Entrevista a Jordi Hereu"El traspàs de Rodalies perilla clarament amb un govern de PP i Vox"

Jordi Hereu atén Públic a la segona planta de la seu del PSC del carrer Pallars de Barcelona. Al despatx on transcorre la conversa encara hi ha un cartell electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, que l'equip de campanya retira sigilosament perquè no aparegui en pla de la càmera que enregistra la conversa. Els socialistes acumulen desercions forçades en campanya, com la de Zapatero -motivada per les investigacions judicials- i la d'Òscar Puente, company d'Hereu al Consell de Ministres. Qui sí que pujarà a l'escenari és l'exalcalde de Barcelona, recuperat per Pedro Sánchez com a titular d'Indústria i Turisme, i ara candidat dels socialistes per Barcelona.

Hereu pilotarà la campanya del PSC, marcada pel protagonisme d'Illa, convertit en el primer soldat de Sánchez per esgarrapar un resultat que li doni opcions de disputar la victòria al PP. En aquesta entrevista -feta abans de la vaga general de l'11-N-, el candidat projecta les aspiracions d'un resultat "històric" que permeti frenar l'aliança de PP i Vox. Una irrupció de l'extrema dreta que Hereu qualifica de determinant per "canviar el tauler de joc" en termes d'"involució" democràtica. Per fer-hi front, el cap de cartell socialista defensa un projecte que se centra en l'habitatge, que vigoritza l'estat del benestar per la via de reforçar-ne el finançament i que aposta per les inversions en infraestructures, tot i la crisi permanent a Rodalies.

Ja hem assistit als primers debats de candidats a Catalunya. Vostè ha insistit en un missatge, el perill d'una "llarga involució" si governa PP i Vox. És suficient per mobilitzar l'electorat català que el 2023 ja va escoltar aquest discurs?

Per a mi, la política sempre ha estat en positiu, d’esperança per tirar endavant projectes. Aquests últims anys m’he dedicat a impulsar el progrés econòmic. Espanya creix més que la resta d’Europa des de fa anys. I, a la vegada, hem ampliat drets socials i laborals. El que molesta a escala internacional és que Espanya lluita per la justícia social i l’ampliació dels drets mentre progressa el nostre creixement. La nostra aposta per les renovables, per exemple, ens serveix per donar força a la indústria, alhora que lluitem contra el canvi climàtic. I també hem desplegat la nostra aposta per la convivència. Per tant, progrés econòmic, defensa i ampliació de l’estat del benestar, i convivència són els tres eixos amb els quals ens presentem. D’eleccions n’he viscut moltes, porto 40 anys de militància socialista. Però no en recordo unes amb la transcendència que tenen aquestes. No es tracta de desplegar un discurs de la por, és el que tenim al davant.

Però Catalunya està millor que el 2023?

Clarament. En molts paràmetres està molt millor i això no vol dir que no tinguem per davant grans reptes que també donen sentit a la nostra acció de govern. Tenim reptes en infraestructures i habitatge, i això ens empeny a defensar el nostre projecte. Venim de la cultura de la política útil, que aporta solucions.

En molts paràmetres, Catalunya està millor que el 2023, i això no vol dir que no tinguem grans reptes 

Però, des de 2023, el ciutadà català ha vist com la mobilitat empitjorava, amb Rodalies convertit en un servei que no genera confiança, i els serveis públics cada cop més tensats, com demostren les protestes dels professionals. Quin missatge tenen a transmetre?

Soc plenament conscient del que ens passa cada dia. Hi havia un cartell que es posava quan s’arreglaven carrers als municipis que deia: “Disculpi les molèsties, estem treballant per vostè”. Si digués que no tenim 150 projectes d’inversió, que no tenim trens a punt de posar-se en circulació, que ens presentem a les eleccions sense res, em seria molt difícil defensar-ho. Perquè comprenc perfectament els problemes de la quotidianitat de gent que necessita el transport públic. S’hi està treballant com fa més de 15 anys com no s’hi treballava. Però necessitem victòries immediates. Necessitem com més aviat possible que la gent pugui entrar en un tren nou, fabricat a Santa Perpètua, perquè tangivilitzi i toqui que la cosa comença a fer el tomb. I s’ha d’agrair l’enorme paciència dels ciutadans. Hi hem d’abocar recursos, amb un Pla de Rodalies de 8.000 milions. Però també li dono importància a la gestió des de la proximitat, a un acord d’una governança en què la Generalitat tingui molt més pes.

El traspàs de Rodalies perilla amb un govern de PP i Vox?

Clarament, sí. Perquè, a més a més, ho han expressat. Ara som en unes setmanes i uns dies en què tothom dissimula. Però és evident que [el traspàs] no és en la seva concepció de l’Estat.

Alberto Núñez Feijóo apuntava, en una entrevista a La Vanguardia, que potser a la Generalitat no li convenia assumir el traspàs de Rodalies.

“Jo no ho recomanaria”, deia Feijóo. Aquesta operació blanqueig a Catalunya és patètica, per com de poc creïble és. Tant per part del senyor Feijóo com del senyor [Santiago] Abascal. Imagina’t, un amant de la diversitat d’Espanya, un home respecutós amb la catalanitat, que expressa ara que respectarà la identitat catalana. I Feijóo diu ara que no pot ser president d’Espanya qui no entén Catalunya. Ho afirma qui s’ha dedicat tots aquests anys a posar pals a les rodes a tot allò que portava a la convivència i a passar pàgina, amb tan poca inversió com conflictes teníem.

Vostè és el titular del Ministeri d'Indústria i Turisme. Sap que, que sense una bona mobilitat i infraestructures competitives, la indústria se'n ressenteix. Què li pot prometre a la petita i mitjana empresa de Catalunya, la majoria del teixit productiu, per assegurar que això canviarà?

Primer, si som l’economia que més creix d’Europa, el resultat final no deu ser tan dolent. Quan un país creix, no un any sinó cinc, perquè estem creixent el doble o el triple que la Unió Europea, això vol dir que des de la política pública i dels sectors empresarials estem fent bastants deures. Des del punt de vista de les infraestructures, els puc dir que podran començar a fer logística ferroviària que no feien abans. I que això ho veurem i ho començarem a notar. La Seat-Volkswagen tindrà noves connectivitats. Al final, les inversions donen els seus fruits i això es traduirà en un millora logística. També és veritat que estem creixent i això ens obliga a repensar coses com la situació de l’AP-7. Afrontem els reptes del creixement. Però jo prefereixo un país que té reptes de creixement que un país que no atrau ningú. Hem de gestionar un bon desenvolupament.

En un país amb aquest creixement, també de la població, resulta imprescindible un model de finançament que no estigui caducat, com fa anys ho està l’actual. El model que havien pactat amb ERC va decaure per l’avançament electoral del 29-N.

Un dels motius pels quals hem de reforçar el govern de Pedro Sánchez i una gran majoria progressista al Congrés i el Senat és per fer possible el que nosaltres hem engegat i és bo per a tothom. El PP bloqueja el finançament perquè viuen de dir no a tot. No ho van fer quan els tocava. En canvi, el que feien era trencar la relació entre Catalunya i Espanya. Nosaltres hem posat una proposta real, factible i que és beneficiosa per a tothom, per als ciutadans de tota Espanya. Però, evidentment, els 4.686 milions per a Catalunya són un mecanisme que ens permet reforçar tot el que hem dit.

Però aquest model de finançament no estava garantit que s’aprovés al Congrés, perquè no tenien lligat el suport de Junts.

Per això deliberem amb la ciutadania. I demano majories per fer possible, ràpid i fàcil el que fins ara, entre uns i altres, bloquegen. Uns, PP i Vox, perquè ho bloquegen tot, fins i tot allò que convindria als ciutadans que ells administren. I Junts també s’hauria d’aclarir, perquè ha de prendre decisions. Ells tenen la dinàmica que qualsevol cosa que fem amb ERC segur que per a ells ja no és bona. El que demano és altura de mides. I no fer veure que apuntes al màxim per fer inviable el que és bo, és possible i arriba de forma immediata.

El finançament? Demano majories per fer possible, ràpid i fàcil el que fins ara, entre uns i altres, bloquegen

Junts defensa que la seva opció electoral és la "del mig" i demanen que Pedro Sánchez faci un pas al costat si necessiten el seu suport per governar.

Nosaltres els preguntem: “Per a què serviu?”. La gent ha de saber si faran possible un govern de Feijóo amb Vox. Sí o no? Jo ho tinc molt clar: nosaltres votarem a Pedro Sánchez. Cap partit té dret a dir a un altre qui ha de presentar [a una investidura]. Jo no em poso amb els lideratges de Junts. Ens sentim molt orgullosos del nostre president.

L'apel·lació àmplia que fan vostès a progressistes, catalanistes i demòcrates per agrupar el vot entorn el PSC els pot donar la victòria a Catalunya, però no es menja l'espai a l'esquerra que els hauria de permetre governar?

Crec que aques espai polític hauria pogut fer millor els deures a l’hora d’agrupar les seves forces, però en aquest moment els desitjo que puguin tirar endavant els seus projectes. Els necessitem amb nosaltres. Però també tinc l’obligació de dir que, aquesta vegada, apostar des d’un punt de vista electoral pel PSC és garantir la victòria de l’esquerra. És el camí més directe, més clar, cap a la victòria del bloc progressista. Això és així. Soc molt respecutós amb les altres opcions. Necessitem majories parlamentàries i estic convençut que és factible i possible. El PSC pot aconseguir un resultat històric.

Vol dir més dels 25 escons que va aconseguir Carme Chacón el 2008?

Des del punt de vista de l’aspiració, hem d’optar a arribar tant lluny com es pugui. Tenim tot el bloc socialista i hi hem de sumar el col·lectiu d’indecisos. I això ja és un bloc important a Catalunya. Però, davant d’una situació que és excepcional, faig una crida a la gent que no és estrictament socialista, des del catalanisme transversal fins a sectors progressistes que creguin que ens hem d’agrupar, passant per tots els europeïstes. Quan veus el tarannà de Vox, els amics internacionals de Vox, que és com un àlbum dels horrors, m’atreveixo a apel·lar a la gent que vulgui més democràcia. Em dirigeixo als ciutadans que creuen que hem d’enfortir la democràcia davant de tecnooligarques que ja han decidit que, com que tenen més recursos, han de manar. Ens hi juguem la sobirania. Vull que allò que impliqui Espanya i Catalunya es decideixi aquí, ni a Washington, ni a Tel Aviv, ni a Moscou. Reclamo l’autonomia de la política, que decideix en funció de l’interès general.

Vull que allò que impliqui Espanya i Catalunya es decideixi aquí, ni a Washington, ni a Tel Aviv, ni a Moscou

Parlava de democràcia i això ens porta als drets. Al centre de campanya hi ha l'habitatge. I el turisme ha tingut un impacte important en l'oferta d'habitatge en ciutats com Barcelona. Què pot fer el PSC que no ha fet fins ara perquè la realitat de l'habitatge canviï?

Som en campanya electoral perquè es van tombar uns decrets que s’havien treballat des de feia molt temps, no en 15 dies. Uns decrets que articulen una política integral: protegir les situacions de vulnerabilitat, regular el mercat per garantir la funció social de l’habitatge i ofensiva de construcció. Estem posants molts recursos de l’Estat que, sumats als recursos que haurien de posar les comunitats autònomes i que Catalunya està posant, a diferència de les que estan governades pel PP, ens porti a una oferta més àmplia d’habitatge protegit.

Però la regulació de la compra especulativa a Catalunya està encallada al Parlament.

Les eleccions serveixen per desencallar el que no s’ha pogut tirar endavant. La meitat de l’habitatge construït que s’està construint a Espanya és a Catalunya. Per què? Perquè l’impuls que li donem des de l’Estat enllaça amb l’ambició del Govern presidit per Salvador Illa, amb l’objectiu dels 50.000 pisos d’habitatge de promoció pública i assequible. I la construcció de 200.000 pisos amb l’ajuda del sector, per utilitzar tots els instruments.

Els seus socis, des de Comuns fins a ERC, diuen que el PSC ha "arrossegat els peus" en matèria d'habitatge i que els han forçat a prendre decisions més ambicioses, també al consell de ministres. Què els respon?

Estic totalment satisfet de compartir amb els socis allò que es pugui aconseguir. Però les ganes de tirar endavant polítiques d’habitatge no ens les han d’explicar. Vam crear el Ministeri d’Habitatge, hem articular una llei d’haitatge i ens hauria agradat aprovar instruments com la llei del sòl i altres mecanismes que han quedat pendents. Crec que ens podrem posar d’acord amb els socis d’esquerres i també amb d’altres, perquè fins ara en molts temes ens ha acompanyat el PNB. El PNB és més sensat que Junts en algunes ocasions. Perquè Junts podria tenir més rol, de demanar i negociar, però també d’acordar. En algunes coses ho han fet, però en general tenen un potencial que no han aprofitat.

És compatible fer el discurs de conscienciació davant els canvis meteoròlogics extrems que afecten el litoral català, com ha verbalitzat Salvador Illa, i a la vegada planificar l'ampliació de l'aeroport del Prat?

Sí. Gent del Govern de la Generalitat que tenen una llarga trajectòria en la lluita mediambiental, que han fet possible parcs naturals a Catalunya, et diuen clarament que el balanç de la transformació [a l’aeroport del Prat] serà molt millor del que ara tenim. El desenvolupament social, industrial i científic de Barcelona i de Catalunya necessita d’aquesta connectivitat. És evident que jo ho defenso i que el partit també. Les coses s’han de poder fer i s’han de poder fer bé. Tot el que fem serà amb l’aval de la Comissió Europea, però no podem renunciar a aquesta connectivitat. El que no podem fer és que la gent ens vinguin per altres aeroports d’Europa. Barcelona necessita connectivitat de primer nivell, perquè ha d’estar a l’altura de l’ambició que tenim com a país. I és una simplificació dir que això és només pel turisme vacacional. L’aeroport és una peça important per guanyar oportunitats de la nova indústria i de sectors de valor afegit.

L'ampliació de l'aeroport del Prat? Les coses s'han de poder fer i s'han de poder fer bé

L’ampliació de l’aeroport del Prat no incrementarà de forma ostensible el nombre de turistes que arribaran a Barcelona?

No, crec que no. El turisme és un fenomen que creix a nivell internacional. Nosaltres estem desenvolupant estratègies de turisme sostenible. Per exemple, a l’Estat estem ajudant a desconcentrar les destinacions, desestacionalitzar i diversificar les propostes turístiques, amb més valor afegit. Necessitem guanyar en valor afegit, perquè això ens permet pagar millors salaris o reinvertir en eficiència energètica. Qui digui que tot això [el turisme] anirà a menys, com si tinguéssim una clau per tancar el país, sap mai ha estat veritat.

Però a l’aeroport del Prat hi ha una majoria d’operativitat de companyies low cost?

Tenim un gran connectivitat amb tota Europa. On hem de fer un salt i, per això, necessitem una pista més llarga? A l’hora de connectar Barcelona amb el món, amb avions intercontinentals. Perquè, si no, d’on vindran, de París o de Madrid? Ho podem fer directament des de Barcelona, si Barcelona és el destí. La transformació més gran dels pròxims anys és l’arribada dels combustibles no contaminants. Les companyies ja saben que gradualment hauran d’anar fent aquest canvi. I amb això farem que la petjada de carboni d’aquesta activitat canviarà.

Quines tres prioritats hauria de tenir un govern socialista a l’Estat per a Catalunya?

Una primera prioritat, l’habitatge. Establir una estratègia que ens permeti regular amb eficàcia el mercat, atendre la urgència de les persones més vulnerables i fer una gran ofensiva en la construcció de pisos protegits a a preu assequible. L’altra prioritat, reforçar el finançament de l’estat del benestar, en la salut, la dependència i l’educació. Per tant, fem un gran acord de finançament, no el tinguem bloquejat. I, una tercera més sectorial, complir plenament l’estratègia de reindustrialització del nostre país en clau verda, de transició energètica, i en la incorporació de les noves tecnologies. La modernització del model productiu és una tercera gran prioritat.

Es referia a la reindustrialització. Està en perill la marca Seat?

Amb antigues marques, estem recuperant projectes industrials. Tenim una enorme marca, la de Seat, que ens identifica. No vull ni pensar que aquesta marca s’abandoni. Quan ens hi referim, no parlem de l’abandonament de les capacitats productives, però en el portafoli del grup Volkswagen, Seat no pot ser un concepte que s’abandoni.

L’aposta del PP per Xavier García Albiol a Catalunya és una manera de frenar Vox o de preparar el terreny per governar amb Vox?

Té molts elements de falsedat. Xavier García Albiol, com jo, fa temps que milita en un projecte polític i, per tant, tot el respecte per a ell. Ara bé, li pregunten si s’hauria de treure els auriculars que tradueixen les intervencions en català al Congrés i diu que no. Però el fet és que es trauran, que és el que expressa el PP. Li pregunten si a Tarragona o Girona s’hauria de votar a Vox i diu que no li agrada. Però és el que el PP pacta [per al Senat]. Això va de PP i Vox. Que tothom pensi el que ens juguem. No és cert que no vulguin tocar les pensions. Som davant d’una confrontació entre models. La irrupció amb força de Vox canvia el tauler de joc. La Constitució espanyola, que els de Vox no van votar i que van combatre, parla d’un estat social i democràtic de dret. Ja ens podem oblidar de la dimensió social i de la democràcia com quelcom a aprofundir si governen. No iniciem un procés d’involució que, si s’aprofundeix, ens portaria a escenaris que no em vull ni pensar.

La irrupció amb força de Vox canvia el tauler de joc

Hauria desitjat que Óscar Puente no hagués dimitit?

No, soc absolutament respecutós amb la seva decisió. I no m’estranya el que va fer i quan ho van fer. Després de donar la cara durant una setmana, explicant-se i prenent les primeres iniciatives, que contrasta amb altres maneres d’afrontar les crisis, va dir amb grandesa “fins aquí he arribat”. No m’estranya, perquè sé d’on ve. Sempre el recordaré com a alcalde socialista de Valladolid. És una persona que ve de lluny, de conviccions fortes.