El setge sobre Mazón també s'estreny en l'àmbit judicial

Un any després de la DANA, la pitjor catàstrofe natural en la història d'Espanya (va deixar 229 víctimes mortals només a la província de València), la continuïtat de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana torna a estar en entredit. El president valencià, acorralat, va deixar en l'aire el seu futur polític després del funeral d'Estat en homenatge a les víctimes de la DANA.  

Però, més enllà d'aquestes incògnites, i davant les novetats en la instrucció realitzada per la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, quines possibilitats hi ha que Carlos Mazón pugui ser imputat? En aquest cas, de quins delictes se l'acusaria?

Diversos experts en Dret Penal consultats per Público conclouen que la clau està a demostrar que Mazón, per acció o omissió, va tenir un paper determinant en la manera com es va gestionar la catàstrofe. Una cosa que resulta difícil. Però també en l'àmbit judicial s'està estrenyent el setge al president valencià. L'exconsellera Salomé Pradas va declarar aquest divendres que va informar Mazón de "tot" el que passava al Cecopi i, més greu encara, que va intentar parlar amb ell en dues ocasions sobre el missatge d'alerta i no li va contestar el telèfon.

El pròxim dilluns, dia 3, està citada a declarar com a testimoni la periodista que va dinar amb el cap del Consell el dia de la tragèdia, Maribel Vilaplana. Aquesta condició de testimoni l'obliga a dir la veritat i contestar a totes les parts personades en la causa. Mentre Mazón continuava a la sobretaula amb Vilaplana, almenys fins a les 18.45, desenes de persones s'estaven ofegant. En l'últim comunicat de la periodista, difós el 5 de setembre, va assegurar que "en un moment determinat del dinar el president va començar a rebre trucades", però que no li va transmetre "cap inquietud" sobre el que estava passant.

Fins ara, la jutgessa havia rebutjat la compareixença de Vilaplana per no desplaçar l'objecte de la investigació cap al paper de Mazón. I és que, atès el seu aforament, si es trobessin indicis contra el president, la investigació passaria al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L'ordre dictada per l'Audiència de València de cridar a declarar com a testimoni Vilaplana apunta a la possible implicació de Mazón en la causa, que per ara s'ha saldat amb dos imputats pels presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència. Es tracta de la consellera de Justícia i Interior durant l'aiguat, Salomé Pradas, i l'aleshores responsable d'Emergències, Emilio Argüeso.

La "posició de garant"  

Joan Comorera, que representa la FETAP-CGT, acusació popular en la causa, aclareix que, a dia d'avui, no se li pot atribuir cap responsabilitat penal a Mazón perquè "els directors del pla eren, en situació d'emergència 0 i 1, Emilio Argüeso, i en situació 2, Salomé Pradas. I ells eren els que tenien l'anomenada posició de garant".

L'"única possibilitat" que existeix és que es demostrés que Mazón va donar "algun tipus d'ordres o contraordres, que hagués dit 'No facis res fins que jo t'ho digui' o alguna cosa així a Salomé Pradas. Aquest és el filó que l'Audiència ha obert per poder investigar-lo d'alguna manera", afegeix en declaracions a aquest mitjà.

Cal destacar que, segons les comunicacions recollides en un informe pericial aportat per Pradas, Mazón la va trucar en quatre ocasions des del restaurant, on va estar dinant amb Vilaplana en les hores més crítiques de la tragèdia. Després, va establir contacte amb Pradas a les 19.43 hores i, un minut abans de l'enviament de l'ES Alert, a les 20.11 hores, va tornar a fer-ho. "El fet que a les 20.10 hi hagi una trucada i a les 20.11 s'enviï el missatge, és una mica sospitós", apunta Comorera.

Així mateix, segons va recollir Europa Press aquest divendres, l'exconsellera d'Interior va matisar que va informar el cap de l'Executiu valencià de "tot" el que estava passant al Cecopi, inclòs que s'anava a enviar l'Es-Alert. I, a més, va revelar que havia intentat posar-se en contacte amb el president a les 19.10 i a les 19.36 hores. Sense èxit, perquè no li va agafar el telèfon. No va aconseguir parlar amb ell fins a les 19.43.

El lletrat subratlla l'actuació garantista de la jutgessa en el marc d'aquesta instrucció. "Mai no havia acceptat cap mena de prova que es referís a Mazón fins ara, però ara l'Audiència li ha obert la porta per interrogar gent que pogués tenir algun tipus d'informació al respecte", apunta en al·lusió a la citació de Maribel Vilaplana.

Més enllà d'aquesta possibilitat, la mateixa desconnexió de Mazón durant el dia de la DANA "no tindria encaix" en el Codi Penal, ja que la clau és demostrar que "ell, en algun moment, tingués aquesta posició de garant", afegeix aquest advocat penalista.

La clau de la possible imputació  

Altres experts coincideixen a assenyalar que "si es demostra que Mazón va donar l'ordre de no enviar l'alerta, o la va retardar, i el missatge hauria pogut salvar vides o evitar lesions, per descomptat que sí que se li podrien imputar" els delictes d'homicidi i lesions imprudents, tal com resumeix Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla.

L'exlletrat del Constitucional especifica que, per ara, "qui és més difícil de condemnar, qui menys responsabilitat té jurídicament" és el mateix Carlos Mazón perquè "no té la competència de dictar les mesures". "No li correspon al president d'una comunitat autònoma ni redactar el missatge que va als mòbils ni prendre determinades mesures. El més habitual és que això recaigui en persones que estaven per sota, eventualment, la seva consellera i altres persones".

Coneixement previ  

Per la seva banda, Joan Carles Carbonell, catedràtic emèrit de Dret Penal a la Universitat de València, afegeix que "el que pitjor se li pot posar a Mazón és que s'arribi a la conclusió que coneixia, a través de Salomé Pradas, la magnitud de la tragèdia abans. Que la va conèixer durant la tarda i va continuar sense aparèixer. Aleshores, això sí que li traslladaria una responsabilitat, però s'hauria de demostrar aquest coneixement previ".

Aquest jurista matisa que, en el cas que Mazón fos investigat, Pradas i Argüeso també "continuarien imputats, ja que ells intervenen i adopten decisions". I, sobre si la mateixa desaparició de Mazón pot suposar un delicte, insisteix que "penalment és complicat perseguir-ho, encara que políticament és evident que hi ha una responsabilitat important" en ser el president de la Generalitat.

Relació causal per determinar la responsabilitat  

Tant Urías com Joan Carles Carbonell i Ana Alguacil, exjutgessa del Penal i advocada penalista, destaquen també la necessitat de provar la relació causal a l'hora de determinar les responsabilitats. "El fet s'ha produït, els homicidis s'han produït, les lesions s'han produït, els danys s'han produït, però ara cal veure si aquesta responsabilitat o aquests fets es deuen a una inacció per part, en aquest cas, de Mazón o dels operadors que eren allà [Pradas i Argüeso], que és una tasca força complicada", assenyala Alguacil en al·lusió a l'enviament de l'alerta.

En aquest sentit, Urías afegeix que "perquè això acabi en una condemna contra algú ha de quedar establert, sense cap mena de dubte, que les morts es podien evitar, que si s'haguessin pres mesures, s'haurien evitat les morts. I segon, que les persones acusades tenien la capacitat, la informació per en aquell moment prendre les mesures".

Carbonell, però, creu que és "relativament fàcil" demostrar aquesta causalitat, és a dir, que si haguessin funcionat tots els mecanismes correctament s'haurien evitat morts, una tesi avalada per la magistrada durant la instrucció. "Serà difícil establir-ne el nombre perquè, de les 229, n'hi haurà bastantes que eren inevitables, però allò que ja era previsible, que és tot el que passa a partir de la tarda, sí que pot determinar-se", comenta Carbonell, que coincideix que "això sí, cal demostrar la relació causal".