PROCÉS A L'INDEPENDENTISMEEl Suprem confirma el processament dels acusats en la causa contra l'independentisme

Seran processats. La Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimecres el processament dels polítics catalans imputats en la causa contra l'independentisme, després de rebutjar els darrers recursos de les defenses contra la seva resolució de processament. La decisió no només obre la porta al judici oral, sinó també a la inhabilitació immediata per a càrrecs públics dels 13 processats que estan acusats de rebel·lió, entre els quals hi ha diversos diputats al Parlament, incloent-hi l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras. En la resolució, es considera "suficientement raonable" qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè hi va haver "un alçament" amb ús "injust" [torticero, en l'original] del poder per aconseguir la independencia de Catalunya al marge de la llei

En la seva resolució, la sala rebutja els recursos de les defenses contra la decisió del jutge instructor, Pablo Llarena, de desestimar uns recursos previs contra la resolució de processament, del 21 de març. Aquesta resolució de Llarena dictava el processament per rebel·lió de13 dirigents del moviment independentista: l'expresident destituït Carles Puigdemont, el vicepresident cessat Oriol Junqueras, el conseller cessat i aleshores candidat a la presidència, Jordi Turull, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers cessats Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Toni Comín i Clara Ponsatí , el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l'expresident de l'ANC i excandidat a la presidència, Jordi Sànchez, i la número 2 d'ERC, Marta Rovira. D'aquests, processava en rebel·lia els que es troben a l'exili: Puigdemont, Comín, Ponsatí i Rovira. La resta estan en presó provisional. A més, processava pel suposat delicte de malversació tots els membres del darrer govern de Puigdemont: els nou ja processats per rebel·lió i Meritxell Borràs, Carles Mundó, Lluís Puig i Meritxell Serret –aquests dos darrers, exiliats, també en rebel·lia–, a més de Santi Vila, que va abandonar l'executiu just abans de la declaració d'independència.. Pel suposat delicte de desobediència processava els membres sobiranistes de la mesa del Parlament de la darrera legislatura: Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet (tots ells de JxSí), i Joan Josep Nuet (CSQP), a més de les exdiputades de la CUP Anna Gabriel (en rebel·lia) i Mireia Boya.

"Alçament", encara que sigui sense armes

Els magistrats de la Sala d'Apel·lacions, Vicente Colmenero, Alberto Jorge i Vicente Magro, assenyalen, en contra dels arguments de les defenses, que els "indicis disponibles" permeten qualificar com a "suicientment raonable" les acusacions de rebel·lió. Afegeixen que, "tot i que el terme 'rebel·lió' evoca els pronunciaments militars, executats ordinàriament amb armes", l'ús d'aquestes no és requisit imprescindible, sinó només un agreujant. "No es descabellat sostenir, en aquest moment processal, que existeix un alçament quan les autoritats legítimes d'una Comunitat Autònoma, integrada com una part d'Espanya, decideixen, des de l'exercici del poder, derogar de fet la Constitució, l'Estatut que garanteix i regula el seu amplíssim autogovern, i la resta de l'ordenament jurídic que s'oposi als seus designis", referint-se a la declaració d'independència simbòlica –no es va publicar en cap diari oficial– del 27 d'octubre. 

Pel que fa a la violència –que l'article 472 del Codi Penal sí que cita explícitament com a requisit–, els magistrats hi veuen "indicis suficients" en els fets del 20 de setembre -quan les manifestacions davant la seu de la Conselleria d'Economia i altres seus del Govern, registrades per agents de la Guàrdia Civil per ordre judicial, i davant de la seu de la CUP, on la policia estatal s'hi va presentar sense ordre d'escorcoll-, i del referèndum de l'1 d'octubre. Aquells dos dies, la major part d'afectats per la violència van ser els votants que protegien les urnes de les càrregues policials l'1-O, mentre que no hi va haver cap incident el 20-S, a banda dels desperfectes en els cotxes de la Guardia Civil davant la conselleria d'Interior, després que s'hi enfilessin manifestants i –sobretot– periodistes gràfics-. La resolució, no obstant, afirma que, aquells dos dies, "la violència es va exercir sobre les persones, com resulta del nombre de ferits", en al·lusió a l'1-O. També hi veu violència "sobre les coses, el que resulta valorable com a amenaça d'immediata violència contra les persones". 

La resolució afegeix que hi ha indicis que els "actes" del 20S i l'1-O "tenien com a finalitat facilitar la celebració del referèndum com a pas indispensable, segons el pla, per a la declaració d'independència". Pel que fa als fets del 20S, "en quan que impedirien la confiscació d'urnes i d'altres material electoral". En quant a l'1-O, "en quant que impedien l'acció policial ordenada a evitar la celebració de la votació". 

Pel que fa a la presumpta participació dels processats en aquests "actes de violència", partint de "la base" que "els van preveure i els van acceptar, i fins i tot van incitar-ne la comissió amb els seus missatges cridant a la participació sabent que l'Estat s'oposaria físicament a la votació", la resolució precisa que ara "es pot acceptar indiciàriament", i que només es podrà establir o descartar amb "autèntiques proves" en el judici oral. En aquest sentit, els magistrats venen a dir que es basen fonamentalment –si no exclusivament– en la instrucció del jutge Llarena, quan parlen de "l'existència de tumults i actes de violència, tant el dia 20 de setembre com el dia 1 d'octubre, almenys, descrits en la resolució de processament.

Pel que fa al presumpte delicte de malversació, la resolució assenyala que hi ha "indicis" d'un "sistema d'engany que, sota l'aparença de partides pressupostàries correctament executades, ocultava el destí de quantitats a altres fins relacionats amb la celebració del referèndum". En aquest sentit, l'aleshores ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, ha afirmat en dues ocasions que no es va destinar "ni un euro" del pressupost de la Generalitat a la consulta, cosa que s'ha esgrimit repetidament des del sobiranisme. 

En relació al suposat delicte de desobediència, pel qual estan processats els membres sobiranistes de l'anterior Mesa del Parlament, per permetre la votació de les lleis del referèndum i de transició a la República, els recursos d'alguns dels imputats al·legaven que les seves actuacions estan protegides per la inviolabilitat parlamentària. La resolució de la Sala d'Apel·lacions respon que aquesta inviolabilitat es refereix a "les opinions manifestades en el quefer parlamentari", però no pas a "la comissió de fets constitutius de delictes no relacionades amb l'emissió d'opinions". 

Set diputats, pendents d'inhabilitació

La confirmació del processament pot comportar la inhabilitació dels 13 imputats per rebel·lió. L'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal resa que, un cop dictada una resolució de processament, i havent-se dictat presó provisional per un delicte "comés per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels", el processat amb un càrrec públic "quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".

D'aquests 13 imputats per rebel·lió, set són diputats al Parlament: Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Sànchez, Puigdemont i Comín. Els cinc primers són en presó provisional, i contra els dos darrers, a l'exili, s'ha dictat ordres d'ingrés a la presó.

El Govern de Sánchez ratificar que vol canviar  la llei

La resolució d'aquests dimecres, com d'altres anteriors en la instrucció de la causa contra l'independentisme, apunta sovint a una violència eventual o potencial, o fins i tot als efectes de la resistència pacífica davant les càrregues policials de l'1-O. En aquest sentit, el govern de Pedro Sánchez ha reafirmat, també aquest dimecres, la seva intenció de modificar la llei perquè no calgui la violència per parlar de delicte de rebel·lió, com ja va apuntar el propi Sánchez abans d'arribar a La Moncloa. 

Així ho manifestat al Congrés la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que ha ratificat la intenció de modificar el Coidi Penal per adaptar el delicte de rebel·lió a les "noves situacions" i "actors". La ministra ha argumentat que aquest delicte té el seu origen "en una llei del 1900" i que es va introduir al Codi Penal el 1928 com a traïció. Ha afegit que el tipus penal actual es va contemplar el 1932 i fins a l'actualitat s'ha mantingut amb uns "contorns d'alçament militar, de cop militar i amb un element que és la violència".