'Cas Pegasus'Sánchez i Aragonès es reuniran per buscar una solució a la crisi del 'cas Pegasus'

La primera conversa cara a cara entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès després de l'esclat del cas Pegasus -o CatalanGate- ha durat tres minuts. Però sembla que simplement serà la prèvia d'una reunió formal entre els dos presidents per abordar la crisi, encara sense data ni escenari. El lloc d'aquesta breu intercanvi de paraules ha estat l'Hotel W de Barcelona, on tots dos esperaven l'arribada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, per a les darreres sessions de la Reunió del Cercle d'Economia, que des del dimecres s'ha celebrat en aquest escenari.

Aragonès li ha transmès la gravetat de l'escàndol d'espionatge i ha insistit en la necessitat d'una reunió formal cara a cara entre els dos presidents. Posteriorment, en el seu discurs davant del fòrum econòmic, Sánchez ha passat per alt qualsevol esment explícit al Pegasus.

A l'inici de la seva intervenció, que ha estat fonamentalment econòmica, el president del Govern espanyol s'ha limitat a expressar el seu "profund respecte per Catalunya" i ha reiterat la seva "ferma voluntat" a "continuar avançant en el diàleg, la negociació i l'acord". "No hi ha millor propòsit que construir convivència perquè els nostres ciutadans visquin en societats sense fractures", ha afegit Sánchez, que ha continuat el discurs parlant d'Europa i de la necessitat de reforçar la seva unitat -en la línia del que prèviament havia manifestat Von der Leyen- i en desgranar algunes de les prioritats econòmiques del seu govern, que fonament passen per garantir la creació d'"ocupació digna", així com assegurar la "justícia social" amb un estat del benestar "fort".

Aragonès a Sánchez: "Això és molt greu. És urgent que parlem"

Tot i que el cas Pegaus ja fa gairebé tres setmanes que sacseja la política espanyola -i la catalana-, es pot dir que l'escàndol d'espionatge s'ha quedat aquest divendres a les portes de l'Hotel W, sense arribar a penetrar a l'escenari d'un fòrum que aplega part de l'elit política, empresarial i econòmica de Catalunya. En els tres minuts de diàleg que han mantingut Sánchez i Aragonés -tots dos amb rostres molt seriosos-, el president de la Generalitat li ha deixat anar "és urgent que parlem. Això és molt greu", segons fonts del Govern.

La resposta de Sánchez, segons aquestes mateixes fonts, ha estat "sí" a la petició de celebrar una reunió formal, malgrat que en cap cas no s'ha concretat quan ni on. Fonts de la presidència del Govern espanyol afegeixen que Sánchez li hauria transmès que "cal resoldre la situació", alhora que "cal pensar en els catalans", en una referència vetllada a la necessitat de trencar ponts de diàleg entre tots dos executius. Tots dos s'han emplaçat a concertar aquesta reunió formal.

Just en el moment en què Aragonès i Sánchez estaven parlant, a escassos metres de la porta de l'hotel partits i entitats independentistes s'han concentrat per tornar a denunciar el cas Pegasus i reclamar una investigació a fons i transparent de l'espionatge que han patit CNI. La concentració ha congregat alguns dels espiats, com el diputat i líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, o el diputat de la CUP Carles Riera, a més de dirigents de Junts, Òmnium o l'ANC.

Fer "més fort" el projecte europeu

Més enllà d'aquesta menció a l'aposta pel diàleg, Sánchez ha centrat el parlament en qüestions econòmiques i relacionades amb Europa. Entre altres aspectes, ha destacat que en els "últims tres anys, Europa i els seus dirigents ens hem enfrontat a crisis formidables" –ha citat la presidència de Trump, la gestió de la sortida del Regne Unit de la UE, la pandèmia de Covid i la guerra a Ucraïna- i "cada vegada que ens hem enfrontat a la disjuntiva de què fer i què no, hem optat sempre per la major integració d'Europa, per unir-nos i no dividir-nos. Hem optat per fer més fort i millor el nostre projecte comú , que és Europa".

En el pla econòmic, considera que Espanya "està responent amb solidesa malgrat la guerra i els efectes adversos encara de la pandèmia", cosa que es nota "especialment" en la millora d'un mercat laboral amb "rècord d'ocupació i de contractes indefinits". A l'espera de notar un impuls més gran dels fons europeus Next Generation, Sánchez reconeix l'existència de temes preocupants com la desigualtat i una inflació que està colpejant especialment les famílies més vulnerables. En aquest sentit, ha reivindicat que l'aposta del seu govern és crear "més llocs de treball dignes" alhora que reforçar "les polítiques socials".

Tot i admetre que el moment actual està marcat per les "turbulències", el president del Govern s'ha mostrat convençut que aquestes "passaran" i que, en canvi, quedaran la creació d'ocupació digna, la reducció de la precarietat laboral -gràcies al gran increment dels contractes indefinits- o unes pensions que es revaloritzin amb la inflació. Per millorar la situació ha apuntat com a clau aconseguir "la unitat d'acció" que, segons ell, "ens demana la ciutadania" i, així, "fugir de la confrontació estèril".

Von der Leyen vol "acabar amb el xantatge" del Kremlin

L'altra protagonista de la sessió de cloenda de la darrera jornada de la Reunió del Cercle d'Economia ha estat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. Rebuda amb la que, probablement, ha estat la ovació més gran de tot l'esdeveniment, Von der Leyen ha estat distingida amb el premi a la construcció europea que dona el lobby econòmic i que l'any passat va recaure en Mario Draghi, actual primer ministre d'Itàlia.

En la seva intervenció, Von der Leyen ha posat èmfasi que Europa afronta un moment decisiu i, com és lògic donat el seu càrrec, ha fet una defensa encesa del projecte de construcció comunitari, que segons la seva opinió ha fet passos molt importants els darrers anys. Ha citat com a fites qüestions com ara la compra conjunta de vacunes, l'aprovació dels fons de reconstrucció econòmica Next Generation o les sancions imposades a Rússia per la invasió d'Ucraïna.

La presidenta de la Comissió també ha insistit en la necessitat de reduir la dependència energètica de Rússia "per acabar amb el xantatge del Kremlin" i, en aquest sentit, ha subratllat la importància d'accelerar la implantació de les renovables i l'aposta per projectes com ara l'hidrogen en què Espanya pot jugar un paper clau com a hub al sud del continent de l'energia que arribi d'Àfrica. En una picada d'ullet cap a l'auditori, ha acabat el seu discurs citant el músic Pau Casals, un català universal, símbol de la pau i "compromès amb la llibertat humana" després de recordar la seva negativa a actuar en un règim feixista com va ser l'Espanya franquista.