El PSC encara les municipals amb l'aspiració de ser la força més votada i recuperar l'alcaldia de les capitals

Amb unes enquestes majoritàriament de cara, el PSC arriba a les eleccions municipals del dia 28 en un bon moment, amb la marca absolutament recuperada de la forta davallada que va patir fa una dècada amb l'inici del Procés independentista. La formació que lidera Salvador Illa ha fet un pas endavant, amb la presentació de més llistes que el 2019 i l'aspiració de convertir-se en la primera força en vots als comicis locals, en una pugna en què fonamentalment rivalitzarà amb ERC.

Més enllà de mantenir la seva tradicional -i quasi indestructible- hegemonia a l'àrea metropolitana de Catalunya i a bona part de les ciutats més poblades, el PSC té com a objectiu de màxims de cara al 28-M recuperar l'alcaldia a les quatre capitals provincials: Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona.

Els socialistes catalans concorreran a les municipals amb un total de 615 candidatures, el que suposa 89 més que el 2019. La dada constata la seva recuperació, si bé queda lluny de les més de 700 que havia presentat tant el 2007 com el 2011. En paraules de Lluïsa Moret, viceprimera secretària i responsable de l'àrea d'Organització i Acció Electoral del PSC, la xifra de llista és "una bona senyal" perquè representa "el símbol de la normalització al país" després dels anys del Procés.

El PSC presenta 615 candidatures a les municipals, 89 més que el 2019

A diferència del que va succeir en comicis anteriors, ara el partit ha pogut tancar candidatures a totes les capitals de comarca i els seus dirigents es mostren convençuts que tindran uns grans resultats a les urnes, perquè la marca "està en un molt bon moment, en un dels millors" i les enquestes així els ho traslladen.

El gran repte de Barcelona

Tot i el component evidentment local d'uns comicis com els del 28-M, el PSC també aspira a capitalitzar l'efecte de formar part del Govern espanyol, per consolidar la tendència a l'alça que ja havia experimentat el 2019. A les anteriors municipals la formació va començar a deixar enrere els seus anys més foscos -a nivell de resultats-, un fet que es confirmaria el 2021 amb la victòria a les eleccions al Parlament.

El 2015, de fet, tot just va obtenir 530.000 vots -tot just el 17% del total-, després de perdre'n més de 170.000 amb relació al 2015, el que li va suposar deixar-se pel camí més de 800 regidors i 75 alcaldies. El 2019, en canvi, va remuntar fins al 22% dels sufragis -gairebé 770.000 paperetes-, que li van atorgar 1.308 electes locals i 90 alcaldies. En nombre de vots va ser segona força -a tot just 55.000 d'ERC-, situació que aspira a capgirar el darrer diumenge d'aquest mes, mentre que en volum de regidors i d'alcaldes va veure's superat tant pels republicans com per Junts, que van presentar moltes més candidatures i tenen una major implantació als nuclis petits.

L'àrea metropolitana de Barcelona és el principal graner de vots del PSC a Catalunya, la zona on la formació hi té una hegemonia més clara. Ara mateix hi controla l'alcaldia en 18 dels 36 municipis, però el gran repte de cara el 28-M seria poder encapçalar el govern de la capital, Barcelona, que havia tingut sota control entre 1979 i 2011. Des d'aleshores, però, hi ha jugat un paper secundari, primer a l'oposició de Xavier Trias (2011-2015) i després principalment com a soci minoritari de Barcelona en Comú (2015-2023).

Si bé fa uns mesos les enquestes situaven el PSC a la pole position per convertir-se en la primera força a la ciutat, els darrers sondejos detecten un retrocés marcat de la candidatura liderada per Jaume Collboni, afectada pel retorn a la política de Xavier Trias i per la fortalesa d'una Ada Colau que manté un electorat mobilitzat que li permet aspirar a encadenar un tercer mandat com a alcaldessa.

Tot i haver estat el primer tinent d'alcaldia durant gran part de la legislatura -va plegar fa uns mesos simplement per preparar l'assalt al poder-, Collboni marca cada cop més diferències amb el govern municipal i el seu programa passa per defensar els grans esdeveniments, l'ampliació d'infraestructures com l'aeroport del Prat o el port, apostar per incrementar encara més els turistes i aturar l'expansió d'unes superilles elogiades internacionalment i que han contribuït a reduir el trànsit privat a la ciutat. Qüestions que l'apropen més als models de ciutat de Trias o dels grans lobbies econòmics -com Foment del Treball- que no pas al dels Comuns. Les urnes marcaran si l'aposta és encertada.

Mà de ferro a l'àrea metropolitana

En l'àmbit metropolità, els socialistes confien en no tenir problemes per mantenir les alcaldies eternes que controlen amb mà de ferro des de fa dècades, com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Cornellà. Viladecans, Gavà o Esplugues, entre d'altres, malgrat la ferma aposta d'ERC d'intentar convertir-se en l'alternativa de govern amb alcaldables com Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet) o Jaume Graells (l'Hospitalet).

A banda del que succeeixi a la capital, els grans reptes en aquesta zona serà consolidar les alcaldies de Badalona i Castelldefels, dues ciutats que són governades pel PSC gràcies a pactes amplis de govern -amb ERC i altres forces-, però en les quals el PP és la força més votada, situació que pot repetir-se el 28-M.

A banda de mantenir Sabadell i Mataró, el PSC vol 'recuperar' Terrassa, on va governar de 1979 a 2019

En la segona corona metropolitana, el PSC hauria de conservar alcaldies consolidades com les de Sabadell -que va recuperar el 2019, després d'un mandat d'ERC i la CUP, i on aspira a la majoria absoluta- i Mataró -on ha governat sempre des del 1979, amb l'única excepció del període 2011-2015, quan va fer-ho CiU-. En canvi, la ciutat que el PSC vol tornar a controlar és Terrassa, la tercera més poblada de Catalunya, amb 225.000 habitants. Fa quatre anys, Jordi Ballart, un antic dirigent del partit, va imposar-se als comicis liderant una llista independent, i ara els socialistes volen recuperar una alcaldia que havien tingut ininterrompudament entre 1979 i el 2019.

Si els resultats a l'àrea de Barcelona compleixen les previsions dels seus dirigents, el PSC ho tindrà tot de cara per mantenir-se com a principal partit a la Diputació, on l'actual presidenta -i alcaldessa de l'Hospitalet-, Núria Marín, ja ha manifestat la intenció de reeditar el pacte amb Junts.

L'intent d''assaltar' Lleida, Tarragona i Girona

Fora de Barcelona, el gran focus del PSC és intentar recuperar l'alcaldia de les tres capitals provincials, un escenari de màxim però que no es pot descartar al 100%. Tant a Tarragona com a Lleida, en l'actual mandat ha governat ERC, si bé prèviament eren places controlades pels socialistes. A Tarragona el partit de Salvador Illa ha situat com a cap de llista Rubén Viñuales, alcaldable de Cs a la ciutat tant el 2015 com el 2019. Amb el seu fitxatge la formació deixa ben clar que aspira a recuperar part dels votants que en els anys més intensos del Procés van optar per l'ultranacionalisme espanyol del partit d'Inés Arrimadas.

El fitxatge de Rubén Viñuales, alcaldable a Tarragona, mostra la voluntat del PSC de captar antics votants de Cs

A Lleida, Fèlix Larrosa busca superar el republicà Miquel Pueyo, si bé sembla complicat que obtingui un resultat que li doni un avantatge suficient per assolir l'alcaldia. A Girona la situació és més complexa, perquè no es limita a una pugna amb ERC. D'entrada, l'alcaldia està en mans de Junts, que aspira a prolongar els tres mandats consecutius ara amb l'exconsellera Gemma Geis de cap de llista, però també ERC i Guanyem -que lidera el cupaire Lluc Salellas- es veuen amb opcions d'encapçalar el govern local. La candidata del PSC és Sílvia Paneque, que busca superar els 6 regidors actuals i liderar un canvi de govern, per tornar a encapçalar una ciutat on els socialistes van manar de 1979 a 2011.