Sánchez rebutja les teories sobre un xantatge del Marroc: "La realitat s'ha de construir a partir de fets i no de notícies falses"

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebutjat de ple aquest dilluns les teories per les quals el Govern el Marroc fa xantatge a Espanya per l'hipotètic espionatge al seu telèfon mitjançant el programa Pegasus. Aquestes especulacions, ha assenyalat el líder socialista, "estan bé per a una sèrie de Netflix" però "la realitat s'ha de construir a partir de fets i no de notícies falses".

Sánchez ha contestat d'aquesta manera durant una entrevista realitzada al programa El Intermedio (La Sexta). En aquest espai ha tornat a defensar la necessitat d'una cooperació "positiva" amb el país veí per acabar de resoldre la crisi de Ceuta i evitar que torni a passar una cosa similar.

"En absolut", ha respost Sánchez sobre si l'espionatge amb Pegasus està condicionant la postura del Govern espanyol amb el Marroc. "Com a president he demostrat autonomia, defensa de l'interès general i de l'interès dels ciutadans del nostre país", ha afegit sobre aquest tema.

Segons la visió del president del Govern espanyol, trencar relacions amb el Marroc no és una solució, com demanen alguns partits i persones. Entre altres assumptes perquè és el país al qual han de retornar una àmplia majoria de migrants. "Si trenquem relacions, que és el que estan dient, aporten una solució o volen enquistar el problema?", ha assenyalat.

D'altra banda, el líder de l'Executiu ha assenyalat que hi ha hagut un "canvi" en la col·laboració del president ceutí, Juan Jesús Vivas durant aquesta crisi. "El 2021 vam treballar colze a colze i el 2026 no passa el mateix", ha dit. Sánchez ha posat en relleu la necessitat d'"unitat i lleialtat institucional" per resoldre una crisi d'aquest tipus. "Què és el que ha canviat?", s'ha preguntat el president. "Intueixo que hi ha un interès per part de PP i Vox no per ajudar els de Ceuta sinó per desgastar el Govern", ha afirmat.

Respecte al termini per finalitzar amb la crisi, Sánchez ha recordat que encara hi ha diferents fases i que en el comandament únic habilitat fa unes setmanes el termini establert és "fins a finals d'any". "Ho esperem resoldre com més aviat millor", ha afegit.

Sobre l'allotjament de persones, primera fase en l'actual procés, ha recordat que abans del 30 i 31 de juliol existien a Ceuta 500 places activades. "Acabarem aquesta setmana amb més de 6.000. El nostre objectiu és arribar a fregar les 10.000 per si necessitem aquesta capacitat d'acollida", ha afirmat. En paral·lel es treballa per identificar les persones i establir si són beneficiaris de protecció internacional o han de ser retornats al seu país d'origen via el Marroc.

A Sánchez se li ha preguntat també sobre els avisos del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) desclassificats la setmana passada. El líder de l'Executiu ha insistit que no van ser suficients per avançar-se a la magnitud del que ha passat. "La informació que tenim és que per descomptat es van detectar moviments que indicaven que anava a augmentar el nombre d'entrades però en absolut en la proporció que vam veure", ha afirmat.

En relació a la forma d'aquests avisos, via Whatsapp a la Delegació del Govern a Ceuta, Sánchez considera que aquests missatges "no són prova que hi hagués alertes". "Els ciutadans han de saber que quan hi ha informació d'intel·ligència en un país seriós s'elaboren informes i es comparteixen amb els superiors per actuar", ha destacat.

La 'llei de néts'

Un altre dels assumptes que ha abordat Sánchez durant l'entrevista és la resolució del Tribunal Suprem (TS) sobre la Llei de Memòria Democràtica, concretament a la coneguda com a 'llei de néts'. "De debò es pot suspendre un dret essencial de la ciutadania com és el dret al vot a 400.000 espanyols?", s'ha preguntat sense criticar de manera expressa l'Alt Tribunal.

Sí que ha carregat Sánchez contra PP i Vox en aquest assumpte per pretendre "retallar i suprimir un dret essencial de la ciutadania". "No cal témer al vot", ha afegit, al mateix temps que ha recordat que aquesta mesura està en vigor des de 2022 i mai no hi ha hagut cap "problema" fins ara.