Prop de 19.000 persones, en llista d'espera a Catalunya per una plaça en un servei o recurs social

18.825 persones estan en llista d'espera a Catalunya per accedir a una plaça en un servei o recurs social. Ho revela l'estudi Esperant els meus drets. Radiografia dels temps d'espera en els recursos i prestacions socials més sol·licitats a Catalunya encarregat per la Taula del Tercer Sector Social, presentat aquest divendres. 

La sol·licitud de places residencials i centres diürns; el reconeixement del grau de discapacitat i de situacions de vulnerabilitat, i el suport per tramitar el bo social i regularitzar la situació de persones migrades són algunes de les més demandades. I és que majoritàriament les llistes les estan formades per persones grans, amb discapacitat, d'origen migrat, en situació de pobresa i víctimes de violència masclista.

L'estudi no ha pogut accedir a les dades de les persones en situació de pobresa ni amb problemes de salut mental. Tenint-los en compte, la xifra de persones en llista d'espera augmentaria encara més, segons ha assegurat la presidenta Francina Alsina, aquest divendres durant la presentació de l'informe. “Cal més transparència i sistematització de les dades: per resoldre un problema primer cal dimensionar-lo correctament”, ha advertit.

El departament de Drets Socials detalla que compta amb 240.102 prestacions que arriben a 198.202 persones. D'aquestes, 104.074 són econòmiques a cuidadors; 38.934 per atenció residencial; 33.825 per a ajuda a domicili; 26.029 per a teleassistència; 23.565 econòmiques vinculades a serveis; 13.400 per a centres de dia; i 275 no estan especificades. La cartera de serveis socials disposa de 138 recursos o serveis públics disponibles per als col·lectius més vulnerables. La ràtio de prestacions per persona és d'1,2 ajudes per usuari.

Desactualitzada i poc transparent

L'informe constata que, en molts casos, l'administració no diu quin temps d'espera hi ha entre la petició de sol·licitud i la resolució. D'aquesta manera “és impossible determinar l'evolució de les llistes d'espera, que, en molts casos, és d'anys, com constaten els mateixos afectats”, ha assenyalat la presidenta de la Taula del Tercer Sector. 

Francina Alsina ha responsabilitzat d'això la falta de transparència, considerant que el departament està “desactualitzat”. I ha demanat que les dades del departament siguin públiques, gratuïtes i accessibles per a tothom, i que s'actualitzi la cartera de serveis i s'augmenti el pressupost. En la seva intervenció, el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, ha assegurat que coincideix amb la radiografia "crítica" que s'ha fet.

Persones grans, víctimes de violència masclista i migrants

L'estudi determina que el gener del 2023 hi havia 10.938 persones grans en llista d'espera per aconseguir plaça en una residència. La xifra no inclou les 7.138 persones més que estan en una residència que no és la seva primera opció i que es mantenen a la llista, ni tampoc les que han renunciat alguna vegada a l'ingrés (6.301). Actualment, hi ha 953 residències de gent gran amb 58.545 places (29.968 públiques i 28.577 privades).

Pel que fa a les víctimes de violència masclista i les famílies, prop de 25 dones estan a l'espera de poder ingressar al Serveis d'Acolliment i Recuperació (SAR), i almenys 5 als Serveis Substitutoris de la Llar (SSLL). Sobre les persones d'origen migrat, les administracions coincideixen que la principal dificultat que es troben és fruit de la falta de competències del Govern, amb la llei d'estrangeria i la burocràcia corresponent.