"La victòria de Mamdani demostra que ser pro-Palestí, gravar més als rics o congelar els lloguers són idees populars als EUA"

Grace Mausser (31) és copresidenta dels Socialistes Democràtics d’Amèrica a Nova York. Mausser és una de les líders de l’organització política de Zohran Mamdani, el flamant nou alcalde de Nova York. La campanya i la posterior victòria del jove polític a la ciutat més poblada dels Estats Units ha revolucionat el panorama polític i ha col·locat a Mamdani no només com a gran antagonista de Donald Trump, sinó com a icona de l’esquerra mundial.

Els socialistes dels Estats Units, el moviment que presideix Mausser, viu un moment dolç. La victòria a Nova York els ha col·locat a la palestra polític. La demostració és que altres candidats socialistes que aspiren a l’alcaldia d’altres ciutats importants dels Estats Units o bé aspiren a ser representants al Capitoli estan arrossegant a votants i han guanyat primàries recentment. L’exemple més evident Janeese Lewis George, advocada de 38 anys que ho té tot de cara per ser la nova alcaldessa de Washington D.C., la capital dels Estats Units. George serà la candidata dels Demòcrates en una ciutat on el partit hi acostuma a guanyar.

Mausser atén a Públic a Barcelona durant la 22èna edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. La líder dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA, per les seves sigles en anglès) va participar a la conferència de clausura de les jornades parlant sobre la victòria de l'alcaldia de Nova York.

Mamdani i el DSA esteu en ratxa recentment. La setmana passava vau congelar el lloguer de gairebé un milió de llars a Nova York, i tres candidats al Congrés recolzats per Mamdani han derrotat a altres demòcrates a les primàries cap al Capitoli. Com et sents?

Em sento molt optimista. Guanyar les eleccions a Nova York amb Zohran el 2025 va ser un gran moment d'inflexió per a nosaltres. No només hem guanyat aquestes tres primàries que Zohran va avalar per les eleccions al Capitoli de novembre. N’hi ha més.

A Nova York han guanyat 10 dels 11 candidats a qui vam donar suport en aquest cicle. A Filadèlfia i a Denver també hi ha socialistes que han guanyat primàries del partit. Una socialista de Washington DC acaba de guanyar les primàries demòcrates per a l'alcaldia de la capital dels Estats Units. Crec que estem demostrant que l’elecció de Zohran no va ser la culminació del moviment, sinó el començament. És extremadament emocionant.

Aquestes victòries demostren també una consciència social creixent als EUA?

Demostra que idees com ser pro-Palestí, gravar més als rics, lluitar per una prestació universal per criança, congelar el lloguer o fer que l'habitatge sigui més assequible són populars. Prou populars com perquè la gent voti per els nostres candidats. La meva esperança és que, és clar, els socialistes democràtics continuïn guanyant, i que les persones que no són socialistes, que ocupen càrrecs electes, vegin que aquestes idees són populars i n'adoptin algunes.

Com és la situació de l'habitatge a Nova York i quines similituds té amb ciutats conegudes mundialment com Barcelona o Madrid?

Nova York té sort en relació amb altres ciutats dels EUA, perquè hem heretat diversos programes de control i estabilització de lloguers.

Mamdani va poder congelar el lloguer a aproximadament la meitat dels apartaments a través d’un sistema que es va crear a principis i mitjans del segle XX. El lloguer només es pot augmentar si ho diu un organisme governamental. El propietari no ho pot fer sol.

"L'atenció a la infància és la segona despesa més elevada després de l'habitatge. La gratuïtat del servei transformaria profundament els pressupostos familiars"

Zohran ha pogut utilitzar aquest sistema i establir al 0% l’augment dels preus del lloguer a Nova York. Està demostrant que el govern pot i hauria d'ajudar-los amb coses bàsiques que el neoliberalisme ens havia ensenyat que corresponien al mercat privat.

No conec les lleis d'habitatge a Espanya, ​​però la meva conclusió és que, a qualsevol lloc on el govern pugui operar un control sobre l’habitatge, ha de demostrar-li a la gent que el pot exercir. No només executar programes on donem a la gent ajudes que després es lliuren als propietaris, sinó programes on el govern limiti el lloguer o sigui propietari d'habitatges directament.

Quines altres polítiques socials importants estan actualment en marxa o implementarà Mamdani en un futur pròxim?

Destacaria els programes de cura als infants. Les escoles públiques als EUA comencen als cinc anys. L'objectiu de Mamdani és tenir una atenció universal per a tots els nens de dos anys o més. Per a les famílies amb fills a Nova York —i estic segur que també passa a la majoria d'altres llocs—, l'atenció a la petita infància és la segona despesa més elevada després de l'habitatge. Per això, fer que aquest servei sigui completament gratuït transformaria profundament els pressupostos familiars.

Durant la campanya a Nova York, hi va haver una enorme mobilització porta a porta. Quina importància consideres que ha tingut en la victòria de Mamdani?

Sí, realment va ser l'eix vertebrador de tota l'operació. Molta gent es centra en les xarxes socials, cosa que, per descomptat, va ser molt impressionant i important. Zohran és extremadament carismàtic i un comunicador molt talentós, però la raó per la qual les seves xarxes socials van funcionar tan bé és, en primer lloc, perquè tenia missatges importants que parlaven de les necessitats materials de la gent, i en segon lloc, perquè quan algú s'entusiasmava amb una publicació a les xarxes socials, immediatament podia apuntar-se a fer alguna cosa.

"Durant la campanya de Mamdani vam trucar a aproximadament 1,5 milions de portes a tota la ciutat i fer més de 2 milions de trucades telefòniques"

Podien inscriure's com a voluntaris, i això permetia a la gent portar al món real el seu entusiasme per la campanya i pel socialisme. Gràcies a això, vam acabar tenint unes 100.000 persones inscrites, i almenys 30.000 d'elles es van sumar a fer el porta a porta.

Vam poder trucar a aproximadament 1,5 milions de portes a tota la ciutat i fer més de 2 milions de trucades telefòniques. Per a mi, aquesta és la manera més convincent de fer persuasió política. No és passiva. No ets tu qui veu un anunci o una publicació a les xarxes socials. És actiu. Demostra que algú es preocupa pel que penses, pel que t'afecta i pels teus problemes.

Pot ser un aprenentatge per a altres països?

Parlant amb companys de Barcelona he esbrinat que la participació a les eleccions a Espanya és molt més alta que als EUA. Unes primàries amb una alta participació als EUA tenen aproximadament el 30% dels votants. A Espanya parlar-li a la gent al carrer pot ser més eficaç que intentar anar porta a porta. Per tant, crec que la conclusió és adaptar la conversa. Però que hi hagi conversa és clau. Per construir comunitat, per enfortir el vostre partit o organització i per ensenyar a la gent a convertir-se en organitzadors i líders actius, i no només simpatitzants. Així doncs, jo diria que l’estratègia no és el porta a porta, sinó el cara a cara, o veu a veu.

Mamdani va aconseguir al voltant del 75% del vot de menors de 30 anys i al voltant del 65% dels votants d'entre 30 i 44 anys. Quines han estat les claus d'aquest suport?

Fa temps que sabem que els joves són més propensos a votar pels socialistes. El repte ha estat aconseguir que els joves votin. Molta gent d'entre 20 i 30 anys no vota als EUA. Crec que han vist que alguna cosa diferent estava passant amb Zohran i això els ha mobilitzat. Que Zohran estava proposant una visió positiva sobre el futur econòmic però que també anava lligada als valors socials dels joves.

A idees com l'alliberament palestina, els drets de les persones trans i les persones LGBTQ+, amb la creença que els immigrants són una part important de Nova York i que els hauríem de protegir d'un govern federal agressiu.

Quan jo em feia gran, els demòcrates no lligaven els valors socials i els econòmics. Estaven a favor del matrimoni homosexual, però ningú parlava de com els gais es podien permetre un habitatge. Aleshores, hi ha un moment que penses, «bé, suposo que sóc demòcrata perquè no odio els gais. Però, tio, m'agradaria que també ajudessin a fer la vida més fàcil». I això és el que intenten fer els socialistes demòcrates, reduir la bretxa entre les condicions materials i un valor d'inclusió social.

"Hem presentat candidats nostres a les primàries demòcrates. Diuen obertament que són socialistes, però la paraula socialista no surt a la papereta. Hem tingut força èxit en aquest sentit."

Mamdani va guanyar les eleccions de Nova York a través del partit Demòcrata, tot i que és membre del DSA. Com explicaries aquesta relació entre els Demòcrates i el DSA a algú de fora dels Estats Units?

Els Estats Units tenen un sistema bipartidista i és gairebé impossible ser un tercer partit. La gent ho ha intentat i ha fracassat repetidament en el passat. Així doncs, DSA no és un partit. Som una organització política que intenta operar com un partit amb el model europeu. Intentem mantenir els nostres càrrecs electes molt organitzats i en contacte amb els nostres membres, cosa que els demòcrates i els republicans no fan.

Als Estats Units, hi ha un sistema de primàries. Els partits no decideixen qui són els seus candidats. Cal guanyar unes primàries per convertir-se en el candidat demòcrata o republicà. El que generalment hem fet és presentar candidats nostres a les primàries demòcrates, com a via per poder-nos presentar a les eleccions generals. Es presenten com a socialistes. Diuen obertament que són socialistes, però la paraula socialista no surt a la papereta. I hem tingut força èxit en aquest sentit.

Creus que algun dia veurem un partit socialista democràtic presentant-se a les eleccions?

Les lleis podrien canviar, els demòcrates ens podrien expulsar, hi podria haver moltes coses que fessin que aquesta fos l'elecció estratègica. Però el més important per a nosaltres és guanyar, i governar, i fer-ho com a socialistes democràtics.

Ara mateix no té sentit fer-ho a través d'una altra part. Crec que és possible que en el futur ho sigui, però no ho puc dir amb certesa.