Set detalls ocults de quadres famosos que han passat desapercebuts durant segles i que et sorprendran

Diuen que un quadre és com un ésser viu. Tant se val les vegades que el miris, sempre t’explicarà una història diferent i mai deixarà de sorprendre't. Ho saben molt bé els historiadors i investigadors que durant anys han estudiat a fons algunes de les obres d’art més cèlebres de la història per descobrir tots i cada un dels detalls que amaguen. Des d’esbossos ocults sota el llenç a detalls que han passat desapercebuts o il·lusions òptiques que sovint han arribat a tergiversar el significat del quadre.

Aquesta setmana s'ha fet públic que conservadors de l’Institut d’Art Courtauld de Londres han descobert un retrat inèdit de Picasso amagat durant més d’un segle sota d’una de les seves pintures, en concret de Retrat de Mateu Fernández de Soto (1901), un dels quadres emblemàtics de l’etapa blava de Picasso. Concretament, s'ha trobat la imatge d’una dona de la qual es veu el cap, amb els cabells recollits, les espatlles i una mà.  

Cada artista és un món, cada quadre també. Algunes de les obres d’art de major transcendència han amagat detalls durant centenars d’anys. Uns detalls als quals l’ull humà no ha pogut arribar, però sí les noves tecnologies. Una de les tècniques més utilitzades pels experts han estat els raigs X, que han permès treure a la llum rectificacions o modificacions fetes pel mateix pintor i inclús obres ocultes darrere d’un llenç. A continuació, fem un recull d’alguns dels misteris més sorprenents de la història de l’art.

Un autoretrat inèdit de Van Gogh

Darrere d'algunes de les pintures més famoses de la història de l'art se n’amaguen d'altres que els seus propis autors van tapar per raons que probablement mai sabrem. Una d’elles era la reutilització de llenços, una pràctica força comuna en èpoques passades a causa de la falta de recursos econòmics. Vincent Van Gogh era un dels pintors que més els reutilitzava els seus quadres. L'exemple més sonat és un autoretrat inèdit de l’autor expressionista amagat darrere de l’obra Retrat d'una camperola, datat l'any 1885.

L'autoretrat inèdit de Van Gogh es trobava amagat darrere de capes de cola i cartó. Va ser una de les conservadores de la Galeria Nacional d’Escòcia, la Lesley Stevenson, qui va descobrir l’obra després d’examinar la peça amb raigs X.

L’obra inèdita es podrà veure a la Galeria Nacional d’Escòcia fins al 13 de novembre, a través d'una radiografia. La imatge capturada pels raigs X es col·locarà dins d'una caixa de llum dissenyada expressament per mostrar-la a l’exposició "A Taste for Impressionism" a la Royal Scottish Academy, a Edimburg.

Un esbós amagat durant 350 anys  

Una de les “obres ocultes” descobertes recentment ha estat l'esbós amagat durant més de 350 anys sota el quadre La lletera de Vermeer. Gràcies a la tècnica dels raigs X, s’ha descobert que en la primera versió de l'obra hi havia pintat un prestatge amb una peça de ceràmica, un penjador per a gerres a la paret i un cistell de vímet per a la llenya a terra.

Johannes Vermeer (1632-1675) és considerat el pintor holandès més important del segle XVII. És conegut per ser un artista meticulós i que cuida els detalls, una teoria que ara s’ha posat en dubte després de descobrir-se un esbós amagat sota el quadre de La Lletera. Les tècniques d'exploració avançades amb escàners d'infrarojos del museu Rikjsmuseum d'Amsterdam han permès destapar l'esbós original de l’obra.

A l’esbós s’hi ha pogut identificar darrere la dona que fa pa, un prestatge amb càntirs de ceràmica i poms per penjar-hi les gerres. A terra, hi havia dibuixat un cistell de vímet per a la llenya. L'artista va tapar els objectes descoberts amb pintura clara, deixant un fons llis, i va substituir el cistell per una petita estufa de fusta quadrada. L’obra original es pot veure a través de la web del museu.

La balena de Hendrick van Anthonissen

Tots els artistes s’equivoquen. En èpoques anteriors, quan un pintor cometia un error o el resultat final no li agradava, pintava sobre l’obra original. No obstant, totes les rectificacions queden reflectides entre les pinzellades. La tècnica dels raigs X ha permès descobrir objectes que van ser eliminats completament pel mateix autor. És el cas de la balena que s’ocultava al quadre Vista de les arenes de Scheveningen, de Hendrick van Anthonissen. Durant 150 anys, aquest enorme cetaci va romandre amagat sota l’obra d’Anthonissen.

Durant les taques de neteja de la superfície del llenç per exhibir-lo al Museu Fitzwilliam, una estudiant de postgrau va descobrir una petita figura sobre una aleta. Després d’una anàlisi exhaustiva, va aparèixer una balena enorme encallada a la platja que havia estat eliminada pel mateix autor.

L’esbós ocult sota ‘La ronda de nit’ de Rembrandt

L’equip d’historiadors i restauradors del museu neerlandès Rijksmuseum van descobrir a finals de l’any passat un esbós ocult sota La ronda de nit de Rembrandt. Gairebé 400 anys després de ser pintat, ha sortit a la llum el procés de creació d’un dels quadres més famosos del pintor holandès.

Durant més de dos anys, el quadre ha estat analitzat exhaustivament a través de la tècnica dels raigs X, la fotografia d'alta resolució, l'espectroscòpia i l'anàlisi informàtica. Aquesta tecnologia ha permès veure les modificacions que Rembrandt va fer a partir de l'esbós principal. Entre altres detalls, el milicià Claes van Cruijsbergen a l'inici portava plomes al casc i a la pintura va canviar la posició de la cama de Rombout Kemp. També va afegir l'espasa entre el capità i el tinent.

El Cupido amagat d’un quadre de Vermeer

Johannes Vermeer (1632-1675) és un pintor neerlandès conegut pels seus retrats i quadres domèstics. De totes les seves pintures, només se’n conserven 36, una de les quals amaga un detall que ha sorprès a restauradors de tot el món. Una exhaustiva investigació amb raigs X va desvelar fa uns mesos que el quadre Noia llegint una carta davant una finestra oberta (1657-1659) ocultava la imatge d’un cupido nu i parcialment protegit per una cortina en tons ocres a la paret del fons del quadre.

Al quadre de Vermeer podem veure a una jove davant d’una finestra oberta llegint una carta suposadament d’amor amb una paret buida de fons. Fa uns anys, una exhaustiva investigació amb raigs X va revelar que a la paret hi havia la imatge d’un Cupido emmarcat dins d’un altre quadre.

Els historiadors van suposar que el quadre de Cupido va ser obra del mateix Vermeer que, per algun motiu, va decidir tapar-ho. Però la restauració de l’obra, iniciada l’any 2017, va concloure que va ser obra d’un altre artista sense identificar. El que sí que se sap del cert és que el Cupido es va afegir després de la mort de l'artista holandès. Posteriorment, algú va decidir tornar a tapar-ho. L’obra original es pot veure a la Galeria dels Mestres Antics de les Col·leccions Estatals d'Art de Dresden.

El misteri de ‘La Noia de la Perla’ de Vermeer

El següent protagonista també és Vermeer, però en aquest cas l’obra en qüestió és La jove de la perla, un dels quadres més famosos de l’artista holandès. Un examen científic dut a terme per un equip de la Mauritshuis de l'Haia va resoldre ara fa dos anys un dels secrets més ben guardats de l’obra: la perla no existeix, en realitat és una il·lusió òptica.

La investigació també va revelar que el fons de la pintura no és un espai fosc buit com es pensava, sinó que Vermeer va pintar la noia davant una cortina verda.