Santiago Alba Rico. “Hem retornat al segle XX i ara ens trobem en un escenari on el neofeixisme és possible”

La Conferència Internacional Cities for Rights ha conclòs aquest dimarts a Barcelona posant sobre la taula les ciutats i el municipalisme com a espais de lluita contra l'actual proliferació dels discursos xenòfobs, intolerants i de la por. Les ciutats com a contrapoder global a l'extrema dreta i la vulneració dels drets humans. La conferència, organitzada amb motiu del 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i organitzada per l'Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, ha comptat amb la participació de figures significatives de diverses ciutats que han compartit experiències.

Una de les xerrades més esperades ha estat la que ha tingut com a protagonista el tema del moment: l'auge dels partits d'extrema dreta. En el debat, on han intervingut els escriptors i filòsofs Santiago Alba Rico i Djamila Riberiro, el regidor de Charlottesville (Estats Units) Wes Allamy, i la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, s'ha fet èmfasi en com es manifesta l’extrema dreta a través dels diferents discursos de l’odi contra diferents col·lectius, s'han compartit diverses experiències de resistència al discurs feixista i s'ha insistit en la idea que per fer front a aquest repte global s'han de donar respostes locals.

De què parlem quan parlem d'extrema dreta?

Intentant donar una visió global de què significa l'auge de l'extrema dreta i com se la pot combatre, els quatre ponents han posat l'èmfasi en diferents aspectes de la lluita. Pérez ha fet èmfasi en la dimensió antifeminista del fenomen: “Volen recuperar la centralitat de l'home en la societat. L'extrema dreta apel·la a les diferències biològiques entre homes i dones i els papers que cada un, tradicionalment, ha tingut en la societat. I des del feminisme ens ho mirem amb por”. Ha fet una interpel·lació a la implicació dels homes per lluitar conta la violència masclista. Interpel·lació que ha recollit Wes Bellamy, regidor de Charlottesville: “No només se'ns ha d'interpel·lar als homes, sinó que se'ns han de proposar reptes”.

Pérez identifica les ciutats com a espais privilegiats per lluitar contra el discurs de la por i l'odi que es propaguen a causa de la manipulació de la informació i la necessitat de lluitar contra la construcció de la identitat del 'nosaltres' i l''ells' que proposa l'extrema dreta. “Volen crear un mur entre un 'nosaltres' únic i uniforme i un 'altres' que en realitat no existeix. És la nostra obligació fer de les ciutats un espai per construir identitats solidàries i d'acollida".

Per a Wes Bellamy l'extrema dreta és sinònim del que té més a prop i amb allò que ha hagut de fer front més vegades, essent ell un ciutadà afroamericà: el supremacisme blanc. “La lluita contra el supremacisme blanc és una carrera de fons, una marató. I ha de quedar clar que no és un problema d'ahir, o de fa dos mesos o de fa dos anys, sinó que és un problema generacional. D'altra banda, s'ha de fomentar la lluita institucional contra l'extrema dreta i continuar qüestionant, des de les institucions, però també individualment, el discurs de l'odi i la por. Per últim, també ens hem de qüestionar a nosaltres mateixos i fer crítica de les nostres conductes, sobretot els homes”.

Un escenari on el neofeixisme és possible

Santiago Alba Rico, per la seva banda, es pregunta què ha canviat en els últims anys per trobar-nos davant d'una Europa tan radicalitzada. “Només un 2% de la comunitat musulmana donaria suport a l'Estat Islàmic (EI), si ho comparem amb la popularitat de l'extrema dreta a Europa i els resultats electorals, és Europa qui s'està radicalitzant”. Per al filòsof, la història és la distància entre el lloc on vivim i el lloc on es decideix la nostra vida, aquest últim lloc, “cada cop més opac”. “Hem retornat al segle XX i ara ens trobem en un escenari on el neofeixisme és possible”. Alba creu que estem davant un nou desordre global que reprodueix les guerres imperialistes de principis del segle XX i té la sensació d'estar vivint en el període d'entreguerres.

Alba Rico: “Només un 2% de la comunitat musulmana donaria suport a l'Estat Islàmic, si ho comparem amb la popularitat de l'extrema dreta a Europa, és Europa qui s'està radicalitzant"

El filòsof s'ha mostrat molt crític amb les xarxes socials i ha destacat l'ús que mandataris com Mateo Salvini o Donald Trump en fan, salant-se tots els protocols institucionals. “El que queda escrit es contagia i va d'un lloc a un altre, però vivim en una època en la qual ja no compta el que es diu sinó qui ho diu”. També s'ha mostrat pessimista respecte al paper que està tenint l'esquerra: “L'esquerra progressista no té cap alternativa” i ha fet una mirada necessària al passat: “Abans i durant la Segona Guerra Mundial, Europa va construir un enemic comú: els jueus; ara l'enemic és la comunitat musulmana (...) Ens trobem davant una crisi múltiple, el que sí que sembla evident és que estem davant d'una situació d'inseguretat molt gran, perquè ens estem cara a cara amb el neofeixisme. L'extrema dreta està fent un camí de 'tornada a casa'”.

El Brasil de Bolsonaro, camp de proves

Brasil és el cinquè país del món en violència contra les dones i feminicidis i el cinquè país en nombre de matrimonis infantils. Cada 23 minuts una persona negra és assassinada i en els últims deu anys els assassinats contra les dones han augmentat un 54%. La criminalització contra els pobres continua imparable i la població indígena s'ha reduït de tres milions a 800.000 persones. Djamila Ribeiro, escriptora i filòsofa brasilera, ha posat el blanc en el programa polític de Bolsonaro, qui recentment ha guanyat les eleccions al Brasil amb l'adherència de l'Església Catòlica i amb un programa d'extrema dreta.

“La persecució i les amenaces als drets humans, el discurs de l'odi contra les minories, la política neoliberal i la intenció de controlar la ideologia a les escoles i les universitats públiques són alguns dels punts del programa amb el qual Bolsonaro ha guanyat les eleccions, però en l'àmbit social s'està treballant en iniciatives a petita i mitjana escala per garantir els drets dels brasilers i brasileres, com l'acompanyament i assessorament a la comunitat trans i LGTBI. Des de les comunitats locals estem posant marxa una sèrie d'estratègies, fora de l'esfera pública, per lluitar contra la vulneració dels grups desfavorits”.

Una lluita que també genera dubtes

Per a Pérez, la lluita contra l'extrema dreta presenta dubtes respecte el marc legal. “Ara que l'extrema dreta avança amb el discurs de l'odi, hauria de tenir límits la llibertat d'expressió? A l'Ajuntament se'ns demana que es prohibeixin determinats actes, però encara no tenim respostes”.

Santiago Alba, per la seva part, s'ha mostrat molt caut a l'hora de legislar o modificar els delictes d'odi i la llibertat d'expressió, ja que com s'ha vist recentment, “en forces ocasions aquestes lleis se'ns han girat en contra (...)A més, sóc contrari que hi hagi un delicte d'odi tipificat. Tenim dret a odiar, però no tenim dret a què aquest odi ens faci fer una agressió, perquè això sí que no es pot permetre”.

Donar eines per fer prevaler els drets

En aquesta edició del Cities for Rights (la primera es va celebrar també a Barcelona el 1998), s'han portat a terme diferents tallers amb diverses temàtiques i objectius. Així doncs, des de l'organització del congrés s'han ofert les eines necessàries per denunciar assetjament immobiliari o per conèixer les estratègies polítiques i comunicatives per combatre el perfil ètnic en l'àmbit policial. S'ha parlat obertament del racisme institucional, del rol de la societat civil en la prevenció de la proliferació de l'extremisme violent, de la necessitat de posar en marxar processos d'introspecció dels factors i els codis ocults que fomenten l'antigitanisme i s'han donat eines per lluitar contra la vulneració de drets en contexts de protesta, entre d'altres.

Durant els pròxims dies, els ciutadans també podran gaudir de l'exposició Umbral, present a 13 estacions de metro i creada per diferents artistes. Umbral vol fer reflexionar el ciutadà sobre el fenomen de la migració com a característica de qualsevol societat contemporània i incideix en la necessitat de crear noves estructures per integrar el flux d'éssers humans que arriben als nostres entorns.