‘Sardenya: l’illa megalítica’: un viatge fascinant per descobrir la prehistòria sarda
El Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix una exposició fins al 2 de novembre en la qual mostra la singular civilització nuràgica de l’illa, des del neolític fins ben entrada l’edat del ferro.
La mostra incorpora un dels gegants de la necròpolis de Mont’e Prama a Cabras, a més de 200 objectes arqueològics excepcionals.
CP
‘Sardenya: l’illa megalítica’; aquest és el nom que encapçala l’exposició inaugurada el passat 16 d’abril i que es podrà visitar en el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Barcelona fins al pròxim 2 de novembre de 2025. La mostra presenta la riquesa i la diversitat del megalitisme sard, i al mateix temps, dona a conèixer les formes de vida, els costums i les creences de les comunitats que el van edificar, entre elles, la civilització nuràgica.
L’illa de Sardenya és la segona més gran de la Mediterrània i ha jugat un paper essencial en l’intercanvi entre civilitzacions al llarg de la història. Testimoni de cultures originals i de civilitzacions que han deixat estructures monumentals úniques que avui són tret característic del paisatge sard, aquests elements han fascinat i al mateix temps desafiat moltes generacions que han provat d’interpretar el seu significat.
La mostra exhibeix 200 objectes arqueològics únics, provinents de diversos museus sards. Un dels elements estrella és un gegant de pedra de la necròpolis de Mont’e Prama, del 850-750 aC, que alguns consideren que és de les primeres escultures exemptes de la Mediterrània occidental. La immersió que la mostra ofereix al visitant de la cultura nuràgica és absoluta i ho aconsegueix en part perquè s’acompanya de maquetes i reconstruccions en 3D que permeten visitar i explorar molts racons i paisatges de l’illa.
El periple de Sardenya: l’illa megalítica
Aquesta mostra ha estat a museus arreu del món de primer ordre abans d’arribar a Barcelona. Ha passat per quatre museus internacionals: en primer lloc, pel Museu de la Prehistòria i Protohistòria de Berlín, a Alemanya; en segon lloc, l’Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia; en tercer lloc, el Museu Arqueològic de Tessalònica, a Grècia; i finalment ha estat instal·lada al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, a Itàlia.
L’exposició ha estat promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb finançament de la Regió Autònoma de Sardenya, "Gran projecte Mont’e Prama"; en col·laboració amb el Ministeri de Cultura de la República italiana-Direcció General de Museus; la Direcció Regional de Museus Nacionals de Sardenya; el Museu Nacional de Cagliari i el municipi de Cabras. Es reconeix també la col·laboració de l'Ambaixada d'Itàlia a Madrid, el Consolat General d'Itàlia a Barcelona, i l'Institut Italià de Cultura de Barcelona. L’organització general ha estat a càrrec de Villaggio Globale International.
Els sis espais de l’exposició
L’exposició està estructurada en sis àmbits:
1. El primer megalitisme; un fenomen que es produeix de manera independent en diferents parts del món i en diverses èpoques i que consisteix en l’ús de grans pedres.
2. Els nurags; monuments antics misteriosos que han caracteritzat el paisatge sard durant mil·lennis.
3. Les tombes dels gegants; més de 800 sepultures col·lectives que s’han documentat arreu de l’illa.
4. Els santuaris; dedicats al culte de l’aigua, com ara fonts i pous sagrats.
5. El capvespre del megalitisme amb l’aturada de la construcció dels nurags a partir dels segles XII-XI aC i la necròpoli de Mont’e Prama.
6. L’herència nuràgica, amb la reocupació de les estructures nuràgiques durant l’època romana i l’edat mitjana.