Rull denuncia la falta de "legitimitat moral" del Constitucional, "instrumentalitzat" pel Govern de Rajoy

Davant la "falta de legitimitat moral" del Tribunal Constitucional, el Govern de la Generalitat va optar per buscar l'"equilibri" entre l'"imperi de la llei" i el "principi democràtic" en el camí marcat al full de ruta sobiranista.

Rull: "Davant aquest dilema de l'imperi de la llei i el principi democràtic, nosaltres ponderàvem sempre aquests dos elements"

Josep Rull, exconseller de Territori del Govern de la Generalitat, processat en el marc de la causa que ha de jutjar la Sala penal del Tribunal Suprem, ha criticat aquest dimecres l'"important dèficit d'autoritat moral" del Constitucional, que, "instrumentalitzat" per l'Executiu de Mariano Rajoy, va suspendre diverses normatives catalanes, relacionades o no amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

Rull seguia així la línia adoptada pel també processat Jordi Turull, i defensava que van esgotar "totes les vies" per intentar pactar una consulta sobiranista amb el Govern central. "Davant aquest dilema de l'imperi de la llei i el principi democràtic, nosaltres ponderàvem sempre aquests dos elements", ha argumentat. Segons el seu relat, i coincidint amb la resta dels acusats, la declaració unilateral d'independència (DUI) va ser només "una declaració política", "formal i solemne".

En essència, i tenint en compte que comparteix equip de defesa amb Turull -el que dirigeix el penalista Jordi Pina-, Rull ha recuperat el gruix dels arguments ja exposats pel primer, si bé ha justificat el rebuig de la Generalitat que atraqués el vaixell en el qual viatjaven els policies per impedir l'1-O al port de Palamós. Segons el seu relat, no sabia que en ell viatjaven policies abans de denegar el permís, aquest no es va sol·licitar per vies reglamentàries, i ni tan sols hi havia espai per aquesta embarcació: "Era incompatible per raons d'eslora la cohabitació del Moby Data [l'embarcació utilitzada pels policies]" amb vaixells de les dimensions d'un creuer, apuntava.

No respondrà a les preguntes del partit d'ultradreta Vox "per respecte a les persones que pateixen homofòbia, xenofòbia o violència de gènere"

Davant les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, l'exconseller ha reconegut que es va sentir molt orgullós de poder signar el decret de convocatòria del referèndum, complint així "amb el mandat democràtic de la ciutadania". "Va ser un dels moments més transcendents i emotius", sentenciava.

Per una altra banda, Rull no ha volgut explicitar que la llei i la convocatòria del referèndum es van aprovar durant la mateixa nit per a evitar la suspensió del Constitucional, si bé ha somrigut davant la insistència de la fiscal. Madrigal ha incidit en la "celeritat" en l'actuació del Govern, i això ha portat a l'exconseller a criticar la seva pregunta. Per segona ocasió, el president de la Sala penal, Manuel Marchena, li retreia que es pronunciés sobre la pertinència de les preguntes del Ministeri Públic, a les quals podria no contestar, si així ho desitjava.

A l'inici de la seva intervenció, Rull ha explicat que no respondrà a les preguntes del partit ultradretà Vox "per respecte les persones que pateixen homofòbia, xenofòbia o violència de gènere". Sí que ha acceptat contestar a la Fiscalia, a l'Advocacia de l'Estat i a les preguntes de la seva pròpia defensa.

Rull: "Tan de bo el català es veiés com una riquesa, i no com una amenaça. Marchena: "No el veiem com una amenaça, res més lluny de la realitat"

Que hi hagi un partit d'ultradreta exercint com a acusació popular, mentre demana la il·legalització de partits independentistes i la supressió de l'autonomia catalana, és un dels elefants a l'habitació al judici al procés.

Cap dels quatre acusats que ja han estat interrogats ha volgut respondre a les preguntes de la formació d'extrema dreta, si bé Rull ha triat posar èmfasi en aquesta qüestió en les seves primeres paraules. Només uns segons abans, l'exconseller confirmava que declararia en castellà, i desitjava que la llengua catalana "es veiés com una riquesa, i no com una amenaça". El president de la Sala, Manuel Marchena, li responia que "el Tribunal no veu la llengua catalana com una amenaça", "res més lluny´de la realitat".

"Van deixar la Generalitat com una mera gestoria"

D'altra banda, i com també han fet els quatre processats que han comparegut fins ara, Rull ha negat la comissió del presumpte delicte de malversació que li atribueixen totes les acusacions. Segons el seu relat, el control financer de l'Executiu de Rajoy al Govern -"Les finances de la Generalitat estaven absolutament controlades"- va ser tan dur que el va privar de la seva capacitat d'actuació: "Van deixar la Generalitat com una mera gestoria".

"No es va gastar ni un euro per celebrar el referèndum", incidia, recordant que els mecanismes de control de la mateixa Generalitat li van impedir inclús firmar una autorització de gastos, de no haver estat autoritzada per aquest. "Si ho faig s'encenen totes les llums d'alarma"; "Els funcionaris de la Generalitat en cap cas haurien permès utilitzar mecanismes d'aquestes característiques", finalitzava.

Critica els escarnis dels independentistes

D'altra banda, Rull ha volgut censurar els casos d'escarnis de simpatitzants independentistes a agents de la Policia i la Guàrdia Civil referits per la fiscal: "És inacceptable utilitzar la força i la pressió", deia, criticant també que els agents d'aquests cossos de seguretat afrontessin aquestes protestes sortint als carrers armats amb les seves porres.

"Sempre que es produeixi un escrache ho denunciaré, ja siguin d'aquells que estan en contra de la independència o d'aquells que estan a favor", incidia. No obstant això, precisava que no va tenir constància d'escarnis a la Guàrdia Civil . "Jo denuncio qualsevol mena de violència sempre, perquè el meu compromís amb la política és pacifista insubornablement", afegia, incidint també en el caràcter pacífic de les protestes en el marc del procés.

Marchena habilita tres dilluns i un divendres per a sessions

En aquesta cinquena sessió, el president de la Sala ha avançat que s'habilitaran tres dilluns del mes de març (4, 11 i 25 de març) i possiblement un divendres (29 de març) per celebrar sessions de treball. I, després de conèixer el dimarts el calendari de compareixences de testimonis, Marchena també ha afirmat que podran retardar-se les declaracions dels testimonis que hagin estat proposats únicament per les defenses.

Això suposaria que finalment compareguessin 17 persones durant les tres jornades de la setmana que ve, 3 menys de l'esperat. "Hi ha hagut una agrupació per matèries, per blocs temàtics", reconeixia el president de la Sala penal, en referència a l'ordre de citació de testimonis.