Congrés del PSCEl PSC recupera el reconeixement de Catalunya “com a nació”, una qüestió que defensava fa dècades

La immensa majoria de la societat catalana defensa que Catalunya és una nació. El preàmbul de l’Estatut, aprovat el 2006 i esquitllat quatre anys després pel Tribunal Constitucional, també defineix Catalunya “com a nació”, mentre que la Constitució es limita a considerar-la una “nacionalitat”. El text estatutari va comptar amb el suport del PSC, que tradicionalment ha defensat la idea que Catalunya és una nació. Tot i això, la ponència política que la formació liderada per Miquel Iceta votarà al seu 14è congrés, que celebrarà del 13 al 15 de desembre, proposarà “reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional”, perquè “és la nostra manera d’entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat”. 

Al document, els socialistes es refermen en la seva aposta, fins ara sempre retòrica, pel federalisme, ja que en aquest model s’hi “troben les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses identitats nacionals que hi conviuen, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols”. “La reformulació en sentit federal és la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l’única capaç d’aglutinar un ampli suport social”, assegura la ponència, que conclou que “federalisme és reconeixement, autogovern i govern compartit, finançament just i suficient, respecte a la pluralitat des de la llibertat individual i col·lectiva”. Per aconseguir-ho, el PSC proposa una reforma de la Constitució.

Ara bé, que el PSC reconegui que Catalunya és una nació no ho és una novetat. Ja fa almenys 15 anys que ho feia Pasqual Maragall, aleshores líder del partit i president de la Generalitat. Però és que també ho han fet els actuals dirigents de la formació. Ho deia, per exemple, el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015: “Catalunya és una nació i s’hauria de reconèixer a l’article 2 de la Constitució”. També ho feia el secretari d’Organització del partit, Salvador Illa, un any i mig més tard, per a qui “Catalunya és una nació, però això no li dona dret a esdevenir un estat”.

Polèmica amb la immersió

Més enllà d’això, les grans novetats del document que es votarà al conclave socialista és el replantejament del model de la immersió lingüístic, del qual el PSC havia fet fins ara, i la dura crítica als mitjans públics. Tal com va informar Públic fa alguns dies, la ponència planteja que “cal assolir de nou la convivència entre els mateixos catalans” en qüestions com la llengua o els mitjans públics. Segons el partit “a la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que ha fet el nacionalisme de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola”.

Per al PSC, “davant el risc actual que la llengua materna esdevingui un factor de divisió social, els socialistes tornarem a fer tot el possible per una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú”. I això passaria per “defensar el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”.

En el següent apartat, el document para d’assolir “uns mitjans de comunicació lliures i responsables”, ja que opina que “el consens assolit en el moment de la creació i configuració dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’ha trencat”. “Amb la polarització el concepte de cohesió i defensa de la llengua s’ha pervertit en la defensa d’una determinada opció política. Així, TV3 i Catalunya Ràdio han esdevingut, en una part de la seva programació, instruments d’agitació i propaganda al servei d’una determinada idea política de Catalunya”, afegeix el text.