Sentència del judici de l'1-OQuina resposta a la sentència del Suprem preparen les institucions i els partits?

Més enllà de les mobilitzacions ciutadanes que preparen les principals entitats i plataformes sobiranistes, la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el judici de l’1-O també tindrà una resposta institucional. Mentre que les entitats ja han anunciat una “resposta immediata” i han concretat algunes de les mobilitzacions, la vessant institucional manté més incògnites. Ni Parlament ni Govern, per exemple, han especificat què faran, més enllà que els dirigents de les formacions independentistes hagin apuntat que volen una resposta transversal, consensuada i que inclogui tots els sectors sobiranistes, inclosos els comuns.

De fet, fa mesos que es negocia un acord sobre quina resposta donar, però encara no n’ha transcendit el contingut, quan segons la majoria d’informacions tot just resten tres dies perquè el tribunal presidit per Manuel Marchena anunciï la sentència. No obstant això, alguns partits ja han posat algunes propostes sobre la taula, com la d'ERC d'un govern de concentració al costat de JxCat, comuns i CUP, descartada ja pels dos darrers. Els republicans també han plantejat convocar eleccions anticipades, cosa que xoca amb la voluntat dels seus socis al Govern, JxCat.

La CUP aposta per una campanya "nacional i internacional" que demani l'amnistia dels presos polítics si els condemnen, i que estigui vinculada a aplicar el dret a l'autodeterminació. La reivindicació de l'amnistia es veu amb bons ulls tant per ERC i JxCat com per alguns dels presos polítics -com el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart-, però els comuns veuen difícil que aquesta proposta prosperi i aposten per reformar el Codi Penal per aconseguir la seva llibertat.

Pel que fa a la reacció del Govern, de moment la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, ha revelat que hi haurà una declaració institucional immediata després de la sentència, que la liderarà el president Quim Torra i que en ella es veurà el posicionament i el camí que vol seguir la Generalitat. Així mateix, aquest dimecres al Parlament Torra va demanar a la cambra va demanar a la Cambra una resposta institucional basada en "l'autodeterminació, la democràcia i els drets humans". Es dona per feta la convocatòria urgent d'un ple extraordinari al Parlament. 

Aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat un incident d'execució contra resolucions del Parlament i ha advertit els membres de la Mesa i el seu president, Roger Torrent, de les responsabilitats penals que poden tenir si no paralitzen iniciatives parlamentàries contràries a les resolucions de l'alt tribunal. Per això, tramitar i votar iniciatives al Parlament que es ratifiquin en el dret a l'autodeterminació podria provocar que Torrent i els membres de la Taula siguin acusats de presumpta desobediència. Davant d'això, Torrent ha assegurat que no impedirà cap debat i que defensarà la llibertat d'expressió de tots els diputats, però ha advertit que caldrà analitzar si les accions del Parlament "serveixen per avançar, per obrir escenaris millors, o si bé no tenen cap sentit pràctic i queden en el terreny merament simbòlic o retòric".