Una recerca conclou que els cavalls poden tenir un paper clau en la prevenció d'incendis forestals

Els cavalls poden tenir un paper clau en la gestió forestal i la reducció del risc d'incendis als boscos mediterranis, gràcies a l'adaptabilitat dels seus comportaments alimentaris. Així ho assenyala un estudi interdisciplinari liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Lleida (UdL) que acaba de publicar la revista Agroforestry Systems.

La recerca revela que els cavalls adapten la seva dieta segons la raça, l'entorn i el maneig. Aquesta flexibilitat els fa complementaris al paper d'altres herbívors en estratègies sostenibles de prevenció d'incendis, ja que poden reduir la càrrega de combustible i mantenir paisatges oberts. La recerca ha comptat amb la participació de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, la Fundació Miranda, l’Associació Forest Horses i la Universitat de Barcelona.

La investigadora Ariadna Niet ha explicat que fins ara la recerca sobre ramaderia extensiva i prevenció de focs forestals s'ha centrat sobretot en ovelles i cabres, amb algunes investigacions puntuals en races bovines rústiques. Nieto ha afegit que els cavalls s'han estudiat molt poc en aquest context, ja que "tradicionalment els han classificat com a pasturadors d'herbàcies amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa". Per aquesta investigadora aquest "és un dels primers que analitza amb dades empíriques el seu potencial en la gestió forestal mediterrània".

L'estudi ha analitzat tres casos concrets per explorar el potencial dels cavalls en la gestió del sotabosc: a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (ubicada entre els dos Pallars i l'Alt Urgell), amb cavalls de Przewalski en semillibertat en un paisatge mosaic i una càrrega ramadera molt baixa (0,02 caps per hectàrea i any); al Parc Natural del Garraf, amb la raça rústica pottoka en pastura contínua i semillibertat durant un any i una càrrega baixa (0,2 caps/ha/any), i els cavalls creuats en actuacions de pastura dirigida a curt termini, amb alimentació suplementària i una càrrega alta (2,5 caps per hectàrea durant un mes i mig).

Capacitat adaptativa

Els resultats assenyalen que els cavalls ensalvatgits de Przewalski, en un paisatge mosaic amb parcel·les de bosc, matolls i prats, mantenen oberts els camps tot l'any menjant sobretot gramínies, amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa.

Les races rústiques, com la pottoka, s'adapten als llargs períodes de pasturatge i consumeixen inicialment gramínies fines i altament inflamables i, a mesura que s'esgoten les herbes, passen a les plantes llenyoses. Gestionen eficaçment tant els combustibles fins com els més gruixuts, cosa que contribueix al control del sotabosc.

Finalment, els cavalls creuats, sotmesos a un pasturatge intensiu a curt termini amb alimentació suplementària, passen ràpidament dels combustibles a les plantes llenyoses, fet que mostra el seu potencial per a actuacions de gestió dirigida.

El professor de la UAB Jordi Bartolomé ha explicat que "els resultats amb els pottoka i els creuats demostren clarament que els cavalls, considerats pasturadors amb preferència per les herbàcies, poden adaptar-se ràpidament als recursos disponibles, incloent-hi espècies llenyoses". Bartolomé ha dit que "aquesta flexibilitat els converteix en un recurs valuós per a estratègies de prevenció d'incendis en paisatges mediterranis, complementant ovelles i cabres". "Les races rústiques, sovint menys valorades actualment, tenen una gran capacitat adaptativa que les fa clau en tasques silvopastorals" ha afegit Ariadna Nieto.