va passar i la sortida del govern espanyol va ser raonable". Què pot passar el 21-D? "Creiem que la gent té ganes de votar i que la mobilització serà important. Ara bé, s'ha de deixar clar que són unes eleccions autonòmiques i no un plebiscit", afegeix Ramos. El també militant del PSC també apunta que l'organització espera que "per primera vegada en democràcia hi hagi unes polítiques diferents, per noves, a Catalunya".

Traduït en unes altres paraules, el gran somni de SCC seria que de les urnes en sortís el que anomenen "govern constitucionalista", és a dir, format per Ciutadans, PSC i PP. Tenint en compte que cap enquesta contempla que aquest sigui un escenari mínimament possible, el veritable objectiu és que els resultats dels comicis facin impossible la repetició d'un govern independentista. Ramos, de fet, admet que per a ells "que no hi hagi una majoria independentista al Parlament seria un bon resultat". SCC, òbviament, demanarà el vot per a les tres formacions amb què es relaciona i participarà a la campanya, tot i que encara han de tancar els actes en que prendrà part. "Volem ser un actor polític en aquest procés electoral", comenta.

Rebuig a un referèndum acordat

I de cara al futur immediat? Per a Ramos del que es tracta és d'anar "per la via del seny i la convivència, així com del respecte a la democràcia i a l'estat de dret, per tal de no agreujar la fractura social". L'entitat no té una proposta tancada sobre quina ha de ser la sortida per resoldre de manera estable la crisi política catalana, "perquè no tenim una posició única, ja que representem sensibilitats diferents. L'element en comú és que sigui legal, s'ajusti a l'Estat de dret i sigui una decisió presa per tots els espanyols".

Sí que descarta com a via un referèndum d'independència acordat. Segons Ramos, "ara no hi ha els consensos per fer un referèndum i aquesta opció no és viable, primer s'hauria de canviar la Constitució, perquè la sobirania resideix en tots els espanyol i no és trossejable?, però es pot fer un bon acord i que a Catalunya es voti per ratificar un Estatut". Les enquestes, però, desmunten l'argument del vicepresident de SCC sobre la falta de consensos, almenys a nivell ciutadà. Segons un sondeig recent d'El Mundo el 57% de la població espanyola veuria amb bons ulls un referèndum acordat, una opció que des de fa anys defensa al voltant del 75% de la població catalana. Una altra cosa és que, entre els quatre grans partits estatals, només Podem defensi aquesta via.

Una direcció amb vincles amb PP, PSC i C's

Dimarts SCC va nomenar José Rusiñol com a nou president. Rusiñol, que va ser un dels fundadors de l'entitat i va ser-ne vicepresident, relleva en el càrrec l'arquitecte Mariano Gomà, que ha passat a ser-ne vocal. Tot i que des de la seva fundació, la junta directiva de SCC sempre ha comptat amb persones vinculades a Ciutadans, PSC i PP, la implicació dels socialistes en els seus actes havia estat menys intensa que la de les formacions d'Inés Arrimadas i Xavier García Albiol. A mesura que el conflicte polític ha anat pujant d'intensitat això s'ha modificat i, de fet, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va assistir a la manifestació del passat 29 d'octubre, quan no havia anat a la de tres setmanes abans.

El fins dimarts president de SCC, Mariano Gomà, va prendre el relleu fa poc més d'un any de Rafael Arenas. Gomà és una persona molt propera al PP, fins al punt que ha assistit a alguns dels congressos de la formació. Abans d'assolir el càrrec, va escriure diversos tuits masclistes, per exemple sobre la diputada de la CUP Anna Gabriel o la nedadora Ona Carbonell.

Els tres vicepresidents de SCC són José Domingo, el ja esmentat Álex Ramos i Miriam Tey. Domingo, un dels fundadors de l'entitat, va ser diputat de Ciutadans al Parlament entre 2006 i 2010, la primera legislatura en què la formació va tenir presència a la cambra. Ramos, a més de ser militant del PSC, participa a la plataforma Federalistes d'Esquerres. Tey va ser un alt càrrec del govern d'Aznar -en concret va ser directora de l'Institut de la Dona entre 2003 i 2004- i a més a més és la cunyada de Jorge Moragas, el cap de gabinet de l'actual president espanyol, Mariano Rajoy. Tot i la seva estreta relació amb el PP, va ser una de les promotores del manifest que el 2005 va ser l'embrió del naixement de Ciutadans.

L'ombra de la ultradreta

Les tres últimes mobilitzacions convocades per SCC, celebrades el 8, el 12 i el 29 d'octubre, han estat les més massives -i, per tant, de més èxit- de la seva història. Però en totes s'hi han registrat escenes de violència abans i després de les manifestacions. Malgrat que l'organització ha subratllat en totes les convocatòries que es desvincula de les "entitats i símbols que no representen el marc constitucional i els valors democràtics", en totes aquestes mobilitzacions han aparegut, amb més o menys visibilitat, grupuscles d'ultradreta, com ara Vox, Hogar Social, Democracia Nacional, Plataforma per Catalunya, España 2000, Somatemps o Som Identitaris. SCC i els seus dirigents han condemnat les agressions, però la presència d'ultradretans en els seus actes és una constant en la seva curta història.

Sense anar més lluny, durant la concentració a la plaça de Catalunya del 12 d'octubre de 2014, la primera mobilització de SCC que va reunir desenes de milers de persones, la presència ultra va ser ben visible. De fet, diverses organitzacions d'extrema dreta s'havien sumat a la convocatòria. I en l'acte de presentació pública de l'entitat, celebrat el 23 d'abril de 2014 al Teatre Victòria de Barcelona, entre el públic hi havia dirigents de Vox, Plataforma per Catalunya, la Fundación Francisco Franco o el neonazi Movimiento Social Republicano.

Tot i els esforços dels actuals dirigents de SCC, en desmarcar-se de la ultradreta i en condemnar les agressions que es repeteixen a les seves mobilitzacions, no pot obviar-se l'evident vincle que alguns dels seus fundadors tenen amb aquest espectre polític. El cas més evident és el de Josep Ramon Bosch, que va ser-ne el primer president (2014-2015). Com detalla a fons Jordi Borràs en un article a Crític, Bosch és fill de José María Bosch Espinet, un conegut franquista de Santpedor (Bages) que també va militar a Fuerza Nueva. Però més enllà de la relació familiar, l'expresident de SCC va ser un dels fundadors de l'organització ultradretana Somatemps, que també va presidir.

L'actual tresorer de SCC, Ferran Brunet, també va assistir a l'assemblea fundacional del grupuscle ultra. Javier Barraycoa, un altre dels socis fundadors de SCC, també té una relació estreta amb l'extrema dreta, fins al punt que és dirigent de Comunión Tradicionalista Carlista, un partit catòlic i ultraconservador.

De moment, SCC no ha estat capaç de deslliurar-se d'aquesta ombra de l'extrema dreta i d'extirpar la presència d'elements i simbologia ultra als seus actes. Canviarà la situació d'aquí al 21 de desembre?