Unai Sordo: "Si la vaga general condiciona la campanya electoral, doncs no està gens malament"

Unai Sordo, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) reconeix en aquesta entrevista amb Público que l'aturada general de 24 hores convocada per diverses organitzacions sindicals per al proper 11 de novembre, la primera des de 2012, per la crisi de l'habitatge "no és una vaga a l'ús". "Normalment, les vagues generals a CCOO s'han convocat com una impugnació dels sindicats a una política econòmica del Govern de torn lesiva per als treballadors. Però aquest no és l'escenari en el qual estem", admet.

No obstant, Sordo explica que, malgrat això, aquesta és una vaga molt necessària. Segons el seu parer, la convocatòria té "una dimensió laboral, sindical i salarial de primer ordre". Per aquest motiu, Sordo espera un gran suport social. "Les vagues no es convoquen, les vagues s'organitzen", apunta el líder sindical per il·lustrar la feina que encara tenen els sindicats per davant i assegurar-se així l'èxit d'una mobilització molt criticada per la patronal i per la dreta.

En la seva arremesa contra la convocatòria, Alberto Núñez Feijóo, president del PP, va vincular l'aturada laboral amb el tràgic accident ferroviari d'Urda i va demanar aquest dimarts desconvocar la vaga per aquest motiu. És a dir, un dels motius de la vaga precisament és reivindicar la inversió en els serveis públics i en el sosteniment de les grans infraestructures públiques que necessita el nostre país", respon Sordo.

Per què una vaga general? Per què ara en plena precampanya electoral?

Respecte a la precampanya, quan vam decidir tirar endavant amb la vaga general no sabíem que hi hauria una convocatòria d'eleccions. Més enllà d'això, la convocatòria de la vaga general té a veure amb diversos factors. L'anàlisi que fem des de Comissions Obreres és que el dramàtic desnonament de Maricarmen Abascal, i no dic ja la seva lamentable defunció, al costat de la no validació dels dos reials decrets han generat una reacció social a Espanya que posa de manifest un problema estructural que nosaltres veníem apreciant des de fa molt en la societat espanyola: el problema d'accés a l'habitatge. Davant la mobilització social que s'està articulant al nostre país és necessari ficar una dinàmica, un vector laboral, per dir-ho d'alguna manera, i vincular el que està passant amb l'habitatge amb l'evolució dels preus i indirectament amb el bloqueig de la negociació col·lectiva, i per tant dels salaris. En aquest context de mobilització social, els sindicats havíem de convocar una aturada laboral contundent per denunciar les polítiques en matèria d'habitatge.

La vaga no es podia haver convocat abans? Algunes veus dins del moviment sindical afirmen que la convocatòria arriba tard.

Normalment, les vagues generals a Espanya s'han convocat com una impugnació dels sindicats a una política econòmica del Govern de torn lesiva per als treballadors. Però aquest no és l'escenari en què ens trobem. No dic que al nostre país no hi hagi situacions de pobresa i de precarietat perquè és evident que n'hi ha, però en els últims vuit anys la política socioeconòmica i la política laboral a Espanya han estat bastant positives, o almenys bastant més positives que en altres moments històrics del nostre país.

"El gran objectiu de la vaga és canviar la percepció de les polítiques d'habitatge per a la pròxima dècada"

Tant és així que moltes de les mesures que s'han pres, les hem acordat els sindicats amb el Govern: la pujada del Salari Mínim Interprofessional; la reforma laboral que ha reduït a la meitat la temporalitat; la revaloració de les pensions o la introducció dels ERTE per evitar els acomiadaments de tres milions de persones mobilitzant 30.000 milions d'euros. Per tant, jo no crec que fins ara s'hagués obert cap escenari on fos necessària una vaga general.

La crisi de l'habitatge porta ja molt temps sobre la taula.

És evident que el problema de l'habitatge s'ha cronificat en la societat espanyola en els últims vuit anys, i jo diria més, en les últimes dècades. Hem activat l'eina de la vaga general heterodoxa en el moment que hem vist que hi havia un ambient social, un humor social que la propiciava. Però no és una vaga a l'ús, no és una vaga contra una reforma ni una impugnació general de les polítiques econòmiques que s'han portat en aquests últims anys.

Altres veus també retreuen als sindicats, sobretot a CCOO i a UGT, anar a remolc del Sindicat de Llogateres i de la mobilització al carrer. Què ha de dir a això?

Crec que és una lectura tendenciosa. Nosaltres no percebem això com cap tipus de competència. Des de CCOO no tenim cap problema en assumir aquest emplaçament que es fa des de la societat i donar cobertura a una convocatòria de vaga general amb absoluta normalitat, perquè estem a l'Espanya de l'any 2026 i no a l'Espanya de l'any 1988 on el conflicte capital-treball era el que vertebrava tots els conflictes socioeconòmics. Avui el món de l'empresa, el món del treball, la fragmentació de la classe treballadora fa que l'anàlisi social sigui molt més complex i jo no veig que hàgim anat a cua de ningú. Del que es tracta és de concórrer en lluites i en plantejaments conjunts. El sindicalisme ha de fer aquesta lectura d'una societat que ja no és la vella societat industrial.

Políticament, és el millor moment per convocar aquesta vaga, tan a prop d'unes eleccions? Com pot influir l'atur en el resultat electoral del 29 de novembre?

No ho sé, però a mi no em sembla malament que una mobilització social com una vaga provoqui que el debat i la conversa pública a Espanya pivotin al voltant de les coses que veritablement determinen les condicions materials de vida de la gent. Jo crec que aquesta vaga contribueix al fet que a Espanya es parli d'habitatge; es parli de salaris; es parli de preus; es parli de beneficis empresarials; es parli de la qualitat dels serveis públics; es parli dels recursos que les famílies han de destinar per pagar l'educació, sanitat o la dependència que no cobreixen suficientment aquests serveis públics. Jo crec que és bo que en aquest país es dialogui i la conversa pública pivoti al voltant d'això. I si això condiciona una campanya electoral, doncs a mi no em sembla ni tan malament. Però quan vam prendre la decisió de convocar la vaga, Pedro Sánchez encara no havia anunciat eleccions.

Però sí que estava meditant cridar a les urnes.

Sí. Jo crec que ell va veure la finestra d'oportunitat amb la no convalidació dels dos reials decrets llei sobre habitatge. En tot cas, va ser una decisió del president del Govern espanyol que nosaltres no vam saber fins a molt última hora.

Vostè ho ha dit abans: històricament, les vagues generals es fan contra les polítiques dels Govern de torn, però en aquesta ocasió el Govern sembla abraçar la vaga del 11N. Fins i tot María Jesús Montero, exministra d'Hisenda, ha dit que és una vaga contra l'oposició. 
No se senten incòmodes els sindicats amb aquesta postura de l'Executiu? No resta credibilitat a la convocatòria?

No és una vaga contra l'oposició. És una mobilització que en parlar de política d'habitatge apel·la al conjunt d'Administracions Públiques, perquè cap Administración és innocent sobre com està la situació de l'habitatge a Espanya. Però no és menys cert que les màximes competències en matèria política de vivenda són de les comunitats autònomes; i no és menys cert que bona part del bloqueig de les potencialitats de la llei de vivenda es deu a les comunitats autònomes governades per la dreta. Com no és menys cert que qui no convalida els decrets lleis sobre habitatge són les tres forces polítiques que també van evitar la reducció de la jornada laboral, PP, Vox i Junts.

Una vegada que hem convocat les mobilitzacions, qui s'està ficant enmig del focus parlant d'absentisme, parlant de pensions i parlant de retallades socials i de sacrificis per a la societat són les forces de la dreta. Però ja seran preses del que diuen i del que plantegen.

Parlant de la dreta. Alberto Núñez Feijóo ha demanat desconvocar la vaga pel greu accident ferroviari d'Urda. Què li sembla?

Per què una situació tan dramàtica com aquesta desmereix el sentit d'aquesta convocatòria? Jo canviaria el sentit de la pregunta amb tots els respectes al senyor Feijóo, perquè li he llegit les declaracions i ha vingut a dir que ell, que serà president del Govern, necessita mantenir una interlocució seriosa amb agents socials seriosos i no deslegitimats, per la qual cosa ell considera que és una vaga que ens deslegitimarà. I jo li pregunto al senyor Feijóo, vostè està disposat a governar amb un partit que diu que cal rebaixar els ingressos fiscals de l'Estat en 64.000 milions d'euros i un 4% del PIB? Amb quins recursos afrontarà, per tant, el reforç de les infraestructures públiques? Aquesta és la pregunta.

La vaga, l'atur i la mobilització social apel·len als salaris i a la patronal; per tant, això en principi ni tan sols afecta al senyor Núñez Feijóo. Apel·la a les polítiques d'habitatge, torna a insistir en la idea de la vaga contra l'oposició. Jo ja estic una mica fart de contestar a missatges que són missatges fantasma. Ningú ha dit que aquesta vaga es convoqui contra l'oposició

També Antonio Garamendi, president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), ha afirmat que aquesta és "una vaga electoral".

Perquè la CEOE no es preocupi, li diré que també està apel·lada directament per la vaga. Porto ja diversos dies parlant sobre els salaris. Aquesta és l'altra reivindicació que nosaltres posem sobre la taula. A més de la situació de l'habitatge, la inflació està a l'entorn del 5% i hi ha un bloqueig en la negociació del conveni de convenis, el que recomana les pujades salarials per al conjunt dels convenis col·lectius on CEOE ni està ni se l'espera. Un altre objectiu de la la vaga és tractar de moure aquesta posició de bloqueig de CEOE. Per tant, aquesta vaga també té una dimensió laboral, sindical i salarial de primer ordre.

"El que està teixint la negociació col·lectiva amb molt d'esforç, ho està desteixint l'increment dels preus per un altre costat"

'Salaris, habitatge, preus' és el lema escollit per CCOO per a la vaga de l'11N. Comencem per l'habitatge: Què hauria de fer el Govern per oferir veritables solucions a la ciutadania?

Hi ha una política clau que és estructural i estratègica, però que costa anys dur a terme: tornar a dotar el poder públic d'una infraestructura d'habitatge de preu protegit d'almenys un milió i mig de cases en la pròxima dècada. Això ho podríem tenir si no s'hagués privatitzat tot l'habitatge protegit que es va fer des de l'any 1980 fins a l'any 2023. Aquests 2,7 milions d'habitatges que es van desclassificar i que ja no formen part del patrimoni públic. Aquesta mesura a mi em sembla clau per donar solucions habitacionals a milions de famílies i per tractar de condicionar els preus de mercat, que són un disbarat. Però com que per fer això calen uns quants anys i la col·laboració de totes les Administracions Públiques, pel camí cal fer més coses.

Quins?

Jo n'apunto tres. La primera, evitar l'increment desmesurat dels preus del lloguer topant-los a les zones tensionades. Això ho permet la llei de l'habitatge, però ho estan bloquejant les comunitats autònomes governades per la dreta. Nosaltres plantegem que, si ho bloquegen les comunitats autònomes, siguin els ajuntaments els que topin aquests preus.

En segon lloc, caldria impedir l'apropiació de pisos i d'immobles per part dels fons d'inversió, dels fons especulatius i els fons voltor. Això em sembla clau perquè està canviant l'estructura de propietat de l'habitatge a Espanya.

En tercer lloc, limitar en alguns casos i evitar en uns altres l'ús turístic dels habitatges. Aquest tipus d'habitatges turístics està augmentant el cost de la vida en molts barris d'Espanya i està expulsant a la classe treballadora i a les classes populars de les ciutats del nostre país. Almenys aquestes mesures haurien de ser un compromís polític del conjunt de partits i Administracions Públiques. Per aquí ha de canviar el sentit comú del país respecte a la política d'habitatge.

Una altra pota de la convocatòria de la vaga són els salaris.

Una de les nostres reivindicacions principals és recuperar l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva que és el que orienta la negociació dels milers de convenis que tenim en els propers anys. Reclamem pujades salarials entre el 4% com a base i fins a un 7% en aquells sectors que estan per sota de la mitjana salarial, acompanyant-los d'una nova pujada del salari mínim.

Què és el que passa? Aquesta pujada mitjana dels salaris de l'entorn del 4% ja se l'està menjant la inflació. En els últims cinc anys hem sofert dos o tres pics d'inflació. Això no havia passat des dels anys 80

Cal recordar que a Espanya estem en rècords històrics de gent treballant. Fins i tot els salaris mitjans al nostre país estan pujant de forma notable en els últims anys de la pandèmia cap aquí. Què és el que ocorre? Aquesta pujada mitjana dels salaris de l'entorn del 4% ja se l'està menjant la inflació En els últims cinc anys hem patit dos o tres pics d'inflació. Això no havia passat des dels anys 80.

I, finalment, com a corol·lari, hi ha el cost de la vida.

El que està teixint la negociació col·lectiva amb molt d'esforç, ho està desteixint l'increment dels preus d'altra banda, i no només el de l'habitatge. Em refereixo als preus bàsics, que pugen per dues raons. Per les guerres i el neoimperialisme de Trump a l'Iran i a l'Estret d'Ormuz i, d'altra banda, la guerra a Ucraïna i l'encariment de les matèries primeres, els combustibles, el gas, el petroli, els fertilitzants, etcètera. Aquestes gracietes d'alguns mandataris internacionals les estan pagant les famílies treballadores del nostre país.

Els comptes de resultats de les empreses estan indemnes a canvi d'empobrir a la gent treballadora regatejant pujades salarials i pujant els preus

I hi ha una segona causa. Les empreses estan repercutint aquests increments de costos als preus al consum. Estan mantenint, o fins i tot millorant, els seus beneficis, sobretot les empreses amb poder de mercat. Els seus comptes de resultats estan indemnes a canvi d'empobrir a la gent treballadora regatejant pujades salarials i pujant els preus. Aquest és l'escenari, i això es resol apujant salaris. Cal blindar a la gent dels efectes de la inflació i repartir la riquesa a través dels salaris.

Amb quines expectatives afronta CCOO la vaga del 11N? Esperen una mobilització important de la ciutadania?

Les vagues no es convoquen, les vagues s'organitzen. I per tant, el resultat dependrà del treball que realitzem fins al mateix dia 10 de novembre. Per mi aquesta és, com deia abans, una vaga una mica heterodoxa que respon a una realitat diferent. Jo crec que la mobilització social a Espanya serà bastant contundent el 11N, perquè penso, sincerament, que la reivindicació sobre l'habitatge, els salaris i els preus és bastant sentida. Això és el que estem percebent en les assemblees de delegats i de delegades i amb treballadors i treballadores en els centres de treball. Hi haurà una resposta laboral, no sé amb quina intensitat, però hi haurà una resposta laboral i hi haurà aturades en molts centres de treball que contribuiran, crec que d'una forma decisiva, al fet que les mobilitzacions i les manifestacions als carrers d'Espanya siguin massives. I insisteixo: el gran objectiu de la vaga és canviar la percepció de com Espanya afronta les seves polítiques de vivenda per a la pròxima dècada. Si som capaços d'instal·lar un nou sentit comú sobre aquest tema, crec que la vaga haurà estat un èxit.

Tot podria quedar en foc d'encenalls amb l'arribada d'un Govern de coalició entre PP i Vox.

Bé, primer jo crec que la partida l'han de jugar. També l'any 2023 es donava per fet el resultat electoral i després va quedar demostrat que les coses es podien modificar. Jo abans he dit que la vaga no es convoca, la vaga s'organitza, i crec que en unes eleccions generals — també en les campanyes electorals—, la mobilització del vot d'última hora, la motivació sobre les idees força que porten a la gent a votar, a mi m'indueixen a pensar que hi ha partit. Pot semblar que amb les enquestes a sobre de la taula no hi ha partit des de fa temps, però jo veig enquestes que donen 180 i tants escons al Partit Popular i Vox. Això són vuit o deu províncies que moguin algun escó d'un bloc a un altre. No seria la primera vegada que es modifiquen les previsions.

Hi ha partit malgrat la desunió de l'esquerra alternativa? Aquesta divisió no suposa un llast?

Jo no crec que estiguem en un escenari de particular desunió de l'esquerra alternativa ni del conjunt de les forces progressistes. Més aviat crec que estem davant la consolidació d'un bloc democràtic, com no hi ha hagut a Espanya els últims 40 anys, des del moment en què PSOE i Front Ampli han fet una sèrie de llistes conjuntes al Senat. D'altra banda, aquest Front Ampli ha estat capaç d'amalgamar bàsicament al conjunt de forces polítiques que tenen algun tipus de rellevància electoral.

És previsible que un Govern de majoria absoluta entre Partit Popular i Vox desplegui tot un programa de polítiques netament antisocials i antilaborals

Sí, però la unitat total no s'ha aconseguit.

És veritat que no s'ha aconseguit l'escenari desitjat d'unitat absoluta, però al meu entendre, pràcticament totes les forces que tenen algun tipus de rèdit electoral estan juntes. És veritat que qualsevol desunió amb un sistema electoral com el nostre, amb les circumscripcions provincials, pot generar algun tipus de distorsió. No obstant això, la força que s'ha quedat fora també concorre amb altres forces, en aquest cas amb els independentistes a Catalunya, amb la qual cosa, tenim els tres ecosistemes que existeixen al nostre país en el bloc progressista: el PSOE, la qual cosa es nuclea entorn del Front Ampli i el que són les forces sobiranistes i independentistes d'esquerra, que són molt rellevants i que en alguns dels seus territoris tenen capacitat fins i tot de disputar la majoria.

Vostè va sonar en el seu moment com a cap de cartell per a aquest espai. Com de prop va estar de ser-ho? I segon, no sé si ara pensa 'de quina me n'he lliurat'.

No [Rialles]. Sempre que s'ha parlat d'aquesta qüestió he tingut relativament clar el que sempre he dit en públic: la raó més profunda que a mi m'ha mogut sempre és que quan assumeixes un tercer mandat en la Secretaria General de Comissions Obreres, la major organització sindical que existeix a Espanya, adquireixes un compromís del qual no et pots lliurar ni remotament. Per mi l'orgull més gran de la meva vida és ocupar el lloc que al seu dia van ocupar Marcelino Camacho o Antonio Gutiérrez. El meu compromís amb CCOO és fins a l'any 2029, quan hauré de deixar la Secretaría General sense cap mena de dubtes.

Com afronta CCOO un possible triomf de la dreta i de la ultradreta?

En cas que hi hagi un Govern de majoria absoluta entre Partit Popular i Vox és previsible que es desplegui tot un programa de polítiques netament antisocials i antilaborals. No és que ho digui jo, és que ja s'entesten ells a dir-ho. Caldrà estar preparats davant d'aquesta eventualitat. En tot cas, si és el resultat del vot i de la decisió democràtica de la gent, òbviament caldrà afrontar aquest escenari.

El sistema ferroviari d'alta velocitat ha patit dos gravíssims accidents el 2026. Què planteja fer CCOO per millorar la seguretat del mateix?

Cal exigir la màxima transparència en la recerca i en tots els aspectes tècnics que hagin pogut fallar per a arribar a una situació tan dramàtica com que una suposada fallada humana pugui provocar un accident d'aquestes dimensions. Hauran de dilucidar-se les responsabilitats tant tècniques com polítiques que s'estimin oportunes. I a partir d'aquí crec que el que tocaria seria situar què podem millorar de les infraestructures i dels sistemes de seguretat. Ens hem assabentat que cauen amb una freqüència que realment no esperàvem. És cert que la seguretat total no existeix, però en tot cas, cal millorar aquests sistemes i comprometre de manera immediata les inversions per a dotar de la màxima seguretat possible a la nostra sistema ferroviari.

Veure el vídeo complet de l'entrevista en aquest enllaç.