Resposta a la sentènciaSanitaris per la República, les brigades ciutadanes que atenen ferits entre bales de goma, barricades i càrregues policials

La setmana de protestes desfermades contra la sentència de l'1-O, marcada per fortes càrregues policials i aldarulls al carrer, ha fet emergir el paper d’uns actors que, fins ara, havien passat més o menys desapercebuts. Porten armilla groga, casc, i una bandera amb un logotip d’una creu sanitària amb la senyera. “Vam sorgir per tenir cura del Poble”, diuen al seu Twitter. Són els Sanitaris per la República, que han agafat notorietat social i estima entre àmplies capes de la població per la marea d’intervencions que han fet a peu de carrer enmig d'escenes de brutalitat policial. 

“Tot va començar l’1 d’octubre. Jo era a una de les taules d’un col·legi del meu municipi, Rubí. Durant la jornada vam anar veient les càrregues i se’m va generar molta frustració: no podia atendre a ningú”, explica Marius Pallarès, infermer de neurorehabilitació a l’Institut Guttmann, i funddor i president dels Sanitaris per la República. Des de llavors, Pallarès va decidir emportar-se material sanitari a qualsevol manifestació per donar un cop de mà en cas que fos necessari.

El març de 2018, durant les protestes davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona per la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya, un policia va obrir-li el cap a un senyor d’un cop de porra. En aquella ocasió, l’infermer anava preparat per atendre’l: “De seguida s'hi van sumar una metgessa i un parell de sanitaris més. Se’ns va fer molt evident que, si fóssim més visibles, podríem haver atès una vintena de persones en comptes d’una”, ja que els serveis d'Emergències no sempre poden accedir a l'epicentre de les mobilitzacions.

Dit i fet, Pallarès va buscar ajuda per les xarxes socials, que ja s’han convertit en un motor indispensable per organitzar les mobilitzacions. Va contactar amb perfils de Twitter de l’univers digital independentista d’aquells que compten els seguidors per centenars de milers, per demanar com crear un avatar, un logotip i aprendre tot el necessari per moure’s digitalment. La iniciativa va convocar un grup de 30 persones a la plaça Sant Jaume el 27 de setembre de 2018, quan el sindicat policial Jusapol va fer una marxa en suport a l’operatiu policial contra l’1 d’octubre i diverses organitzacions van fer contramanifestacions. Des de llavors, Sanitaris ha aconseguit registrar fins a 700 voluntaris i asseguren tenir la capacitat de mobilitzar entre 300 i 400 en una jornada de protestes com les que s’han viscut els darrers dies.

Les bales de goma no només impacten als ulls

“Aquesta ha estat una de les setmanes més dures de la meva vida”, assegura Pallarés. Sobretot el divendres, explica: “Hem vist patir el nostre poble exageradament”. L’infermer relata les imatges que van haver de presenciar molts dels voluntaris, com ara alguns ulls destrossats [quatre persones han perdut un ull per culpa dels projectils disparats pels antiavalots, molt probablement bales de goma de la Policia Nacional] o joves sense dents pels impactes: “Molts de nosaltres hem tingut crisis de pànic i hem necessitat atenció psicològica. Estem experimentats en atendre persones després de càrregues policials, però això era quasi un clima prebèl·lic”, afirma l’infermer, que va estar atenent manifestants en plena Via Laietana el dia de la vaga general del passat 18 d’octubre.

Sanitaris per la República ha atès unes 350 persones aproximadament des de l'inici de les protestes -amb l'ocupació de l'aeroport del Prat durant el dilluns 14, dia lde la sentència- fins al tancament d’aquest article, segons explica el fundador de l’associació. Han vist des de primera fila quins són els estralls que provoquen l’armament policial de dispersió: “L’impacte de les bales de goma és proporcional a la distància des de la que es disparen. Teòricament s’ha de fer contra el terra perquè reboti. Però a Via Laietana, per exemple, disparaven des de dins de les furgonetes, a discreció i en pla horitzontal”, relata Pallarés.

Afirma que no comparteixen mai imatges de les intervencions per no donar material groguenc, però no pot evitar explicar algun dels records més durs per denunciar la magnitud de les lesions: “Un dels nois que van deixar sense ull, el tenia enfonsat fins al cervell. Totalment deformat”.

Malauradament, les bales de goma no només són perilloses per la vista dels manifestants. “Un altre noi va venir corrents cap a un sanitari dient que li feia molt mal el pit. Tenia un pneumotòrax per un impacte. Si no hagués estat atès de pressa, probablement s’hauria ofegat enmig del carrer”.

Les bales de foam, per contra, són menys lesives, però el problema és el mateix si es disparen de manera negligent: “Teòricament estan dissenyades per inutilitzar músculs grans, i amb molta precisió. Si algú t’està tirant una pedra, dispares a les cames i se li quedaran adormides de l’impacte. Clar, quan es dispara per sobre de la cintura, és una altra història”. N’és exemple la manifestant que es trobava en estat molt greu, operada després de patir un “traumatisme cranioencefàlic" per un “projectil policial” que encara no s’ha identificat. La jove es troba a l'UCI i el seu pronòstic millora.

Pel que fa als gasos lacrimògens, Pallarés ofereix el seu testimoni com a sanitari però també com a afectat: “Vam atendre 55 persones pel gas i sis sanitaris, un d’ells jo mateix. Provoca una sensació de picor increïble a totes les mucoses. Els ulls fabriquen llàgrimes sense parar, queden irritats, i quan respires t'agafa sensació d’ofec”. Els més exposats són aquells que tinguin algun tipus d’”hipersensibilitat bronquial”, com ara els asmàtics: “Poden tenir una sensació d’ofec màxima i arribar a vomitar”. Com a remei, ells mateixos estan utilitzant una dissolució d’aigua i l’antiàcid Almax, que asseguren està sent efectiu.

Suport ciutadà en augment

El gruix d’intervencions els ha fet guanyar-se els aplaudiments dels manifestants que s’arrenquen cada cop que veuen arribar un grup de persones amb armilla groga. “A mi, sincerament, em fa vergonya”, reconeix Pallarès. Una modèstia que se suma a l’”emoció i “l’orgull” pels sanitaris voluntaris, “els 500 inconscients que entren dins les càrregues”.

Aquest suport ciutadà ha tingut una traducció econòmica: el micromecenatge que van iniciar ja supera els 17.000 € quan n’havien demanat 3.500 inicialment per comprar un desfibril·lador: “A les manifestacions massives, hi ha gent gran que pateix del cor i ens anava bé. És clar, ara comprarem desfibril·ladors per a totes les seccions comarcals”. A més, hi ha qui també ha aportat diners a través del compte per a donacions que van fer públic a través de Twitter, unes aportacions que han augmentat “dràsticament”, assegura l’infermer, i que han utilitzat, per exemple, per repartir ulleres per prevenir dels impactes de bales de goma entre els manifestants.

Pallarès és ambiciós i, conscient que el seu projecte està agafant una embranzida, li agradaria que Sanitaris es formés també a altres punts de l’Estat: “L’altre dia vaig veure les càrregues a Madrid i al País Basc. Tindria molt sentit”. I no es queda aquí. També anima a altres sectors a seguir les passes d’aquests treballadors de la salut: “D’alguna manera, podem crear estructures d’estat a partir de la gent. Nosaltres, els sanitaris, ens hem autorganitzat a banda de l’Estat”. En efecte, defineix la seva associació com a “independentista, republicana, antifeixista i feminista”, tot i que la ideologia no s’interposarà a l’hora de fer atencions: “Jo he intervingut a militants de Vox i a un Mosso d’Esquadra. A Sanitaris ho tenim clar: si algú es nega a fer atencions per ideologia, el fem fora”.