La ultradreta minoritària mira a les urnes entre arguments xenòfobs i acusacions de "tupinada"

La població migrant estarà en el focus de les campanyes que Vox i altres organitzacions d'ultradreta activaran de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. El lema "remigració", un terme emprat per defensar expulsions massives, apareix no només en l'agenda del partit de Santiago Abascal, sinó també en els postulats de diferents formacions xenòfobes minoritàries que, malgrat les seves escasses possibilitats d'èxit, valoren igualment acudir a les urnes.

"Em presento a les eleccions generals per Democracia Nacional per ser diputat a Madrid", afirma en un vídeo difós recentment Pablo Lucini, un dels principals rostres d'aquest partit xenòfob. Els ultres acaben de mobilitzar les seves bases per intentar aconseguir els avals que els permetin acudir a la convocatòria electoral.

"Evidentment, fins que no arribin els nacionalistes no es començaran a preocupar de veritat. El dia que nosaltres arribem, només llavors, és quan es posaran tots les piles", afegeix Lucini al vídeo.

Aquest jove d'ultradreta va ser detingut el novembre del 2023 després de veure's involucrat en els incidents registrats fora de la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. "Ja vam advertir que el procés revolucionari que Espanya està vivint no seria fàcil, sobretot, per als que donen la cara públicament", van assenyalar llavors els ultres.

Democracia Nacional defensa obertament la "remigració" o expulsió massiva de migrants. Entre les seves propostes de cara a les eleccions generals del 29-N hi ha, precisament, la defensa d'una "política migratòria radical".

Fa uns dies, el responsable de relacions internacionals d'aquest partit, Gonzalo Martín, va viatjar a Alemanya per participar en una trobada de Die Heimat, una organització política d'extrema dreta que, igual que Democracia Nacional, promou "l'abolició del dret d'asil executable, la remigració sistemàtica dels immigrants il·legals i delinqüents, el retorn a una llei de ciutadania basada en l'ascendència i una política familiar amb consciència nacional per superar el col·lapse demogràfic".

Vox es mou en termes similars. En un correu electrònic enviat el dilluns 5 d'octubre als seus simpatitzants després de conèixer-se la convocatòria electoral, el partit d'extrema dreta va defensar que "per construir l'alternativa serà necessari abordar la prioritat nacional perquè els espanyols deixin de ser els últims", la qual cosa inclou "la remigració per frenar les terribles conseqüències de la invasió migratòria, que ha col·lapsat la sanitat, els serveis públics i l'accés a l'habitatge".

"Busquen la nostra il·legalització"

Els falangistes, que tornaran a estar presents a les urnes el proper 29-N, també comparteixen amb Vox i Democracia Nacional la idea de la "remigració" com a proposta dirigida a expulsar persones migrants.

El líder de Falange, Manuel Andrino –un dels condemnats per l'assalt a la llibreria Blanquerna el 2013–, va enviar un missatge gravat al congrés de Die Heimat en el qual estava present Democracia Nacional.

"Als veritables patriotes se'ns persegueix, se'ns criminalitza i busquen la nostra il·legalització per defensar la veritat i oposar-nos al políticament correcte", afirma Andrino en aquest vídeo, en el qual apareix amb la clàssica camisa blava de l'uniforme falangista.

En un altre moment de la seva intervenció va destacar precisament que es tracta de la camisa que "van vestir els nostres millors en la gloriosa i heroica División Azul lluitant contra el comunisme". A més, va reivindicar "l'ajuda prestada per Alemanya durant la guerra civil espanyola per derrotar el marxisme que pretenia convertir-nos en una república socialista soviètica més".

"Un tal Kennedy"

Falange i Democracia Nacional, que competeixen entre si pel vot dels sectors més ultres que no se senten identificats amb Vox, comparteix postulats xenòfobs al voltant de la remigració. En aquest mateix escenari també hi ha l'associació Núcleo Nacional, el grup neonazi que va aconseguir a principis d'any la legalització d'una marca política, Noviembre Nacional, amb la qual ara podria presentar-se a les eleccions generals.

Entre les pancartes elaborades per aquesta organització n'hi ha una de fons negre i lletres blanques que porta el lema "remigració". En un vídeo difós el juliol passat, el líder del grup, Iván Rico Olivares, va afirmar que Noviembre Nacional valoraria a quines eleccions presentar-se i quines no. De moment no ha anunciat quina serà la seva posició davant les votacions convocades per al 29 de novembre.

Una de les portaveus de Núcleo Nacional, l'activista neonazi Isabel Peralta, va donar a conèixer el dilluns 5 d'octubre un vídeo en el qual va acusar Pedro Sánchez d'intentar treure profit de la situació actual amb la convocatòria d'eleccions, però no va aclarir què farà el seu grup davant aquesta convocatòria.

"Quina putada més grossa, jo que volia jugar a replicar pel·lícules americanes on crec que un tal Kennedy era el protagonista, amb el nostre estimat president, però és que se'ns va a anar abans d'hora de la Moncloa. És broma. Que no se'n va tio, que no se'n va", va afirmar Peralta.

"Tupinada"

El lobby ultraconservador Hazte Oír, que va trencar amb Vox el 2022 sota acusacions de "dreta covarda" contra el partit d'Abascal, també ha inclòs la convocatoria d'eleccions generals en la seva agenda. En aquest cas, el grup de pressió que dirigeix Ignacio Arsuaga s'ha bolcat en les advertències sobre una hipotètica "tupinada" que, segons sosté, podria planificar el PSOE per guanyar a les urnes.

"Sánchez ha convocat eleccions i el recompte del 29-N el controlarà el seu Govern a través d'Indra, en una caixa negra que ningú pot vigilar. El teu vot, el de la teva família i el dels teus amics passaran per un sistema contractat per Marlaska i auditat a porta tancada", afirma Hazte Oír en un missatge dirigit als seus seguidors.

Aquesta organització ha llançat una campanya de recollida de signatures per exigir-li a la Junta Electoral Central (JEC) que "requereixi al Ministeri de l'Interior la realització, abans del 29 de novembre, d'una auditoria independent del sistema de recompte i difusió provisional de resultats, que abasti la transmissió de dades des de les taules, el sistema central de totalització i la verificació que la versió del programa utilitzada sigui l'auditada, i que les seves conclusions es facin públiques abans de la votació".

Hazte Oír demana a més a la JEC "la supervisió independent d'aquest sistema durant la nit electoral" i que "garanteixi que cap inscripció els efectes electorals de la qual hagi suspès el Tribunal Suprem produeixi cap efecte el 29 de novembre".