El PP vira la seva postura sobre Junts: s'obre a un indult amb condicions a Puigdemont

"El PP va trigar menys de 24 hores a rebutjar totalment l'amnistia", va dir aquest dissabte Alberto Núñez Feijóo. És a dir, Feijóo va tenir l'amnistia sobre la taula durant 24 hores. Segons fonts populars, durant les converses per a la investidura del president del PP

—contactes que s'han anat coneixent a poc a poc temps després—, Junts per Catalunya els va traslladar la seva exigència d'una llei d'amnistia i l'equip jurídic del partit "va estudiar" les seves possibilitats legals durant un dia.

Ho van rebutjar perquè no li van trobar encaix legal, diuen les mateixes fonts, al mateix temps que expliquen que al PP no li sembla absurd tot el que estigui dins de la llei. Indults? Junts no ho va demanar, sostenen, encara que no diuen ara que no ho veurien malament "políticament". Així, fonts del PP es mostren partidàries d'un possible indult a Carles Puigdemont si, en primer lloc, se sotmet a la Justícia espanyola; en segon, renúncia a la unilateralitat i, tercer, es compromet a una "reconciliació real".

En aquestes condicions, els indults formarien part de la fórmula del PP per a la resolució del conflicte català. Quelcom que no havien explicitat fins a la data.

A més, les mateixes fonts populars reconeixen també que veuen difícil provar delictes de terrorisme en el cas del líder de Junts, encara que defensen que s'investigui. Aquesta és el principal obstacle a la llei d'amnistia i a l'acord d'investidura entre el PSOE i Junts: el jutge García Castellóm veu ara indicis de terrorisme contra Puigdemont en el cas Tsunami, la qual cosa, tal com està redactada la llei, el deixaria fora del seu àmbit d'aplicació. PSOE i Junts encara no han trobat un punt de trobada i la norma ha tornat a la comissió de Justícia.

"Els votants de Junts no són terroristes"

Al PP no van trigar a sumar-se a la tesi de García Castellón. "El terrorisme és terror i a Catalunya va haver-hi dies d'absolut terror", va assegurar Feijóo. Més clara encara, Isabel Díaz Ayuso va sentenciar: "A Catalunya durant el Procés es van cometre delictes de terrorisme". Serà "difícil" demostrar-ho en el cas de Puigdemont, diuen ara fonts del PP. I afegeixen: "Els votants de Junts no són terroristes".

Els populars llancen així un missatge diferent respecte a la formació independentista, clau ara mateix per a la governabilitat de l'Estat. Una operació per bastir ponts amb Junts que, segons els fòrums polítics a Catalunya, va arrencar abans de la investidura de Feijóo. Contactes en l'ombra que acorralen al PP des de l'estiu.

Aquestes converses amb Junts, en les quals segons ha confirmat el propi Feijóo els van plantejar l'amnistia i la van estudiar, van tenir lloc abans de la conformació de la Mesa del Congrés, el primer pas en el camí per a la investidura. Fonts del PP asseguren que després de la seva negativa als plantejaments de Junts, la formació independentista va fer presidenta de la Cambra a la socialista Francina Armengol. Això va succeir el 17 d'agost, per la qual cosa Gènova coneixia les condicions de Puigdemont, i les va reflexionar, abans d'aquesta data.

Tot i així, el 5 de setembre Feijóo va fer volar per l'aire la seva estratègia d'acostament a Junts, amb els quals anava a reunir-se de manera oficial en la ronda de contactes per a la seva investidura, perquè el líder independentista havia explicitat en una roda de premsa des de Brussel·les que els seus vots serien a canvi d'una llei d'amnistia. Fonts del PP reconeixen ara que ja coneixien aquesta exigència i que fins i tot la van estudiar.

A més, va caldre esperar al 12 de setembre perquè Núñez Feijóo assumís públicament aquests contactes en l'ombra amb el partit de Puigdemont a través de "diversos" interlocutors. Avui en dia dia, sis mesos després, el sotssecretari d'Institucional de Gènova, Esteban González Pons, reconeix haver parlat alguna vegada amb Puigdemont en el Parlament europeu; i Daniel Sirera, president del PP a Barcelona, també admet que es va reunir amb Junts en un hotel de la ciutat comtal per escoltar les seves peticions.

Després del fiasco del 23 de juliol, a Gènova es van veure forçats a explorar totes les vies per a portar a Feijóo a la Moncloa. I la de buscar el suport de Junts en va ser una. I tot i que es va demostrar impossible, el PP nacional va entendre que havia de recuperar l'aliança amb els postconvergents. Una estratègia de tots dos partits a llarg termini que ja comença veure's: Junts va donar via lliure al Senat a la presa en consideració de la llei antiokupació del PP aquesta mateixa setmana, la qual cosa obre la porta a la seva aprovació en el Congrés.

Bendodo aplana el terreny a Catalunya

Una de freda i una de calenta. Perquè només un dia després, Puigdemont es va defensar de la trama russa del procés carregant així contra Feijóo i contra el PP: "Si el meu partit hagués permès la investidura del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, o hagués impedit la de Pedro Sánchez, tots aquests espectacles s'haurien estalviat. I d'això també parlarem quan toc. Com en la trama russa, tot se sabrà", va dir a través d'una carta. Fonts del PP asseguren que no l'han percebut com una amenaça.

El divendres, un dia després de la carta de Puigdemont, amb Feijóo i Alfonso Rueda pentinant Galícia en l'equador de la campanya electoral, Elías Bendodo va estar a Barcelona i va aprofundir en el mateix missatge que traslladen fonts de la direcció nacional del PP, de la qual ell forma part: es pot parlar amb Junts en el marc de la legalitat.