Polítics, associacions i ONG denuncien la situació de Pablo González quan compleix un any de presó a Polònia

"Cregui'm, no està abandonat". Amb aquestes paraules defensava recentment al Congrés el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, les gestions que fa el Govern espanyol en el cas de Pablo González quan es compleix un any de la seva detenció.

La matinada del 28 de febrer del 2022, un grup d'agents de l'Agència de Seguretat Interna de Polònia (ABW, per les sigles en polonès) van entrar a l'habitació de l'hotel on s'allotjava Pablo González a la ciutat de Przemyśl per aturar-lo. Des de llavors, el periodista no ha tornat a trepitjar el carrer.

Przemyśl ha ocupat últimament les portades de molts diaris perquè és la ciutat polonesa a través de la qual mandataris internacionals com Joe Biden o el mateix president espanyol Pedro Sánchez han viatjat amb tren cap a Kíev. Precisament, Pablo González cobria fa un any, en aquesta estació, l'èxode de migrants desplaçats per la guerra que abandonaven Ucraïna els primers dies del conflicte.

Les autoritats poloneses van arrestar el reporter després que hagués estat informant sobre el que estava passant en aquesta terminal ferroviària. És a dir, Polònia va detenir un periodista que estava exercint la seva professió.

El 4 de març, el tribunal de Tribunal Regional de Rzeszów va formalitzar els càrrecs contra el reporter i el va acusar de ser un agent de la Direcció Principal d'Intel·ligència de l'Estat Major General de les Forces Armades de la Federació Russa (GRU) i haver espiat per a Moscou.

"Les acusacions, ho poden preguntar a qualsevol dels seus tres advocats, són acusacions molt greus", deia dimarts passat el ministre Albares a la Comissió d'Exteriors del Congrés. I, efectivament, ho són. El delicte d'espionatge a Polònia es paga, segons l'article 130.1 del Codi Penal, amb fins a 10 anys de presó. Tot i això, com queda palès, aquest és el tipus penal en què s'emmarquen les investigacions que està duent a terme la fiscalia polonesa. No les proves.

Les úniques suposades proves que s'han posat damunt la taula les va presentar aquell 4 de març el portaveu del ministre coordinador del Servei Secret de Polònia, Stanisław Żaryn, que va assegurar a un mitjà d'aquell país que González va ser detingut amb "dos passaports i dos targetes de pagament de bancs russos per a dues identitats diferents".

Les dues suposades identitats de Pablo González també van aparèixer reflectides a la interlocutòria de presó provisional com una de les proves amb què comptava la Justícia polonesa per reforçar la seva acusació. Tot i això, tal com va explicar Público, hi havia explicació per a tots els noms que apareixien reflectits en aquest document. Un era el nom el seu pare (Aleksey Rubtsov) i l'altre era el nom rus del reporter (Pavel Rubtsov), que té doble nacionalitat.

Pablo fa un any que és a la presó i fa només uns dies Público ha pogut demostrar com les autoritats poloneses segueixen buscant rastres d'alguna infracció en el fet que Pablo González tingui nacionalitat espanyola i russa.

Més enllà d'aquests detalls no ha transcendit res. No obstant això, les autoritats poloneses, a cada sol·licitud de pròrroga de la presó provisional al·leguen que encara estan investigant. I el ministre d'Exteriors espanyol, davant d'això, assegura que "la investigació està dins del termini legal per a una investigació que hi ha a Polònia".

Des de Podemos, Pablo Fernández, ha denunciat que el que està passant amb el periodista Pablo González és "escandalós" i que "això passi a la Unió Europea"; i ha subratllat que l'any que porta a la presó "ni tan sols ha pogut parlar amb els tres fills que té".

El coportaveu estatal d'un dels partits que conformen el Govern ha mostrat la inquietud de la seva formació sobre el cas: "Estem assistint a un procés que considerem que pot estar trufat i ple d'irregularitats". De fet, Fernández ha apel·lat a l'altra part del Govern i ha fet "una crida al Ministeri d'Exteriors perquè intensifiqui les feines diplomàtiques".

Un any sense proves

El dret a la informació està reconegut a la Constitució espanyola com un dels drets fonamentals. Per això, el cas de Pablo González no és cap cas més. Legalment Polònia pot mantenir la presó provisional mentre realitza les seves investigacions però en el cas de la detenció d'un periodista que estava treballant quan va ser arrestat haurien d'extremar-se les precaucions davant de possibles detencions arbitràries i s'hauria d'exigir que es presentin proves com més aviat millor.

Així ho expressava aquest mateix dilluns Edith Rodríguez, vicepresidenta de Reporters Sense Fronteres, que assegurava que les autoritats poloneses tenien dues opcions en relació amb Pablo González: "o sustenten les acusacions, o ho posen en llibertat". I afegia: "Tota la resta ja és violentar, vulnerar els drets fonamentals".

També Amnistia Internacional ha aprofitat que es compleix un any de la detenció del periodista per mostrar "la seva preocupació per les condicions de la seva detenció en règim d'aïllament i demana la posada en llibertat en espera de judici". L'ONG ha subratllat que "Pablo González va ser acusat d'espionatge i es troba reclòs en règim d'aïllament des del 28 de febrer del 2022" i que això pot suposar "un tracte inhumà" per part de la Justícia polonesa.

El periodista manté comunicació amb els seus advocats polonesos i ha tingut una desena de trobades amb el cònsol espanyol a Varsòvia. A més, al novembre, la mare dels seus fills, Oihana Goiriena, el va poder visitar a la presó. Tot i això, en tot aquest any, Pablo no ha pogut veure els seus fills i les notícies de l'exterior fora d'aquests canals li arriben per carta.

Per això, Amnistia Internacional en el seu comunicat denuncia que "les persones detingudes, incloses les que es troben sota custòdia policial o a la presó preventiva en espera de judici, han de rebre totes les facilitats raonables per comunicar-se amb els seus familiars i amistats i rebre visites de ells. En el cas de Pablo González no s'haurien complert aquestes condicions per part de les autoritats penitenciàries".