La reaparició del MidCat reactiva l'oposició ciutadana al projecte

Després d'una dècada d'aturada absoluta i d'anys de desaparició de l'escena política i mediàtica, les darreres setmanes ha reaparegut amb força el MidCat, el paralitzat gasoducte que pretenia connectar la Península Ibèrica amb França i el centre d'Europa a través de Catalunya. Tot i l'escepticisme francès, la crisi energètica i la voluntat sobretot d'Alemanya de reduir la seva dependència del gas rus han provocat que diversos governs tornin a defensar un projecte que sempre ha comptat amb el suport dels sectors econòmics i empresarials, però que genera un fort rebuig ecologista i ciutadà als dos costats del Pirineu. De fet, l'oposició ciutadana al MidCat també reviurà i es reactivarà en les properes setmanes, segons confirmen les fonts consultades per Públic.

Les recents declaracions del canceller alemany, Olaf Scholz, advocant per la construcció d'un gasoducte que permeti fer arribar gas des de Portugal i Espanya al centre d'Europa, han donat ales als partidaris del MidCat, entre els que hi ha els governs portuguès, espanyol i, també, català. A l'hora de la veritat, però, els dubtes al voltant de la infraestructura són enormes, tant pel seu mastodòntic cost econòmic -milers de milions d'euros-, perquè suposa allunyar-se de la transició energètica i perquè tot just compensaria una petita part del gas que Rússia ven a la Unió Europea.

ERC, que s'hi oposava fa uns anys, veu ara el MidCat com un "projecte estratègic per a Europa i per a Catalunya"

Tot i que fa uns anys ERC s'hi oposava, ara la formació de Pere Aragonès el defensa amb l'argument que és un "projecte estratègic per a Europa i per a Catalunya". I afegeix que si en un primer moment hauria de servir per distribuir gas natural, en un futur podria utilitzar-se per bombejar hidrogen verd, una possibilitat que nombrosos experts qüestionen. Els republicans, de fet, van votar ja fa uns mesos a favor d'una moció al Congrés que reclamava impulsar el projecte.

"Sabem que reactivarem la plataforma, però la informació que tenim sobre el projecte és el que es va publicant i, per tant, no tenim clar com es farà si tira endavant. En el nostre cas hem d'acabar de definir l'estratègica, però tenim clar que hi plantarem cara". Aquestes paraules corresponen a Raúl Domínguez, portaveu de l'IAEDEN – Salvem l'Empordà, una de les organitzacions implicades en la Plataforma Resposta al Midcat, sorgida el març del 2017 per oposar-se al gasoducte i que agrupava desenes d'entitats ecologistes i ciutadanes, fonamentalment del Vallès, el Montseny i les comarques gironines. La plataforma es va mantenir activa fins que el novembre de 2019 la Comissió Europea va fer desaparèixer el Midcat de la seva llista de projectes d'interès comunitari.

225 km pendents

Plantejat el 2005, el gasoducte MidCat neix a Algèria -el país productor del combustible fòssil-, entra a la Península Ibèrica a través d'Almeria i estava projectat per connectar amb França creuant el Pirineu per l'Empordà. Des del 2012, però, la canonada s'acaba a Hostalric (la Selva), on van finalitzar les obres iniciades l'any anterior per completar els 88 km de gasoducte des de Martorell. Per culminar el projecte, però, resten 225 km més de canonada fins arribar al municipi francès de Barbairan, a Occitània, de manera que la hipotètica posada en marxa de la interconnexió gasística en cap cas seria immediata.

Per culminar la interconnexió amb França caldrien encara 225 km de canonades fins a Barbairan, a Occitània

La vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que les obres del tram català podrien culminar-se en "vuit o nou mesos" un cop es posessin en marxa. Fonts de l'executiu francès, però, han refredat el MidCat argumentant que trigaria "molts anys a estar operatiu", que desperta una "forta oposició local" i que no contribueix a prescindir dels combustibles fòssils.

El 2019, la Comissió Europea l'havia fet caure de la seva llista de projectes estratègics -on havia figurat el 2013, el 2015 i el 2017- després que tant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la francesa Comissió Reguladora de l'Energia (CRE) el rebutgessin exposant l'elevat cost de la infraestructura i qüestionant que mai arribés a ser rendible. L'actual context geopolític i energètic, amb els elevadíssim preus del gas i el conflicte a Ucraïna que han portat els estats de la UE a voler reduir la dependència dels combustibles russos, expliquen perquè se'n torna a parlar.

"Mesura curterminista"

Les raons del rebuig ciutadà es mantenen. En aquest sentit, Raúl Domínguez denuncia que es tracta d'una mesura "curterminista", quan del que es tractaria és de "repensar com hauria de nodrir-se energèticament Alemanya i la resta d'Europa". L'activista ecologista té clar que la base haurien de ser les "fonts energètiques europees" i a partir d'aquí avançar cap a un "decreixement del consum", perquè "si no, és impossible" en un context de creixent escassetat i costos elevats. "El que no té cap sentit és passar de dependre de Rússia a dependre d'un país com Algèria, el que caldria és apostar per alguna cosa més a llarg termini que ens doni sobirania energètica".

"Caldria apostar per alguna cosa més a llarg termini que ens doni sobirania energètica"

Domínguez qüestiona el canvi de posició protagonitzat per partits com ERC i el PSC -la formació que ara lidera Salvador Illa s'havia sumat al rebuig al MidCat a la Diputació de Girona- i es pregunta "si això respon a la crida d'Alemanya a reactivar el projecte" i, irònicament, afegeix "si el canvi climàtic ja no existeix?".

Finalment, el portaveu de l'IAEDEN – Salvem l'Empordà recalca que, com deia la Plataforma Resposta al Midcat fa uns anys, un gasoducte com aquest "té impacte a diverses escales. D'entrada, a nivell global suposa fomentar el consum de combustibles fòssils, quan s'haurien d'anar abandonant, mentre que a nivell regional i local comporta l'obertura d'una franja de 30 metres d'ample i 120 km de llarg i l'entrada de maquinària pesada que pot danyar terres agrícoles, paratges naturals o boscos". En tot cas, admet que "com que tot és tan opac, ara mateix no podem especificar més, perquè no sabem per on passarà".

Ecologistes en Acció, que també formava part de la plataforma, s'ha pronunciat clarament contra la reactivació del MidCat, amb l'argument que la solució a l'actual crisi energètica "s'ha d'enfocar en la transició cap a un model resilient", en què la "reducció del consum és essencial, en comptes d'aprofundir en la dependència als combustibles fòssils amb més infraestructures gasistes".

Aigua és Vida, Depana, Unió de Pagesos, la Xarxa per la Sobirania Energètica, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i organitzacions polítiques com la CUP o l'antiga ICV -els Comuns mantenen l'oposició al MidCat- també formaven part de la plataforma opositora on figurava una ERC que ha canviat de parer. Els propers dies l'organització ciutadana es pronunciarà contra el projecte a través d'un comunicat, a l'espera de definir futures accions.

Una petita part del gas rus

Més enllà del temps necessari per executar unes obres que ni tan sols estan projectades -encara menys licitades-, un dels grans frens al projecte és el seu mastodòntic cost. L'espanyola Enagás xifra en 370 milions la inversió necessària per culminar els més de 100 km fins a la frontera francesa, entre la canonada i una estació de compressió per a hidrogen renovable, que en principi hauria de facilitar la transició cap aquesta energia. A tot això, però, cal afegir-hi els 3.000 milions calculats pel Ministeri de la Transició Energètica francès, tant per connectar la canonada fins a Barbairan com per reforçar la interconnexió gasística amb la resta d'Europa a través del territori gal. L'esperança del Govern espanyol és que la despesa l'assumeixi la UE, gràcies al nou context energètic.

El Govern francès calcula que calen més de 3.000 milions per culminar la infraestructura

Paral·lelament la capacitat del MidCat se situaria en entre 7,5 i 9 bcm (milers de milions de metres cúbics l'any) de gas, només una petita part del consum de la UE, que va situar-se en 412 bcm el 2021. Segons dades de la Comissió Europea, del total només 50,6 bcm van produir-se a les fronteres comunitàries, mentre que de Rússia en van arribar fins a 137, és a dir, 15 vegades més del que podria arribar a transportar el gasoducte que ara mateix s'acaba a Hostalric. Tot plegat augmenta els dubtes que, malgrat els anuncis dels darrers dies, arribi mai a anar més enllà.