La recaptació de l'IRPF és clau perquè el nou finançament singular sigui eficaç, segons els experts

L'acord polític entre el PSC i ERC està impulsant el nou finançament singular, una iniciativa que implicarà la gestió i la recaptació per part de la Generalitat de Catalunya de tots els impostos que es paguen al territori, el que inclouria l’IVA, l’IRPF, el de Societats o els tributs especials. Si aquest pacte acaba funcionant i s’aplica el nou sistema, Catalunya disposaria de plena capacitat normativa per regular els impostos i ingressaria uns 52.000 milions d’euros anuals, més del doble que els 25.616 del 2021, últim exercici liquidat, segons els càlculs del Govern. 

En aquest escenari, han aparegut veus que reclamen que aquest acord es concreti en el marc legal previst, que ja contempla negociacions bilaterals i desenvolupaments multilaterals. Així, un estudi recent de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) planteja una reforma del sistema de finançament amb l’objectiu de fer més visible la responsabilitat fiscal de les comunitats autònomes. Ampliant aquest objectiu, la Plataforma per una Fiscalitat Justa insta a millorar l’eficiència del sistema de recaptació tributària.

“Cal reforçar la responsabilitat fiscal de les comunitats autònomes per a aconseguir els objectius de sostenibilitat de les finances públiques”

A l’informe de Fedea, ‘La reforma del finançament autonòmic: Com ampliar l'autonomia fiscal i millorar la rendició de comptes’, el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador de l’Institut d'Economia de Barcelona (IEB), José María Durán Cabré, demana fer pedagogia sobre la realitat de què bona part dels impostos es paguen a les comunitats autònomes. Per aquesta raó, reclama “reforçar la responsabilitat fiscal de les comunitats autònomes per a aconseguir els objectius de sostenibilitat de les finances públiques”.

Durán Cabré creu que el gran pes recaptatori de l’IRPF, que funciona com un impost periòdic directe, el fa un candidat ideal en l’autonomia tributària i responsabilitat fiscal de les CCAA. A l’estudi, l’expert proposa que els territoris puguin regular les retencions del treball i que totes aquestes es desdobleguin en un tram estatal i un altre autonòmic. 

A més, insta a aprofitar els avanços tecnològics per a establir un nou sistema de comunicació a fi que els ciutadans sàpiguen quant paguen per l'impost i a quins nivells de govern paguen. L'IRPF representa la font principal d'ingressos de les CCAA, suposant entorn del 35% del total del model de finançament autonòmic, segons les dades de 2022. En el cas d’aquest impost, les comunitats tenen cedit un rendiment del 50%, però no disposen de capacitat de gestió autonòmica.

Sense poder normatiu

Per la seva banda, l’informe de Fedea mostra que l’IVA és segona font d'ingressos tributaris per a les CCAA, generant entorn del 27% del total del sistema de finançament. En aquest àmbit, les CCAA no tenen cap poder normatiu sobre aquest, per la qual cosa la seva cessió difícilment pot representar una millora en termes de corresponsabilitat fiscal. Com a proposta de reforma, Durán Cabré suggereix que en les operacions al detall, el tipus impositiu de l'IVA es desdoblegaria en dos, l'estatal i autonòmic.

La solidaritat, un dels punts clau del nou model de finançament singular per Catalunya, és un dels conceptes que genera més divisió política. De fet, el Govern ha encarregat a una comissió d’experts, encapçalada per Martí Carnicer, la concreció de la iniciativa i les xifres d’aquest nou sistema. Una de les dificultats és que la reforma tributària requereix un consens polític en un context constant de qüestionar-se la viabilitat o de la necessitat de la reforma.

Més enllà de la reforma, els especialistes de Fedea o fins i tot responsables de la Generalitat de Catalunya admeten que el del finançament és un model complex, que la majoria dels ciutadans no entén. Fruit d’aquest desconeixement, ningú l’acaba defensant com una eina essencial. Per revertir aquesta dificultat, el Govern català reivindica el model de finançament singular com un instrument per millorar el sistema sanitari, l’educatiu, les prestacions socials o la innovació. Es tracta de competències transferides a la Generalitat que no es poden desplegar totalment per l’infrafinançament.

Manca d’eficàcia tributària

En una intervenció recent a la Comissió d’Economia i Finances del Parlament de Catalunya, el president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez-Gil va qüestionar l’eficàcia del sistema tributari per tres motius: el frau fiscal, que afecta l’1% més ric, els beneficis fiscals, amb els quals es deixen de recaptar gairebé 12.000 milions d’euros a Catalunya, i la manca d’un nou sistema de finançament.

Sobre aquest darrer punt, Martínez-Gil exigeix acabar amb la competència fiscal a la baixa entre comunitats autònomes, que detrau recursos al sistema en conjunt, amb el desplaçament de contribuents que busquen només l’estalvi fiscal. Davant d’aquesta pràctica insolidària, des de la Plataforma s’advoca per “plantejar un procés simultani que faci compatible l’autonomia financera amb l’harmonització d’aquelles figures tributàries sobre les quals tenen capacitat reguladora les comunitats autònomes i que són susceptibles de ‘dúmping’ fiscal”.

Els experts coincideixen que un sistema de finançament més clar i transparent, amb més responsabilitat i competències per a les comunitats autònomes, podria ser un primer pas per disposar dels recursos necessaris per a finançar les seves polítiques de despesa i la prestació dels recursos públics. Aquesta reforma hauria d’anar acompanyada d’un mètode senzill, fàcil d’entendre pels ciutadans, i que l’Administració disposi d’eines de control de l’eficàcia de la recaptació tributària.