Ryanair amenaça de tancar la base de Girona, després de 15 anys i desenes de milions en ajudes publiques

L’aerolínia irlandesa Ryanair torna a amenaçar amb tancar diverses bases a l’Estat espanyol. En concret, estarien en el punt de mira les de Las Palmas, Tenerife Sud i Girona. Les raons que esgrimeix és que necessita retallar costos per l’increment del preu del combustible i dels costos laborals i pel retard en l’entrega d’avions Boeing 737 Max. L’amenaça de la companyia provocarà la convocatòria d’una vaga al setembre per part dels sindicats en defensa dels llocs de treball de les bases.

No és, però, la primera vegada que Ryanair amenaça amb tancar la base gironina, oberta el 2004. Fa menys d’una dècada ho feia amb l’objectiu de pressionar les administracions per obtenir-ne ajudes econòmiques. De fet, si l’any vinent se’n va de l’aeròdrom gironí, ho farà després d’haver rebut desenes de milions d’euros públics, provinents fonamentalment de la Generalitat, però també de la Diputació de Girona i de l'ajuntament de la capital provincial, entre d’altres.

El novembre de 2011, la Generalitat i Ryanair van tancar un conveni que garantia la continuïtat de l’aerolínia a Girona i Reus. A canvi, però, les administracions públiques van haver-se de rascar la butxaca. El conveni, de cinc anys de durada -fins al 2016-, establia que les administracions aportarien 5,8 milions d’euros anuals a les companyies que volessin des de l’aeroport gironí, oficialment en concepte de màrqueting i promoció turística.

El gruix de l’import, més del 80%, corresponia a la Generalitat a través del Departament de Territori i l’Agència Catalana de Turisme, mentre que la resta es repartia entre la Diputació de Girona -i el Patronat de Turisme Costa Brava, que en depèn-, i l’Ajuntament de la capital provincial. A més a més, s’hi afegien uns dos milions més per a l’aeroport de Reus. Ara bé, el compromís era que volessin almenys tres milions de passatgers des de Girona, una xifra que no s’ha assolit des del 2011. I, per tant, l’aportació pública real va ser una mica més baixa. Com que Ryanair concentrava aleshores -i encara ara- la immensa majoria del trànsit de l’aeroport, el gruix dels diners van anar a parar als seus comptes. Prèviament, entre 2008 i 2011, les ajudes públiques a Catalunya a Ryanair van representar més de 13 milions.

El 2014, la Comissió Europea va anunciar que iniciava una investigació sobre la legalitat de les ajudes públiques a diverses aerolínies, entre les que hi havia les aportacions de les administracions catalanes a Ryanair. Ara mateix la investigació segueix en curs. La companyia irlandesa, que va tancar la base de Reus el 2011, va contribuir decisivament als 5,5 milions de passatgers que van volar des de Girona el 2008, una xifra mai assolida. De fet, l’any passat el guarisme va ser de 2,02 milions, una dada superior als 1,66 de 2016, el moment més baix. Actualment, Ryanair transporta aproximadament tres de cada quatre persones qeu volen des de Girona. Al conjunt de l'Estat, la companyia és la que més passatges transporta, amb un total de 46,83 milions durant el 2018, 7,5 més que Vueling.