Puigdemont exigeix una amnistia per negociar la investidura i el referèndum acordat per culminar-la

Aprovació d'una amnistia per arrencar la negociació i reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya -amb un referèndum acordat a l'horitzó- per culminar-la. A grans trets aquestes són les dues claus de l'esperadíssima conferència que ha pronunciat l'expresident Carles Puigdemont i que ha servit per fixar el marc a partir del qual Junts per Catalunya pretén negociar la investidura del president espanyol. El també eurodiputat ha detallat un seguit de condicions prèvies que s'han de complir per poder "embarcar-nos en una negociació" que hauria de servir per tancar un "acord històric".

En una intervenció que s'ha allargat poc més de 20 minuts i que s'ha realitzat des d'un hotel proper al Parlament Europeu, Puigdemont s'ha adreçat en tot moment als dos grans partits estatals -PSOE i PP- i ha deixat clar que ara mateix no es donen les condicions per arrencar la negociació. En aquest sentit, ha volgut subratllar que avui "Espanya té un dilema de resolució complexa. O repeteix eleccions, amb el risc que els equilibris polítics siguin tan fràgils com ara; o pacta amb un partit que manté la legitimitat de l'1 d'octubre i que no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat com a recurs legítim per fer valer els seus drets".

Puigdemont ha assegurat que davant el dilema -acord o bloqueig- el seu partit està "preparat" per si hi ha eleccions, "però també estem preparats per una negociació que pugui culminar amb un acord històric". "La pregunta és si estan preparats els dos grans partits espanyols per una negociació amb nosaltres amb tot el que representem o simplement volen sortir del pas", ha afegit. 

Per passar de l'actual fase de converses a una negociació real, Puigdemont demana "crear" les condicions per arribar a un acord. D'entrada, això implica "identificar adequadament els elements del conflicte", entre els que ha citat la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que és "incompatible amb el pacte constitucional del 1978", la criminalització de l'1-O, les negatives de l'Estat a resoldre el conflicte, l'incompliment del pactes, "l'ofec de l'economia catalana" o "l'aplicació salvatge del 155".

Les condicions clau

Les qüestions clau per arrencar a negociar, però, les ha exposat a continuació, i són "el reconeixement i el respecte a la legitimitat democràtica de l'independentisme"; "l'abandonament complet i efectiu de la vida judicial contra l'independentisme", cosa que pot aconseguir-se a través de "l'aprovació d'una llei d'amnistia"; la "creació d'un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits polítics espanyols no estan en condicions de donar-nos"; i, finalment, "fixar com a únics límits els definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius) i a llibertats fonamentals".

Puigdemont reclama un mecanisme de mediació i verificació que garanteixi el compliment dels acords

Puigdemont ha subratllat que "cap d'aquestes condicions prèvies no és contrària a la Constitució ni per descomptat a cap tractat europeu". Segons ell, "ni tan sols requereixen cap llarg procés legislatiu" i això fa que siguin "condicions prèvies que s'han de poder complir abans no s'esgoti el termini legal per evitar noves eleccions, i que si es donen, ens comprometen i ens obliguen a treballar per a un compromís històric que resolgui el conflicte en la propera legislatura". En la seva opinió, complir-les "només depèn de la voluntat política".

Si aquestes condicions són assumides, la negociació "pot desenvolupar-se amb garanties i amb l'esperança que culmini amb èxit". A partir d'aquí, Puigdemont ha evitat detallar un llistat de les matèries que caldria abordar perquè el vot de Junts a la investidura -presumiblement de Pedro Sánchez- sigui possible, però sí que ha fet referència "a un gran paquet de qüestions materials pendents de resoldre", com el dèficit fiscal, la baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya, el mal funcionament dels trens o l'accés a l'habitatge. "Mancances materials que no ha resolt l'autonomisme ni el constitucionalisme", ha destacat.

Sense autodeterminació no es resol el conflicte de fons

Amb tot ni aquestes matèries ni l'amnistia "resoldran el problema fons", ja que "no hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya". L'única manera de desencallar el conflicte polític "és el reconeixement nacional de Catalunya, i per tant del seu dret a l'autodeterminació". I això passaria per un referèndum acordat amb l'Estat, que segons Puigdemont és "l'únic que podria substituir el mandat polític de l'1 d'octubre".

"No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum"

En aquest aspecte, també s'ha mostrat convençut que "no existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum; només cal recordar l'article 92 de la Constitució" i l'únic que hi ha és una "manca de voluntat política per assumir-ho, perquè si es vol, es pot".

Per tot plegat, ha conclòs que "la combinació d'aquestes dues grans carpetes i el progrés simultani en totes dues el que determinarà la viabilitat i l'èxit" de la negociació. Finalment, Puigdemont aspira a què "els resultats finals de tot aquest procés han de servir perquè el poble de Catalunya que s'ha mobilitzat d'una manera exemplar durant una dècada s'hi pugui reconèixer, hi pugui veure cristal·litzades les seves esperances". "No hem aguantat la posició tots aquests anys per acabar salvant una legislatura sinó per defensar l'encàrrec rebut dels ciutadans", ha rematat.