Repressió independentistaForcadell presenta recurs al TEDH al·legant la inviolabilitat parlamentària i la parcialitat "vergonyosa" del TC

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha presentat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, el seu recurs contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que confirmava la pena d'11 anys i mig de presó per sedició imposada pel Tribunal Suprem. En el recurs, Forcadell al·lega set vulneracions de drets, com els d'inviolabilitat parlamentària, falta d'imparcialitat del TC i del magistrat instructor del Suprem Pablo Llarena, falta de competència del Suprem per jutjar-la, la llibertat de reunió i associació, el principi de legalitat i la restricció de llibertats per finalitats alienes a la Convenció Europea dels Drets Humans. El recurs probablement s'acumularà en una sola causa amb els dels altres condemnats.

En la sentència recorreguda, el TC destacava que l'actuació de Forcadell "formava part d'una estratègia concertada" amb la resta de condemnats. Els magistrats subratllaven que l'expresidenta del Parlament va renunciar "a l'exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies" i que això fa que les seves decisions no estiguessin protegides per la inviolabilitat parlamentària.

A més, descartaven, entre altres qüestions, que" l'actuació de la demandant com a presidenta del Parlament de Catalunya estigui protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat" que recull l'article 57.1 de l'Estatut d'Autonomia. Segons els magistrats, aquest article "no pot emparar actuacions de la cambra o dels seus òrgans que són expressió d'un mer poder de fet, al marge per complet del dret i de l'exercici de les funcions que constitucionalment i estatutària té encomanades" el Parlament.

"Efecte descoratjament" de la sentència

En els seus vots particulars, dos dels magistrats del TC consideren "desproporcionada" la condemna, cosa que aprofita la defensa de Forcadell. Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer no veuen proporcionat haver condemnat per sedició Forcadell pel fet d'haver permès la tramitació, debat i votació de les lleis de desconnexió. Els dos magistrats creuen que Forcadell es va "extralimitar", però alerten del "devastador efecte descoratjament" que té la pena sobre el dret de representació política.

Per a aquests dos magistrats, aquestes actuacions podrien ser considerades "com una desobediència al Tribunal Constitucional" o, fins i tot, "utilitzades per a la subsumpció en el delicte de sedició", però no per justificar la condemna imposada. Els dos magistrats creuen que les actuacions de Forcadell "no resultaven suficients per consumar l'aportació delictiva que s'al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte". "S'exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la Mesa i del ple del Parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries", remarquen.

Xiol i Balaguer creuen que no es podia aplicar la prerrogativa d'inviolabilitat a Forcadell, però que calia imposar una pena proporcionada. El vot particular argumenta que no s'ha ponderat prou bé el "superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència" que requereix el càrrec de presidenta del Parlament i avisen d'un potencial "efecte descoratjador" en l'exercici del dret de representació política. Els dos magistrats consideren que va haver-hi "extralimitació" en l'exercici d'aquest dret i "rellevància penal de la conducta de la recurrent" així com "gravetat" dels fets, però que "les sancions han d'adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen".