Quins factors han fet possible que Barcelona lideri el descens delictiu a Catalunya?

La seguretat ciutadana és un dels elements que centra des de fa temps el debat públic i mediàtic, sobretot sabent que a casa nostra esdevé una de les preocupacions de capçalera. Es tracta de la principal preocupació del 27,7% dels barcelonins i les barcelonines i és que, tot i que segons la darrera Enquesta de Victimització de Barcelona aquesta percepció de la seguretat ha augmentat dues dècimes, assolint enguany una puntuació de 5,5 a la ciutat i 6,3 als barris. A l’augment de la percepció de seguretat de la ciutadania hi contribueix la feina dels diversos cossos que vetllen per fer del conjunt de Catalunya un país més segur i per posar la seguretat a l’abast de tothom, sense deixar cap persona, col·lectiu o municipi enrere.  

Augment de la pressió policial

Si hi ha un factor que ha permès que, entre 2024 i 2025, el nombre de delictes coneguts s’hagi reduït un 8,8% a Barcelona i un 4,6% al conjunt de Catalunya, és sens dubte l’augment de la pressió policial. Una pressió, val a dir, sustentada en tres pilars: un major nombre d’efectius policials, una intel·ligència policial que permet distribuir aquests efectius de la manera més eficient possible i la prevenció a través del contacte permanent amb la ciutadania. Aquesta major proximitat amb la població és possible tanmateix gràcies a la incorporació progressiva d’efectius. D’ençà el mes de juny, Barcelona ha sumat 128 nous mossos i mosses a un cos que ja comptava amb prop de 3.300 efectius i que, juntament amb els 3.500 agents de la Guàrdia Urbana i la resta d’efectius d’altres cossos policials, conformen el nombre més gran de policies que patrullen cada dia els carrers de la ciutat. 

D’ençà el mes de juny, Barcelona ha sumat 128 nous mossos i mosses a un cos que ja comptava amb prop de 3.300 efectius

La monitorització dels fenòmens delictius que tenen lloc al voltant del país també és clau per atallar-los. Per això, en el marc del Pla d’intel·ligència de la RPMB, la Unitat Regional d’Anàlisi elabora de forma constant eines digitals que comparteix amb els diferents serveis per monitorar-ne l’evolució. Amb tot, un sistema que, a més de facilitar una actuació més coordinada, proactiva i amb capacitat de predicció, fa possible distribuir tots els recursos policials de manera més eficient.  

La multireincidència, enemic a batre

El fenomen de la multireincència ha estat una prioritat per als cossos policials els últims anys. Fins ara, era quelcom que es combatia a través del Pla Tremall, en el marc del qual els Mossos d’Esquadra han detectat 280 persones amb múltiples detencions, 266 de les quals han estat actius aquest 2025. Aquestes 266 persones acumulen 1.776 detencions a la ciutat de Barcelona, i se’ls atribueixen 5.284 fets delictius, principalment furts i robatoris amb violència o intimidació. Els cinc delinqüents amb més detencions n’acumulen 123 aquest any, així com 260 antecedents totals.

A partir d’aquest mes d’abril, l’abordatge d’aquesta multireincidència es va reforçar amb la implementació del Pla Kanpai, la principal novetat del qual és la supressió dels límits administratius dels municipis, fent possible una major coordinació entre tots els operadors policials, tant a la ciutat de Barcelona con en l’àmbit metropolità.

En el marc del nou Pla Kanpai, s’han desplegat 135 dispositius en 28 ciutats amb la participació de més de 6.300 agents de diversos cossos policials

 Del Pla Kampai destaca sobretot la seva simultaneïtat, en tant que s’efectua alhora en diferents punts de l’àmbit metropolità amb objectius concrets i relacionats amb les tipologies delictives detectades in situ a través de la tasca policial duta prèviament, i la seva durada més àmplia, de mínim 12 hores i adaptant cada franja horària a aquests objectius concrets. També contempla la integració plena d’efectius de les diferents unitats i dels altres cossos policials, com són la Policia Nacional, la Guàrdia Urbana o policies locals, la Guàrdia Civil -en el cas de Girona- i la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya, amb els quals Mossos d’Esquadra es coordina de forma rigorosa. Cal subratllar tanmateix el nou rol de l’ARRO i la BRIMO, els efectius dels quals treballaran com a part de la seguretat ciutadana fent actuacions pròpies d’identificacions, escorcolls i saturació d’espais d’interès policial.

Conducta implacable davant del delinqüent

Els cossos policials implicats al Pla Kampai volen deixar clar que són i seran implacables davant del delinqüent. L’objectiu no és un altre que limitar les oportunitats que aquest pot tenir per delinquir, així com reduir la sensació d’impunitat que de vegades envolta les seves actuacions. Conscients que El reincident existeix i persisteix en la seva conducta perquè al seu darrere hi ha tot un sistema delinqüencial que li permet transformar la sostracció efectuada amb diners a través de la figura del receptador, s’aborda el fenomen de la multirreincidència de manera quirúrgica i efectiva a partir del coneixement i la intel·ligència policial, la coordinació  i la cooperació amb altres cossos de seguretat. No es tracta d’accions indiscriminades ni aleatòries.

A nivell operatiu, es persegueix combatre la percepció d’inseguretat a partir de la presència policial mitjançant la mobilització d’efectius i el desplegament de recursos adients i proporcionals a la problemàtica detectada en cada zona; identificar, controlar i, si s’escau, detenir perfils reincidents i receptadors.; prevenir la comissió d’il·lícits penals, molts d’ells vinculats al delicte patrimonial en punts específics detectats; prevenir i sancionar infraccions administratives en matèria de seguretat ciutadana, i actuar d’acord amb la Llei d’Estrangeria en cas que els delinqüents amb alt risc de persistència detectats es trobin en situació irregular al nostre país.

El Pla Nadal també farà èmfasi en la xarxa viària i els mitjans de transport, així com en la prevenció d’estafes virtuals 

Fruit d’aquesta aposta, durant els onze primers mesos de l’any, s’han desplegat 135 dispositius en 28 ciutats catalanes amb la participació de més de 6.300 agents de diversos cossos policials, dels quals 4.800 de Mossos d’Esquadra. Durant aquest període, s’han detingut 500 persones i s’han identificat 24.000, les quals reunien més de 53.000 antecedents. També s’han recuperat 2.000 mòbils.

Increment de la presència policial per Nadal

Per tal de vetllar per la seguretat ciutadana i la mobilitat segura també durant el període nadalenc, el passat 6 de desembre Policia de Catalunya i Mossos d’Esquadra van posar en marxa el Pla Nadal, en el qual també participen la Brigada Mòbil (BRIMO) i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). El pla estarà vigent fins el proper 11 de gener, cobrint per tant els primers dies de la campanya de rebaixes, la qual també porta aparellada una gran afluència de gent als principals eixos comercials de la ciutat. L’objectiu dels agents és impulsar accions per reduir delictes en l’espai públic, incidint en potencials furts i robatoris amb violència. Igualment, es busca garantir la seguretat reforçant el patrullatge i la presència policial en espais clau, com ara fires, mercats, zones comercials, polígons, zones d’oci nocturn o àrees de servei, entre d’altres, a on hi haurà una major presència tant d’agents uniformats i de paisà. 

El Pla Nadal també farà èmfasi en la xarxa viària i els mitjans de transport, així com en la prevenció d’estafes virtuals, les quals en els darrers anys han mantingut una tendència a l’alça. I és que, mentre el 2023 es van registrar 79.415 estafes virtuals -de les quals 9.088 afectaven a majors de 65 anys-, el 2024 la xifra va ascendir fins a 80.913 casos -amb 10.127 víctimes de la tercera edat-. La xifra a 30 de novembre de 2025 tampoc era gens optimista, en tant que ja s’havien comptabilitzat 73.489 estafes -de les quals 9.902 havien afectat persones majors de 65 anys-, motiu que ha dut els Mossos d’Esquadra a engegar una campanya divulgativa a xarxes socials per tal que la ciutadania en general i les persones grans en particular siguin conscients dels riscos que es poden presentar en l’esfera digital, com ara les ofertes enganyoses, les webs fraudulentes de compres en línia, les passarel·les de pagament no segures o els missatges falsos relacionats amb enviaments de paqueteria. 

La campanya busca posar en valor tanmateix el paper del jovent i de les famílies a l’hora d’acompanyar les persones grans en l’entorn digital i reforçar la seva seguretat i autoestima per evitar ser víctimes d’estafes virtuals.

L’objectiu del Govern de la Generalitat és assolir 4.000 bombers i prop de 1.300 agents rurals l’any 2030

Més bombers i agents rurals 

Uns altres dos cossos de seguretat que preveuen créixer notablement d’aquí a 2030 són el de bombers i el d’agents rurals. Així es desprèn de l’anunci fet pel Govern de la Generalitat aquest mes de novembre, quan va avançar l’ampliació en 247 dotacions el cos de bombers de la Generalitat i en 63 el d’agents rurals. 

L’objectiu és assolir els 4.000 bombers i els prop de 1.300 agents rurals l’any 2030, així com donar resposta a la necessitat d’incrementar la capacitat operativa dels dos cossos i contribuir a vetllar per la seguretat de les persones, els béns i la natura mitjançant la prevenció i atenuació del risc, el control i la reducció dels incidents crítics i l’extinció d’incendis, així com la protecció i prevenció integrals del medi ambient i el desenvolupament correcte d’activitats forestals, cinegètiques i piscícoles de Catalunya. Una mesura que s’emmarca així mateix en el desplegament dels plans estratègics Bombers 2030 i Agents Rurals 2030, que ja anticipen haver de fer front als nous reptes derivats de la crisi climàtica, l’augment de la superfície forestal vulnerable i la intensificació de l’activitat humana al medi natural.