Serret afronta el judici que podria provocar la seva sortida del Govern si és condemnada per desobediència

Mentre l'eurodiputada Clara Ponsatí és camí de Brussel·les després de ser detinguda a la seva arribada a Catalunya -després de cinc anys a l'exili- i comparèixer davant un jutge per l'1-O, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutja aquest dimecres a l'actual consellera d'Acció Exterior i exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, per haver format part de l'organització del referèndum de l'1-O. S'enfronta a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa i se l'acusa d'un delicte de desobediència greu. Si acaba sent condemnada, haurà de deixar el càrrec.

El Govern i bona part de l'independentisme han fet costat a Serret a les portes del TSJC. La consellera ha estat acompanyada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, Oriol Junqueras, el regidor de Barcelona Ernest Maragall i la presidenta de Junts, Laura Borràs, entre altres membres d'ERC, Junts, la CUP i ANC i Òmnium Cultural. En unes breus declaracions prèvies a la seva entrada al tribunal, Serret ha defensat el seu paper a l'Executiu que va organitzar l'1-O i ha reivindicat la via del diàleg per resoldre el conflicte.

En aquest sentit, Serret afirma que la resolució del conflicte "serà sempre a través de la política, la negociació i solucions democràtiques", i per això ha explicat que continua defensant "l'amnistia i el dret a l'autodeterminació amb un referèndum que pugui reconèixer aquesta sobirania de la ciutadania de Catalunya".  

"La resolució del conflicte serà sempre a través de la política i la negociació"

En la mateixa línia s'ha expressat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha destacat el "compromís, la constància i la perseverança" de la consellera Serret en defensa perquè Catalunya pugui decidir el seu futur. El cap de l'Executiu ha tornat a demanar a l'Estat espanyol que reconegui el dret a decidir dels ciutadans catalans i ha reivindicat que "el judici demostra que hi ha unes conseqüències d'un conflicte polític que continuen ben vives".

La consellera Serret ha afirmat que compareix davant el jutge "amb el màxim de serenitat, la consciència molt tranquil·la, i la clara voluntat de confrontar amb qui està reprimint el moviment independentista i articulant l'estratègia per a criminalitzar un projecte molt legítim de república catalana". Ha afegit que té el "ferm convenciment que s'està davant d'un conflicte polític, d'arrels democràtiques. "La solució no serà mai als jutjats", ha sentenciat.

Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull ha destacat que "avui no és un dia per a retrets" i que "les estratègies són totes legítimes". "Estarem sempre per generar complicitats i respectar totes les estratègies", ha apuntat Turull. La diputada de la CUP-NCG Eulàlia Reguant ha defensat que la "millor solidaritat" és continuar treballant "per allò que ha motivat la repressió", que és "la independència de Catalunya". "Cal posar en relleu que la resposta de l'Estat espanyol davant l'1-O és la d'un estat autoritari que persegueix la dissidència", ha lamentat Reguant. 

Sobre el retorn i la detenció de Ponsatí, el president Aragonès ha valorat que aquest retorn ha tingut lloc "en condicions més favorables" que fa uns mesos gràcies a la reforma del Codi Penal que ERC va pactar amb el PSOE a finals del 2022.

4 anys a l'exili 

Serret va ser una de les conselleres que, juntament amb Carles Puigdemont i altres dirigents independentistes de l'1-O, va decidir marxar a l'exili a Bèlgica després de la declaració d'independència. El març de 2021, però, va tornar a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem i de la retirada de les euroordres contra ella. Serret es va posar a disposició de la justícia espanyola per poder fer de diputada d'ERC al Parlament i el Tribunal Suprem la va deixar en llibertat sense mesures cautelars.

Aleshores, l'alt tribunal va acordar enviar la seva causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè és l'òrgan competent per al seu enjudiciament, ja que no es va formular acusació per malversació de cabals públics contra ella. Està acusada de desobediència. Així doncs, Serret, a diferència de la resta de membres del Govern durant el Procés, és la primera que serà jutjada a Catalunya en lloc del Suprem. 

El ministeri públic li demana un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per, entre altres actes, haver aprovat el pressupost el març del 2017 que preveia partides pel referèndum i també haver signat el decret de convocatòria del referèndum tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional.