PRESOS POLÍTICSGuardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes denuncien la persecució de l'Estat

"La persecució penal contra la principal entitat cívico-cultural de Catalunya és una aberració democràtica intolerable a la Unió Europea del segle XXI". "Empresonar un representant cultural de la societat civil catalana també atempta contra la promoció de la diversitat cultural i l’humanisme, els fonaments d’Europa. Cap estat de dret pot justificar un judici polític a la democràcia, als drets i les llibertats bàsiques de tota la ciutadania catalana, espanyola i europea". En aquests termes s'han pronunciat 12 guardonats amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en una trobada per commemorar el cinquantè aniversari d'aquest acte de reconeixement cultural.

Josep Vallverdú, Josep Maria Espinàs, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa, Jaume

Cabré, Josep Massot, Ramon Pelegero i Sanchis (Raimon), Joan Veny, Maria-Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i Quim Monzó han signat una declaraciò en  la qual han reclamat “l’alliberament immediat del president d’Òmnium Cultural, d’en Jordi Cuixart, i de la resta de presos o exiliats per les seves idees, pel seu activisme cultural, polític i social, sempre expressat pacíficament i democràtica”.

Els guardonats també han reconegut la tasca d’Òmnium Cultural, entitat impulsora del guardó al llarg d’aquests 50 anys pel seu compromís inalterable amb la cultura "com a eina d’educació, cohesió social, progrés i llibertat" inalterable. "La cultura és el pilar fonamental de qualsevol societat democràtica”, han assenyalat.

El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha recordat que Òmnium va ser clausurada "en el sedàs de la censura franquista" i ha explicat que podia haver passat que "quedés paralitzada per la repressió, acallada per la dictadura, silenciada per sempre. Però va optar pel contrari: No només va sobreviure-la sinó que va reviure amb més potència i vitalitat". Eren precisament "els anys de la creació del Premi d’Honor, del Bibliobus, de la campanya del Català a l’Escola o de

l’Any Fabra”.

El propi Jordi Cuixart, en una carta escrita des de la presó de Lledoners i llegida per Marcel Mauri, ha remarcat que “Òmnium va néixer per salvar els mots, al costat de Rubió i Balaguer i fins al Quim Monzó, passant pel Tísner, la Mercè Rodoreda, la Teresa Pàmies o el Miquel Martí i Pol. I ara ens toca salvar les llibertats. Com la llengua, les llibertats 'no ens les regalarà ningú, les haurem de guanyar cada dia' ha dit citant Jaume Fuster. 

“Qui sap durant quants anys el president d’Òmnium haurà de comunicar per carta la decisió del jurat. Ni ho sabem, ni ens fa ja cap por”, ha assegurat el 10è president de l'entitat que, tal com assenyalen els guardonats,  ja porta gairebé  400 dies privat de llibertat "per exercir drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret a la manifestació o la defensa pacífica del dret a l’autodeterminació".