Una quarta part de les grans ciutats catalanes han viscut canvis al govern local en l'actual mandat

Fa tot just un parell de setmanes, el PSC va decidir marxar del govern municipal de Tortosa (Baix Ebre), que com a soci minoritari integrava conjuntament amb Junts, qui ara l'encapçala en solitari. A principis d'agost també va trencar-se el pacte que ERC i comuns mantenien a Blanes (la Selva), de manera que els republicans s'hi han quedat sols al capdavant. La sortida de la CUP de l'executiu local de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i de Ciutadans del de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) són altres dels moviments que s'han produït els darrers mesos en els ajuntaments de les ciutats més poblades de Catalunya.

No són, però, un fenomen excepcional, sinó que els canvis en els governs locals han estat un degoteig gairebé constant des que el juny del 2019 va arrencar l'actual mandat. Els ajuntaments viuen la recta final d'una legislatura que culminarà amb les eleccions locals del 28 de maig de l'any vinent. A l'hora de fer-ne balanç, si posem el focus en les 50 ciutats més poblades de Catalunya, una de cada quatre -un total de 13- ha experimentat algun tipus de canvi en la composició del govern que va formar-se el juny del 2019, després dels comicis del mes anterior.

18 dels 50 municipis més poblats han tingut un govern monocolor durant tot el mandat

La resta s'han mantingut estables, entre els que hi ha 18 municipis que han tingut un únic partit al capdavant del consistori. En la majoria d'aquests casos qui governa és el PSC, que des de fa més de quatre dècades ha constituït autèntics bastions municipals en algunes de les ciutats més poblades del país. En són exemples l'Hospitalet de Llobregat (265.000 habitants), Santa Coloma de Gramenet (120.000), Cornellà de Llobregat (90.000), Viladecans (66.700) o Granollers (62.500).

La 'boja' política badalonina

Badalona, Lleida, Tarragona i Girona són les quatre ciutats més poblades en què el govern local ha canviat durant el mandat. El cas més cridaner és el de Badalona. La quarta ciutat de Catalunya -amb gairebé 225.000 residents- acumula més d'una dècada de canvis constants a l'alcaldia. Un acord d'última hora amb Guanyem i ERC va permetre al socialista Álex Pastor arrencar la legislatura com a alcalde i evitar que l'alcaldia recaigués en Xavier García Albiol, que amb el PP havia guanyat els comicis per tercera ocasió consecutiva. Pastor, però, va dimitir l'abril del 2020, després de saltar-se el confinament domiciliari i ser detingut pels Mossos d'Esquadra per conduir begut.

Aquest cop no hi va haver cap acord i Albiol va poder retornar a l'alcaldia, que ja havia ocupat del 2011 al 2015. La seva aparició en els Papers de Pandora -que van revelar que havia tingut poders en una societat ubicada en un paradís fiscal- van derivar en una moció de censura al novembre de l'any passat que retornaria l'alcaldia al PSC, en aquest cas a través de Rubén Guijarro.

Pel que fa a les tres capitals provincials, els canvis han estat menys esperpèntics. En el cas de Lleida (140.000 habitants), el republicà Miquel Pueyo ha mantingut l'alcaldia durant tot el mandat, però va arrencar-lo amb un acord de govern on, a banda d'ERC, participaven Junts i el Comú de Lleida. Dos anys després, però, al juliol del 2021 el Comú va decidir sortir-ne i des d'aleshores només l'integren ERC i Junts.

ERC també ha encapçalat el govern de Tarragona (135.000 veïns) en tota la legislatura. Primer va fer-ho en un executiu integrat també per En Comú Podem, que va ampliar-se a mitjans de l'any passat amb l'entrada de Junts i la CUP. Aquest moviment, però, va molestar els comuns, que van decidir deixar el govern. Per acabar amb les capitals de demarcació, Girona (100.000 residents) va arrencar el mandat només amb Junts a l'executiu, però des del setembre del 2020 també en forma part ERC.

Moció de censura a Cambrils

Vilanova i la Geltrú i Castelldefels, dues ciutats de costa gairebé veïnes, també han viscut canvis en el govern local en l'actual legislatura. El cas de la capital del Garraf (67.500 habitants) és més recent, ja que a principi d'any la CUP va decidir sortir del govern que havia format amb ERC i Junts després de les eleccions. En un primer moment, però, els tres regidors cupaires van decidir continuar com a no adscrits i trencar amb la formació anticapitalista, si bé finalment un d'ells va rectificar i va abandonar l'acta, de manera que ara la CUP té un regidor al consistori i està a l'oposició. Castelldefels (67.200 veïns) va arrencar el mandat amb un acord de govern entre PSC (alcaldia), ERC i Movem -la marca local dels comuns-. Mesos després s'hi uniria Junts i Movem en sortiria el maig del 2020.

També a la costa, però ja a les comarques gironines topem amb Blanes (40.000 empadronats), que va viure un canvi significatiu al seu govern tot just fa tres mesos, després que a l'agost l'alcalde, Àngel Canosa (ERC), retirés les competències a una regidora de Blanes En Comú Podem. Els comuns van decidir sortir d'un executiu local que havien integrat amb Esquerra des de després de les eleccions del 2019. També a la comarca de la Selva hi ha Lloret de Mar (38.000 habitants). Arran dels comicis s'hi va constituir un govern format per Junts i el PSC, però el març de l'any següent el grup socialista va trencar-se i quatre dels seus cinc membres van passar a ser regidors no adscrits. Dos mesos més tard, al maig, es formava un nou govern, també liderat per Junts i amb la presència d'ERC i els quatre regidors no adscrits.

Força més al sud hi ha Cambrils, municipi de 35.000 habitants del Baix Camp. El mandat va arrencar amb la republicana Camí Mendoza d'alcaldessa, gràcies a un acord a tres bandes entre ERC, Junts i el grup local Nou Moviment Ciutadà (NMC). El setembre de l'any passat, però, el líder d'aquest darrer grup, Oliver Klein, va arribar a l'alcaldia després de presentar una moció de censura contra la seva antiga sòcia i comptar amb el suport de PSC, Ciutadans i PP. La capital del Baix Ebre, Tortosa (33.600 veïns), s'integra en aquest llistat perquè tot just fa un parell de setmanes el PSC va anuncia que sortia del govern que integrava amb Junts, que s'hi ha quedat amb solitari.

A Sitges i Premià de Mar els governs local han guanyat socis

A Sitges (Garraf) s'hi ha viscut una ampliació del govern -inicialment format per ERC, té l'alcaldia, Sitges Grup Independent i Guanyem, però amb la incorporació del PSC i el grup municipalista El Margalló el juny del 2020. A Premià de Mar (Maresme) el procés ha estat similar, però més a petita escala, ja que al govern en solitari inicial de Junts s'hi va unir el 2020 el PSC. Finalment, expliquem el cas de Sant Vicenç dels Horts (28.000 habitants, Baix Llobregat), on la legislatura va arrencar amb només el PSC el Govern, però al cap de mig any -gener del 2020- s'hi van integrar els tres regidors de Ciutadans. El partit de drets va trencar-se i el grup va passar de tres a dos membres, que van sortir d'un executiu local en què s'hi va quedar, com a regidora no adscrita, la seva antiga tercera integrant.