La repressió contra l'independentisme fa saltar les alarmes d'experts en drets humans

L'ONG Rights International Spain (RIS), especialitzada en la defensa dels drets i les llibertats civils en l'àmbit internacional, ha recordat la "preocupació" que experts en drets humans de l'àmbit europeu i internacional han mostrat per la situació catalana i la macrocausa de l'1 d'octubre, a punt d'arribar a la seva fase final. En un informe on es recullen les valoracions de diversos organismes en defensa dels drets humans respecte al cas espanyol, RIS enumera un per un els tocs d'atenció que un ampli espectre d'actors han enviat durant aquest últim any pel que fa al tracte de la dissidència política, la llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o la prohibició de la tortura, entre d'altres.

L'organització de juristes recorda que el Relator Especial de l'ONU per la llibertat d'expressió -un expert independent anomenat pel Consell de Drets Humans per examinar la situació d'un país en matèria de drets humans- va instar a les autoritats espanyoles a "no incoar procediments contra els líders independentistes catalans pels delictes de rebel·lió", ja que podrien caure en el risc de "dissuadir discursos totalment legítims". RIS també recull que el Relator va mostrar la seva "preocupació" per utilitzar càrrecs com la rebel·lió per "actes que no implicaven violència o incitació a ella, perquè això podia interferir amb els drets a la protesta política i la dissidència política". 

RIS també recull que la Comissària de Drets Humans del consell d'Europa va assenyalar Espanya com un "exemple problemàtic" d'aplicació de la legislació antiterrorista, per haver causat amb l'exercici d'aquesta "restriccions desproporcionals en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió". En són exemples els casos dels activistes Tamara Carrasco, retinguda a Viladecans (Baix Llobregat) a conseqüència de les mesures cautelars imposades per l'Audiència Nacional, i l'Adrià Carrasco, exiliat a Brussel·les des de la Setmana Santa d'enguany.

L'informe també recull queixes d'institucions internacionals referents al racisme i la intolerància, la situació dels afrodescendents a Espanya, els refugiats, l'exportació de persones en risc als seus països d'origen o la corrupció o la llei de Seguretat Ciutadana. 

Espanya té "reticències" amb la "dissidència política"

El RIS també enumera les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans emeses enguany a partir de les quals, diu, s'assenyala que "Espanya mostra cert nivell de reticència" pel que fa a la realització efectiva de drets relacionats amb "la dissidència política", com ara la llibertat d'expressió, la prohibició de la tortura, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial, i el respecte de la vida familiar i privada.

Un dels exemples citats és la sentència de l'anomenat "assumpte Stern Taulats i Roure Capellara (Demandes 51168/15 i 51186/15)", referent al cas dels dos joves gironins que van cremar una fotografia del rei l'any 2007 durant una visita del monarca a la ciutat. La sentència del Tribunal d'Estrasburg, emesa el passat 13 de març, va acabar fallant que es tractava d'un acte de crítica política i no d'un atac personal a la figura del rei, a la corona o a les institucions, tal com va interpretar la justícia espanyola. Segons el tribunal europeu, la crema de fotografies s'emmarcava en la llibertat d'expressió i va ser considerat com un "acte provocatiu per cridar l'atenció dels mitjans", però que en cap cas es tractava d'un exercici d'incitació a l'odi o a la violència. RIS, a més, recorda que les penes de presó contra els dos joves van ser valorades com a "desproporcionades" pel TEDH. 

Altres exemples sonats que recull l'informe fan referència a la sentència pel cas d'Arnaldo Otegi, les presumptes tortures i maltractes per part de la policia contra els detinguts per l'atemptat contra l'Aeroport de Madrid-Barajas el 2008, el càlcul dels terminis de compliment de penes de presó a Espanya i França de membres d'ETA o el desallotjament forçat d'activistes ocupa, entre d'altres.