Judici al ProcésRomeva: "Des de quan defensar el dret a l’autodeterminació és delicte?"

Tal com va fer Oriol Junqueras, l'exconseller d'Acció Exterior del Govern Raül Romeva s'ha presentat davant el Tribunal Suprem com un "pres polític" i només ha contestat les preguntes de la seva defensa, exercida per l'advocat Andreu Van den Eynde. Romeva, que justament aquest dimarts suma 365 dies -és a dir, un any- en presó preventiva, considera que s'enfronta a "un judici polític" on "les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil".

La Fiscalia demana per a Romeva una condemna de 16 anys de presó, ja que l'acusa d'un delicte de rebel·lió agreujat per malversació. En la seva declaració davant el Suprem, l'exconseller ha explicat que, més que independentista, es defineix com una persona "republicana i europeista", que defensa un projecte europeu basat en els drets, la llibertat i la no discriminació per raons de gènere, raça o llengua. "Per això sóc republicà", ha proclamat el diputat d'ERC, que ha subratllat que el seu projecte polític "no va contra ningú", sinó que defensa a aquelles poblacions de "Espanya i Europa" que aspiren a aquests valors de llibertat i igualtat.

Missatge a Vox

L'exconseller ha considerat "preocupant" que els qui, com ell, defensen els valors europeus estiguin avui al banc dels acusats i els que els amenacen "s'asseguin a l'estrada, entre les acusacions", en una clara referència a l'acusació popular exercida per Vox. "Això hauria incomodar els demòcrates, no només als independentistes, perquè és difícil concebre una realitat tan paradoxal com la que estem vivint", ha mantingut, i ha afirmat que "una democràcia que persegueix el dret a la protesta una democràcia feble" .

Romeva, que abans de liderar la candidatura JxSí al Parlament va ser eurodiputat  d'ICV-EUiA, s'ha presentat davant el tribunal com un home de pau, de manera que ha repassat la seva biografia, com a objector de consciència i simpatitzant de moviments pacifistes, així com la seva carrera professional a Intermón Oxfam, a la Unesco i a l'OSCE o com a professor de relacions internacionals o resolució de conflictes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'exconseller ha recordat que "sempre" ha apostat pel dret a l'autodeterminació "com a objectiu legal i legítim" i ha afirmat que discrepa de la Fiscalia en què aquest principi s'ha de circumscriure als processos de descolonització, ja que al seu entendre es pot exercir "en la mesura que s'ha intentat tot abans". En la seva opinió, "això funciona molt bé en el cas de Catalunya, és un exemple clar d'haver intentat fer les coses d'una altra manera si no hi ha hagut un altre avenç". “Des de quan defensar el dret a l’autodeterminació és delicte?”, s'ha preguntat.

La sentència de l'Estatut: un trencament emocional

Romeva ha situat el "moment rellevant" del procés sobiranista en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya de l'any 2010, ja que va suposar una "ruptura emocional dramàtica" per a ell i per a molts altres catalans. "Jo fins al 2010, com molta altra gent, no vaig estar independentista, estava federalista", ha explicat Romeva en la seva declaració.

D'aquesta manera, ha rebatut les interpretacions que situen el començament del Procés en 2012, ja que, al seu parer, "el punt d'inici, el punt d'inflexió, el moment rellevant" se situa al 2010. Aquesta sentència va suposar "la ruptura de un pacte important, del pacte constitucional de 1978 de forma unilateral per part d'un TC polititzat "i a partir d'aquí moltes persones van decidir que era necessari un altre pacte".