'Sirât' aconsegueix dues nominacions als Oscar: a millor pel·lícula Internacional i millor so

La coproducció catalana Sirât farà l'assalt definitiu als Oscar i optarà al premi en les categories de millor pel·lícula Internacional i millor so. Culmina, així, l'ascens a Hollywood iniciat el maig de l'any passat al Festival de Canes, d'on en va marxar esperonada pel Premi Especial del Jurat.

Per poder recollir l'estatueta a millor film de parla no anglesa el 15 de març a Los Angeles, la pel·lícula d'Oliver Laxe haurà de batre els títols 'Un simple accidente', 'El agente secreto', 'Valor sentimental' i 'La voz de Hind'. 'F1', 'Frankenstein', 'Una batalla tras otra' i 'Los pecadores' hi competiran a millor so.

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood ha fet públic aquest dijous el llistat definitiu de les nominades per a la 98a edició. Com els Globus d'Or i dels Critics Choice Awards, la pel·lícula catalana haurà d'enfrontar-se a El agente secreto, dirigida per Kleber Mendonça Filho, que ha frustrat les aspiracions d'Oliver Laxe de recollir els premis de ressò mundial que s'han lliurat fins ara. La coproducció catalana, però, sí que es va endur cinc guardons tècnics.

Aquest passat cap de setmana, Sirat arribava a la cerimònia europea de Cinema a Berlín amb nou nominacions. Va arrasar en les categories tècniques, amb cinc estatuetes: millor so, direcció de producció, càsting, muntatge i fotografia. Se li van escapar, però, les de millor pel·lícula, direcció, guió i millor actor per Sergi López. Malgrat estar-hi nominat, li han passat de llarg els Critics Choice Awards i els Globus d'Or. El film d'Oliver Laxe opta a 12 Premis Gaudí i 11 Goya.

La pel·lícula narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla per festes rave a les muntanyes del Marroc. Sirât significa "camí" en àrab i té un fort component religiós en l'islam, tant físic com espiritual. D'una banda, és el camí interior que empeny una persona a "morir abans de morir". És, també, el pont que uneix l'infern amb el paradís. Precisament la polisèmia s'insereix a totes les arestes de la pel·lícula d'Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint.

Segons el cineasta, el llargmetratge és també una excusa per parlar "de la vida i de com créixer personalment". "Hem de fer aquest camí, hem de preparar-nos per a morir, i els personatges de la pel·lícula es troben precisament en l'abisme de comprendre que són imperfectes, preguntar-se de què són capaços i fins a quin punt podran saltar", reflexionava el també director de l'exitosa O que arde en una entrevista amb l'ACN des de Canes.