Retenir l'alcaldia de Barcelona, el factor que marcarà l'èxit o el fracàs de les municipals per a En Comú Podem

El que passi a Barcelona determinarà absolutament l'èxit o el fracàs de les eleccions municipals per als Comuns. Poder retenir l'alcaldia de la capital catalana per tercer mandat consecutiu -el que permetria a Ada Colau encadenar 12 anys d'alcaldessa- seria un èxit esclatant per a la confluència d'esquerres, mentre que perdre aquesta batalla suposaria una estocada determinant pel seu projecte polític, que quedaria limitat a la dimensió en què es va moure tradicionalment l'antiga Iniciativa per Catalunya.

Ara bé, no es pot dir que aquest sigui l'únic repte que té En Comú Podem per a la cita amb les urnes del proper dia 28. Consolidar les seves posicions a l'àrea metropolitana de Barcelona, mantenir alcaldies històriques i rellevants com les del Prat de Llobregat (65.000 habitants), Montcada i Reixac (36.700), Sant Feliu de Llobregat (45.600) -en aquest cas, repartida durant l'actual mandat amb ERC- i Santa Perpètua de Mogoda (26.000), i millorar una implantació territorial ara mateix força irregular fora de la primera i segona corones metropolitanes i zones puntuals com ara part de les Terres de l'Ebre són els altres elements a tenir en compte en el balanç dels comicis locals d'En Comú Podem.

L'objectiu inicial de l'espai liderat per Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López -exalcaldessa de Castelldefels- era superar les 200 candidatures, però finalment ha quedat lluny d'aquesta xifra i es mourà en unes xifres similars a les anteriors eleccions municipals, celebrades el 2019. Si en aquella ocasió va tancar unes 150 candidatures sota les sigles d'En Comú Podem, ara l'espai supera les 160 –a les quals s'hi han d'afegir una dotzena a Entitats Municipals Descentralitzades (EMD)-.

El 2019, Comuns i Podem van presentar llistes separades en uns 50 municipis, cosa que ara han evitat

La gran novetat, però, és que a diferència del que va succeir fa quatre anys aquest cop s'ha evitat la competència de l'espai, és a dir, Catalunya en Comú i Podem comparteixen totes les candidatures, bàsicament sota el nom d'En Comú Podem, la mateixa marca sota la que ja fan coalició en les eleccions al Parlament o al Congrés.

El 2019, en canvi, van presentar-se per separat en una cinquantena de localitats, el que va traduir-se en una fragmentació del vot que els va deixar fora d'ajuntaments de ciutats tan importants com Terrassa, Sabadell o Sant Cugat del Vallès, entre d'altres. D'aquesta manera, en un moment política marcat per les profundes turbulències entre Sumar i Podemos, Catalunya suposa un oasi per aquest espai d'esquerres i, de fet, la vicepresidenta segona del Govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, es bolcarà en la campanya per a la reelecció de Colau.

Qui ja no participa a la confluència, però, és Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), que va trencar-se a finals d'aquell 2019 i va apropar-se a l'independentisme d'esquerres, fins al punt que a les municipals hi participa aliada amb ERC -en ciutats com l'Hospitalet, Cornellà, Sabadell o Mollet, entre d'altres- o amb l'entorn de la CUP -casos de Badalona, Ripollet o Cerdanyola del Vallès-. La seva escissió, Esquerra Unida Catalunya (EUCat), en canvi, sí que es manté en l'espai dels Comuns i, per exemple, Joan Mena, un dels seus principals referents i també portaveu de Catalunya en Comú, és l'alcaldable d'En Comú Podem a Sabadell.

Presència precària fora de la Gran Barcelona

El 2019, els Comuns van quedar-se a les portes dels 330.000 vots a les municipals -el 9,4% del total- i van obtenir 258 regidors i 16 alcaldies, clarament per sota dels gairebé 373.000 sufragis (12%) i 370 electes obtinguts quatre anys enrere. La formació és especialment forta a l'àrea metropolitana de Barcelona, on va aconseguir el 15,7% de les paperetes i concentra la meitat de les seves alcaldies i on també participa en governs significatius com el de Badalona i, a més, té una presència notable a la segona i tercera corones metropolitanes, on ha liderat els governs de Santa Perpètua de Mogoda o Montornès del Vallès, entre d'altres.

A partir d'aquí, la seva implantació és molt més baixa, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre, on sí que té una representació important a través de Movem, el seu referent local -a Tortosa, per exemple, és segona força i aspira a l'alcaldia amb una aliança preelectoral amb el PSC- i alguna alcaldia.

Els Comuns gairebé no tenen regidors a les demarcacions de Girona i Lleida

Pel que fa a les capitals, la formació té presència als plens de Tarragona i Lleida, però el 2019 va quedar fora del de Girona, situació que pretén revertir en el proper pas a les urnes. Les dades evidencien el desequilibri territorial en la implantació dels Comuns, ja que sumen 189 regidors a la província de Barcelona, però només 45 a Tarragona, 17 a Girona i 7 a Lleida. A la Catalunya Central hi tenen molt poc pes, una situació que es repeteix a Ponent i a les comarques del Pirineu. A grans trets l'espai presenta candidatures a la majoria de localitats més poblades -en 62 dels 67 municipis que superen els 20.000 habitants, amb excepcions com Ripollet, Amposta o Castellar del Vallès-, mentre que té més dificultats als nuclis petits.

Batalla clau per a Yolanda Díaz

Malgrat una certa tendència a la baixa amb relació al suport obtingut el 2019, totes les enquestes mantenen les opcions de BComú de guanyar les eleccions a Barcelona, el seu gran objectiu de cara el 28-M. Amb la carta de jugar a la polarització davant el model de ciutat que representen Xavier Trias i, en gran mesura, un Jaume Collboni que ha escorat el PSC cap als plantejaments de les elits econòmiques de la ciutat, Colau vol treure suc de les polítiques portades a terme en els vuit anys d'alcaldia per rebre l'encàrrec d'aprofundir en reformes per pacificar els carrers de la ciutat, reduir la presència del vehicle privat i, per tant, la contaminació, governar el turisme i millorar l'accés a l'habitatge, malgrat les limitades competències municipals.

Tot i la corrua de detractors que arrossega, l'alcaldessa i el seu equip han aconseguit transmetre que estan dissenyant un determinat model de ciutat que molesta a les elits tradicionals i els lobbies -que en el darrer mandat han accentuat la seva guerra judicial contra les polítiques de l'Ajuntament- i que posa part de la ciutadania al centre.

Que el Govern espanyol, finalment, hagi decidit aprovar una llei que, ni que sigui de manera tímida, implica regular i limitar el preu dels lloguers també és una carta que els Comuns poden vendre com un triomf que constata la seva influència -com a soci menor- de l'executiu espanyol.

La formació aposta per aliances "progressistes" per tancar pactes municipals

Des d'aquesta esfera s'explica també el desembarcament constant que Yolanda Díaz farà a Barcelona les properes setmanes, per mostrar el seu suport a Colau i defensar el model dels Comuns -on les tensions amb Podem ja han passat a la història- davant la batalla fratricida que manté amb Podemos a escala estatal, de resultat encara incert. Un bon resultat de Colau també serviria de trampolí per catapultar les expectatives de Sumar, que ara mateix se situen al voltant del 10% en unes hipotètiques eleccions generals -amb Podemos fora de l'equació-.

La lluita contra les desigualtats, l'aposta per enfortir els serveis socials municipals i portar a terme mesures per afrontar l'emergència climàtica, defensar la progressiva municipalització de serveis locals o, en la mesura del possible o pal·liar un cada cop més difícil accés a l'habitatge són alguns dels temes que marcaran la campanya d'En Comú Podem arreu de Catalunya, més enllà de les particularitats de cada municipi.

A l'espera de comprovar què succeeix a les urnes, fonts del partit deixen clar que l'aposta a posteriori passa per replicar les "aliances progressistes" que ja han protagonitzat els darrers anys. En el seu cas, això comporta pactar governs bàsicament amb ERC i, també, el PSC, malgrat les profundes diferències en les matèries econòmica i ambiental amb el partit de Salvador Illa.