Tres incògnites sobre la validesa com a prova dels missatges interceptats als EUA que assenyalen Zapatero en el 'cas Plus Ultra'

El jutge del cas Plus Ultra, José Luis Calama, vol cobrir-se les esquenes respecte al material indiciari amb què ha imputat l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pels presumptes delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals i falsedat documental. I ha lliurat una comissió rogatòria als Estats Units per demanar autorització a les seves autoritats per usar el material procedent del mòbil del que va ser el màxim accionista de Plus Ultra, Rodolfo Reyes Rojas, com a prova en un hipotètic judici contra Zapatero, arribat el cas.

Un moviment que el catedràtic de Dret Penal Manuel Cancio qualifica com "una mica estrany" i que podria tenir com a objectiu evitar possibles peticions de nul·litat per part de les defenses dels acusats, entre ells, Zapatero, que la setmana que ve està citat al jutjat de Calama per prendre-li declaració.

"La petició formal per usar com a prova aquest material podria deure's al fet que es va obtenir de manera informal o que sigui un material d'intel·ligència, reservat. Si no, no s'entén bé la petició, perquè quan dos països cooperen policialment i es faciliten informació, aquesta informació pot ser usada per a investigacions judicials", diu Cancio.

Però Calama vol demanar-ho formalment a l'Administració Trump: "(...) la seva eficàcia com a mitjà de prova en el procés penal requereix la seva adequada incorporació a les actuacions", diu en el seu acte.

Els dos informes de la Brigada Central d'Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupción de la Policía Nacional (UDEF) coneguts fins ara, datats el 22 d'abril passat, amb els quals Calama articula la imputació per primera vegada d'un expresident del Govern, estan basats en una proporció important en els missatges interceptats al mòbil de Rodolfo Reyes Rojas, el 2021, als Estats Units, per part de l'agència Homeland Security Investigations (HSI).

La interlocutòria de Calama en què demana autorització als Estats Units explica que el 2018 es va iniciar una investigació transnacional contra "una xarxa d'empresaris veneçolans i persones políticament exposades dedicada al blanqueig de capitals, corrupció i ocultació d'actius mitjançant estructures financeres sofisticades, empreses pantalla, fideïcomisos i operacions internacionals que inclouen desfalc de fons públics, frau, suborns i adquisició de béns en múltiples jurisdiccions, en coordinació amb oficines d'HSI a Nova York, Tampa, Miami i Boston i amb autoritats de França, Suïssa, Espanya, Andorra i Portugal, amb l'objectiu d'identificar i desarticular xarxes que faciliten la circulació global de fons il·lícits i afavorir la recuperació d'actius".

Una de les línies derivades d'aquella investigació se centrava en Rodolfo Reyes Rojas, "investigat per blanqueig i evasió de sancions mitjançant companyies com Plus Ultra Capital Bank Panacorp i Dinosaur Bank", diu la interlocutòria, que afegeix que respecte a Reis l'agència HSI va obtenir el 2021 "una extracció telefònica [clonació del mòbil] que, tot i que inicialment orientada a contraban, va revelar comunicacions amb instruccions per moure fons il·lícits, gestionar préstecs de rescat i coordinar pagaments il·legals, constituint material probatori que HSI considera que pogués tenir rellevància per a la investigació espanyola relativa a Plus Ultra".

Sembla clar, doncs, que l'obtenció de la informació que el 18 de març passat l'Administració Trump va traslladar a la UDEF amb el contingut del mòbil de Reyes Rojas es va deure a una clonació del seu terminal. Fonts relacionades amb el cas indiquen que la clonació va succeir a l'Aeroport de Miami, dada que va avançar eldiario.es. Dos mesos després que li arribés a la Policía espanyola la informació dels EUA, Calama signava el seu famós acte d'imputació de Zapatero.

Les tres incògnites

Els missatges de Rodolfo Reyes Rojas incorporats el passat 18 de març a la causa sobre el rescat de Plus Ultra i amb els quals s'ha acabat imputant a Zapatero obren almenys tres dubtes, segons explica el penalista Eloi Castellarnau: "Cal preguntar-se si aquests missatges s'han obtingut legal o il·legalment, en el sentit de si el mode d'obtenció s'ajusta al dret penal espanyol; en segon lloc, si s'ha respectat la cadena de custòdia durant tot el temps en què aquest material ha estat guardat fins que s'ha lliurat a les autoritats espanyoles; i per últim, cal saber com ha estat el procés pel qual s'ha incorporat al procediment espanyol".

Han estat cinc anys els que ha trigat l'administració nord-americana a entregar el clonat del mòbil de Reyes Rojas a la policía espanyola. "Si jo fos l'advocat defensor del senyor Zapatero demanaria moltes explicacions sobre com ha sigut l'entrega del material; el motiu d'aquesta entrega després de cinc anys; si es va obtenir amb autorització judicial o no", indica Eloi Castellarnau.

Rodolfo Reyes Rojas

Els missatges de Reyes Rojas, amb doble nacionalitat veneçolana i espanyola, on parla amb altres investigats Reyes Rojas rescat de Plus Ultra, a través d'un crèdit de 53 milions d'euros de la SEPI per pal·liar la crisi provocada per la pandèmia, el 2020, van ser ràpidament incorporats per la UDEF a sengles informes amb els quals el jutge Calama va apuntalar la imputació de Zapatero. Missatges com "El nostre pana Zapatero darrere" assenyalen una possible influència de l'expresident, segons considera Calama, que ha dictat ordre de recerca i captura per Reyes Rojas i la seva dona, Aurora López, exaccionista de l'aerolínia.

L'Audiància Nacional considera que Rodolfo Reyes Rojas, que va arribar a ser el principal accionista de facto de Plus Ultra, desvinculat del Consell d'Administració de l'aerolínia a finals de 2025, va poder emportar-se part dels 53 milions d'euros del rescat a paradisos fiscals.

Es pot clonar un mòbil?

"Les defenses plantejaran, sens dubte, si és conforme al dret espanyol la clonació d'un telèfon sense autorització judicial. O preguntaran si hi ha autorització del propi Rodolfo Reyes perquè les autoritats de Miami o les federals clonessin el seu dispositiu", sosté Manuel Cancio. Aquest catedràtic de Dret Penal recorda que l'assumpte sobre la validesa com a prova de material obtingut de forma il·legítima ja es va plantejar amb la llista Falciani, sobre les dades de defraudadors fiscals obtinguda per l'exempleat del banc suís HSBC Hervé Falciani.

El Suprem es va acabar pronunciant a favor del valor probatori d'aquells documents bancaris i fitxers comptables, impugnats per les defenses dels acusats de defraudar el fisc espanyol.

El mateix va passar amb els missatges confiscats del servei de missatgeria encriptada EncroChat, una xarxa de comunicació xifrada utilitzada pel crim organitzat internacional. La policía francesa va piratejar la xarxa i els milions de missatges que van aflorar van servir per a condemnes per narcotràfic, fonamentalment. A Espanya, el Tribunal Suprem va dir que eren vàlids aquests missatges sobre lliuraments de drogues com a prova, malgrat que s'havien obtingut en intervencions massives de converses, la qual cosa podia vulnerar el dret a la intimitat, entre uns altres.