La resistència de la cultura no és infinita, teatres i cinemes a la UCI

Quant de temps pot viure un peix fora de l’aigua? Doncs els que hi entenen diuen que una hora com a molt. Els peixos abans d’arribar al final boquegen, és a dir, pateixen una respiració agònica. Però això no va de peixos, sinó del tancament dels teatres i cinemes arreu de Catalunya. Malgrat que el 26 d’octubre es va anunciar que els esdeveniments culturals a Catalunya podrien acabar a les deu de la nit, i que els espectadors podrien tornar a casa sense ser sancionats sempre que portessin una entrada, ja fa més d'una setmana que es va decretar el tancament de teatres i cinemes. Són equipaments que fa mesos que sobreviuen amb un panteix dificultós; i per alguns la situació ja ha passat de crítica com pels Cinemes Texas, els quals ja han baixat la persiana definitivament, a menys que sorgeixi un relleu capaç de tirar endavant aquest projecte de Ventura Pons.

Venim d’un cap de setmana on les darreres hores abans del toc de queda han estat marcades per les manifestacions multisectorials on la gent de la cultura també s’ha fet sentir. Perquè tal i com han difós a través d’un comunicat creuen que "el tancament de les activitats culturals tindrà una incidència mínima en la reducció de la pandèmia, i més després de la feina feta per complir estrictament la normativa per part del sector". El comunicat sosté que "sobre dades objectives es pot afirmar que el risc de contagi en un espai cultural és gairebé nul: per això n’exigim la reobertura. El tancament de sales afecta directament la majoria dels treballadors de la cultura, deixant-los totalment desemparats i sense feina". I és que entre la gent que treballa en el món de la cultura impera la indignació i el desacord amb les decisions que prenen les autoritats. Hi ha moltíssima gent que no ha pogut cobrar ni l’atur des del març; són molts els tècnics, artistes, músics i creadors que han vist com els seus ingressos s’esfumaven.

Per intentar paliar tot això, el passat dimarts el Departament de Cultura va aprovat dues noves línies de subvencions extraordinàries destinades a entitats, empreses i autònoms. Aquests nous ajuts tenen una dotació conjunta de 5 milions d’euros ampliables i formen part del Pla de Rescat impulsat per la Conselleria. La primera de les dues noves línies de subvencions extraordinàries està destinada a fer front a despeses estructurals d’entitats, és a dir per a cobrir despeses de lloguers, quotes de préstecs, serveis bàsics o nòmines durant l’estat d’alarma. La dotació és de 2 milions d’euros i contempla ajuts de fins a 5.000 euros. L’altra nova línia que destinará 3 milions d’euros es dirigeix a autònoms, empreses i entitats sense ànim de lucre per compensar la suspensió d’activitats culturals i les pèrdues per caixets, contractes o taquillatge d’actes cancel·lats fins al 31 de desembre de 2020.

Són ajudes ben rebudes pel sector però insuficients. "És el primer cop des que van anunciar el tancament que la conselleria de cultura disposa d’ajudes per poder intentar paliar que no compensar la pèrdua que representa pel sector cultural tancar de nou tot un mes, esperem que siguin 15 dies però les ajudes estan previstes per tot aquest mes de novembre. Esperem que puguin arribar al màxim de cadena de valor i bé, és una situació molt complicada, hem estat molts mesos sense activitat, i podeu entendre que qualsevol ajuda és ben rebuda però insuficient", valorava Isabel Vidal, presidenta d’ADETCA i també portaveu de la plataforma ACTUA CULTURA.

"Es tanca tot el que no respon a una lògica capitalista de producció"

I mentre es repeteix el reguitzell de mantres com "la cultura ens salva", "la cultura és un bé essencial", ens quedem sense 'El Quadern Daurat', 'La Dona trencada', o 'El combat del segle', una obra de Denise Duncan. Ella portava molts mesos treballant en un muntatge que han pogut estrenar però representar molt poques vegades. "Crec que es parla poc de que tot el que s’està tancant és d’oci, es tanca tot el que no respon a una lògica capitalista de producció, i això és molt greu. I tampoc es parla del que tot això provoca en la salut mental de la població. S’està instal·lant un sistema de por i no dic que no s’hagi d’anar en compte, però crec que la lògica de tancar les estructures culturals obeeix a que no volen que pensem", argumenta Duncan.

L’actor Àlex Brendemühl és l’sparring dl protagonista de la peça de Duncan. "Estàvem contents perquè per un cop ens havien respectat, i l’endemà va i ens tanquen! Hi ha una mica la sensació que el guió ja està escrit. Hi ha una mica la sensació de presa de pèl. És un despropòsit constant, i com els temps són com són, m’he pres cada funció com si fos la darrera i estic feliç d’haver estrenat, però tanmateix tinc la impressió que s’està fent molt malament tot plegat. Nosaltres estem molt acostumats a viure la precarietat, a viure en crisi; el nostre sector ha rebut molts pals en els últims anys: la crisi del 2008, la del 21%… i no s’ha entès que el sector cultural és un bé essencial i que s’han de garantir els nostres drets amb un mínim de dignitat", explica Brendemühl.

Els cinemes també ho tenen magre

I mentre es calibra la magnitud de la segona onada del coronavirus, ni 'Falling', ni 'Eso que tú me das', ni 'Cunningham', ni 'Sentimental', ni res a cap gran pantalla. Els cinemes malgrat que el risc de contagi en un espai cultural és gairebé nul, també ho tenen magre. El responsable dels Cinemes Girona, Toni Espinosa, diu: "Nosaltres entenem que tot és una mica complex. Nosaltres no tenim cap problema en tancar, però veiem que tancar els cinemes no és la solució, no són un focus de contagi… entenem que cal fer alguna cosa, però potser el tema és de mobilitat, creiem que si hem de tancar-ho tot 15 dies tanquem-ho, però dubtem que tancant els cinemes ajudem a reduir els contagis".

En aquestes dates coincideixen força festivals cinematogràfics, alguns es poden seguir online com l’In-Edit Festival Internacional de Cine Documental Musical; una iniciativa molt consolidada, però d’altres malgrat els esforços per programar i aportar una oferta de qualitat saben que punxaran. També hi ha cinemes com el Zumzeig que malgrat defensar l'exhibició cinematogràfica en sala, no poden ni volen ignorar les circusmtàncies i han creat el Zumzeig Online, una programació en línia de propostes úniques. La primera ha estat la projecció de 'Political Advertisement X: 1952-2020', d’Antoni Muntadas i Marshall Reese, coincidint amb les eleccions presidencials dels Estats Units.

A cop de crèdits ICO, d’ERTES, i de les ajudes activades per consistoris, Generalitat i Ministerio de Cultura els equipaments van boquejant, però "la resistència no és infinita" com apuntava el propietari del Razzmatazz, Dani Faidella, ara fa 15 dies quan a El Quinze i a Públic ens ocupàvem de la situació dramàtica que viuen les sales de concerts. I aquest també podria ser un nou mantra "la resistència no és infinita".