Una prova pilot vol convertir el ruc català en un aliat en la prevenció d'incendis forestals

El Xavier Barceló i la Teresa Fainé són els propietaris d'una finca de 300 hectàrees a Rupit (Osona) i es dediquen a la criança del ruc català, un animal en perill d'extinció. En tenen una vintena que s'encarreguen de mantenir net el sotabosc d'una part del terreny. Una pràctica que ara la Diputació de Barcelona vol estendre amb un doble objectiu: evitar la desaparició del ruc català i convertir-lo en un aliat en la prevenció d'incendis forestals. 

Per això, l'any vinent començarà una prova pilot per introduir aquest animal en urbanitzacions de l'àmbit metropolità perquè ajudin a mantenir netes les franges de protecció. "És el que costa més i el ruc pot ser cabdal", explica el diputat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega.  "Només en aquest entorn, hi ha més de 1.500 urbanitzacions amb perill d'incendi i aquest animal pot ser cabdal pel futur del país", subratlla a l'ACN.

En aquest sentit, destinarà aquest any 15.000 euros a les associacions de propietaris forestals perquè comencin a introduir el burro català en la neteja de sotabosc de finques privades. I és que, en els últims anys, la manca de gestió i el despoblament de les zones rurals han multiplicat la massa forestal, i mantenir net el sotabosc s'ha convertit en una necessitat urgent davant l'amenaça creixent dels incendis. 

Segons Barceló, un cop s'han fet aclarides al bosc, l'opció de posar animals que es mengin els arbustos que hi creixen és més viable que contractar una brigada de neteja per mantenir el bosc "a ratlla". A més, explica que van optar pels rucs perquè són animals fàcils de controlar i les seves característiques el fan "ideal" per aquesta feina: "És un animal gran que té dents a dalt i a baix i que obre camins. És com una segadora, a diferència dels animals remugants com les ovelles o les vaques", destaca.

Per la seva banda, Teresa Fainé, que és biòloga, subratlla que disminuir la densitat del bosc amb rucs també té altres efectes de millora a la finca. "Els rucs obren clarianes que fan augmentar la biodiversitat amb l'entrada de nous insectes i rèptils. A més, com que hi ha menys sotabosc absorbint l'aigua de les pluges, hi ha més aigua que va a parar al riu", explica.

Salvar una espècie en risc d'extinció

Però més enllà del seu valor pràctic, el ruc català també és important des del punt de vista patrimonial: la població d'ases catalans fa anys que no para de disminuir i la supervivència de l'espècie a Catalunya és incerta. El president de l'Associació del Foment de la Raça Asina Catalana, Joan Gassó, assegura que tenen registrats al voltant de 350 exemplars, xifres que situen aquesta espècie autòctona i emblemàtica, en perill d'extinció a Catalunya. 

Amb aquesta mesura, l'objectiu de la Diputació de Barcelona és arribar als 1.000 exemplars per garantir que l'espècie no desaparegui. "Podem salvar dofins, balenes, el que vulguis, però el ruc català està sota mínims. Si no ens afanyem, desapareixeran", lamenta Gassó.