Totes les mencions al rei Joan Carles a les actes del judici del 23-F: "A les seves ordres per donar un cop de timó"

La vista oral del judici del Consejo Supremo de Justicia Militar per l'intent del cop Estado del 23-F va començar el 19 de febrer de 1982 a les instal·lacions del Servei Geogràfic de l'Exèrcit situades al barri madrileny de Campamento. La desclassificació de documents realitzada pel Govern de Pedro Sánchez ha posat a la disposició de la ciutadania les actes de totes les sessions celebrades. Es tracta d'un total de 46 sessions i altres tants documents. En elles es pot comprovar un gran nombre de mencions al rei Joan Carles I i la seva suposada implicació en l'operació.

Els principals colpistes condemnats van defensar durant les vistes que actuaven en nom del llavors rei. En l'última sessió es recullen les declaracions finals dels processats. El tinent general de l'Exèrcit Jaume Milans del Bosch, condemnat a 30 anys, es va expressar en els següents termes, segons recullen els documents:

"Pel seu amor a Espanya i haver complert sempre la seva obligació, davant la mala situació d'Espanya i la fallida creada per terrorisme, falta d'autoritat i autonomies, els subordinats es van fixar en ell a la fi de 1980 per, a les ordres del rei, donar un cop de timó que reconduís la situació en compliment de l'article 8 de la Constitució", indica l'acta del dia 24 de maig.

Milans va defensar que aquesta era "la veritat" i que la resta eren "detalls". El colpista va apuntar, a més, a la pèrdua de confiança en algú a qui no identifica i que aquesta va ser la seva motivació per actuar. "És certa la seva intervenció, convençut del suport real i de l'Exèrcit per haver-li dit qui comptava amb la seva confiança, i a qui des d'ara menysprea, i afronta tota la responsabilitat, rellevant d'ella als que el van obeir", apunta el text.

La defensa de Milans de Bosch havia entrat en escena en la cinquena sessió, el 25 de febrer, per destacar que el tinent general no tenia "ambicions personals" amb la revolta militar i posar en valor "la seva obediència al rei" quan aquest "li requereix personalment". La defensa del general Alfonso Armada diu a més que Tejero "només" va rebre ordres de Milans de Bosch i del monarca "per conducte d'aquest". Aquesta és una tesi que també defensen en la mateixa sessió altres investigats, com els generals León Pizarro, García Castro, Ortiz Calldeclara o Gil Espasa.

Miláns de Bosch va respondre directament a les preguntes del fiscal el 8 de març. El tinent general va dir que "en parlar Armada de les intencions de sa majestat en el sentit d'imprimir una variació al rumb general de la política" espanyola, "concep la idea d'admetre el contacte amb representants" dels grups de militars que planejaven la intervenció que es va acabar materialitzant el 23-F. El fiscal va posar en evidència que "al llarg de més d'un mes" el tinent general no havia intentat "connectar amb l'entorn pròxim al rei" per "cerciorar-se" de les seves suposades intencions, segons recull un altre dels documents desclassificats pel Govern espanyol.

Tejero i la seva expulsió del judici

L'altre dels principals implicats, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, condemnat també a 30 anys, no va acabar el seu al·legat aquell dia. Tot just començar, segons recorda l'acta, va mostrar "el seu menyspreu cap al general en cap i oficial de l'exèrcit que havia fet patent la seva covardia i traïció a Espanya". El president del tribunal el va expulsar.

En les seves declaracions anteriors, realitzades el 17 de març, Tejero va incidir que va ser el general Armada qui li va confirmar que l'Operació Nacional en marxa es produïa a "les ordres del rei". Encara que a ell, segons va dir, "no li agrada el rei" i "no és monàrquic", va accedir a unir-se a l'Operació Nacional perquè se li va assegurar que amb la figura del monarca el cop seria millor acceptat a l'estranger (EUA i la Santa Seu). Armada, segons diu el colpista, li va assegurar que el 23-F seria a la Zarzuela.

Sobre la declaració del general de divisió de l'exèrcit Luis Torres Rojas, condemnat a 12 anys, l'acta destaca que "en consciència i davant Déu" va afirmar que en els seus 45 anys de servei havia estat un "militar exemplar" dedicat a les armes i "amb base en el seu amor a Déu, Espanya i la família". Torres Rojas, per la seva banda, va insistir en diverses ocasions que, entre els comandaments de la División Acorada (DAC) "era de ple el convenciment que s'actuava a les ordres del rei" i que, per tant ningú va posar objeccions als fets. De fet, Rojas, segons va afirmar posteriorment en el seu interrogatori el Rojas de divisió Ángel Centeno Pérez, va arribar a assegurar que "el rei i la reina aprovaven l'operació".

José Ignacio San Martín, cap d'Estat Major de la Divisió Cuirassada Brunete, va ser condemnat a 10 anys. En la seva declaració final, tal com recull l'acta judicial, va incidir que es va entrevistar amb el rei el 18 de novembre de 1980. En aquesta trobada assegura que va manifestar a Joan Carles I "que l'Exèrcit estava irritat". Segons el seu relat, "un ajudant" del rei, a qui no identifica, li va indicar que "aviat s'arreglaria tal situació". "Una cosa similar li va assegurar un general que mai menteix, deixant en l'aire la personalitat d'aquest general. Sempre van creure obeir al rei, tant per treure les unitats com per retirar-les", s'indica.

El coronel d'Infanteria Diego Ibáñez, condemnat a 10 anys, va assenyalar en la seva declaració final que no havia "invocat infundadament el nom del rei per eludir responsabilitats, sinó perquè creia en la seva actuació per lleialtat i fe cap a Milans, Armada i altres". El capità de la Guàrdia Civil Juan Pérez de la Lastra, condemnat a tres anys, va acceptar la responsabilitat pel que va fer però va ressaltar que "va ser només creure que el rei i Espanya el necessitaven".

En l'interrogatori al tinent de la Guàrdia Civil Pedro Izquierdo, condemnat a un any, aquest afirma que el capità José Luis Abad li va dir que el tinent coronel Tejero necessitaria el seu suport per a una "operació avalada pel rei". En aquesta conversa entre Abad i el tinent, també es va manifestar que el general Armada havia estat dinant a la Zarzuela.

Tots van actuar sota la il·lusió que era el rei el que donava les ordres i que el general Alfonso Armada es presentaria al Congrés dels Diputats passades dues hores del seu assalt. "Ningú va dubtar que eren ordres del rei", va arribar a afirmar en la seva declaració el coronel Manuel Cervantes Rosell com a testimoni.

El coronel de la Guàrdia Civil Miguel Manchado, condemnat a vuit anys, durant l'interrogatori del fiscal, va reconèixer que Tejero li va demanar 6 conductors, 6 autobusos i 50 homes "per a una missió per ordre del rei" i els hi va donar. Els tinents Santiago Vecino i Vicente Carricondo (condemnats a un any), en els seus interrogatoris confessen haver "acudit al Congrés dels Diputats a prestar un servei per ordre del seu capità", assenyalant també al rei, Armada i Milans del Bosch com a directors de l'actuació. "Pràcticament han vingut a confirmar que reconeixen l'autoritat del rei com a comandament suprem, que accepten la cadena de comandament i la legalitat de les ordres superiors", resumeix l'acta.

El guàrdia civil Manuel Prieto López, testimoni en el procés, preguntat pel fiscal, va dir que durant el dia de l'assalt "va escoltar en diverses ocasions veus de "visca el rei, Espanya i la Guàrdia Civil" i que Tejero li va dir "matxaconament" que eren allà "per salvar Espanya, que el seu cap era el General Armada i que obeïa al rei".

Sabino Fernández, el primer a esmentar el rei

Les referències a la monarquia van ser habituals entre els processats i els testimonis des de la primera sessió de la vista oral del judici. El cap de la Casa Reial, Sabino Fernández Campo, va ser el primer a mencionar Joan Carles I. Ho va fer per dir que "estava a punt d'iniciar un partit d'esquaix quan es va produir l'assalt al Congrés". Els documents desclassificats aquest dimecres recullen també la transcripció d'una trucada entre Fernández Campo i Tejero poques hores després de l'intent colpista. El primer li retreu haver utilitzat "el nom de S.M. el Rey" i va ordenar: "Deposa la teva actitud immediatament".

L'acta del 19 de febrer de 1982 recull una segona referència a l'emèrit, aquesta vegada del "familiar" d'algun dels processats, que anuncia declaracions futures en què "es posarà al rei de xupa de domini". La memòria de la segona sessió destaca que es "continua invocant el protagonisme del rei i paral·lelament el de la reina", posant sobre la taula el seu "coneixement previ" d'"allò que tenien pensat realitzar els processats". Aquesta és la conclusió que treuen els que redacten l'acta de "la lectura de declaracions d'alguns processats". El jutge va escoltar aquell dia els tinents coronels Arana Lorite, Miler Hidalgo, Mas Oliver i per primera vegada l'artífex del cop, Tejero, així com el capità Gómez Iglesias i el llavors governador civil de València, José María Fernández del Río.

La sessió del 22 de febrer va finalitzar amb "almenys 89" referències al monarca o la Corona i "no menys de cinc" a la reina Sofía, sense donar més detalls la memòria dels termes en què van tenir lloc aquestes al·lusions. Joan Carles I va tornar a ser nomenat "no menys de 61 vegades" en la primera sessió de març, "intentant en gairebé la totalitat de les ocasions la seva implicació amb els acusats". El mateix va passar amb la reina en "no menys de tres" ocasions, segons l'acta de la setena sessió. El conductor de la Guàrdia Civil Carranza Espinal també va fer al·lusions al monarca, dient que el dia de l'intent colpista va entrar a la capital al volant d'un microbús sense saber exactament on es dirigia. Li van demanar, això sí, "seguir un Seat 124 blanc" amb la "missió" de "defensar el rei".

Els acusats van seguir assenyalant el monarca durant la resta de les sessions. El següent a fer-ho va ser el general Torres Rojas que, a través de la seva defensa, diu que "no hi havia cap dubte que el rei recolzava els fets". El mateix va al·legar la defensa de Tejero, responsabilitzant el general Armada "com a suposat representant" de Joan Carles I "d'iniciar una sèrie de reunions per permetre al rei reconduir Tejero situació política". El tinent coronel va ser en aquest sentit el "elegit" per executar les "ordres" pel seu "gran prestigi i personalitat", insisteix la seva defensa. La resta de les defenses insisteixen en el relat que van actuar sobre la base del que els deia el general Armada que arribava de boca de la Corona. Els actes de desobediència, "suposant com ells suposaven que les ordres emanaven del rei", no hagués resultat "institucional".

Malgrat totes aquestes mencions, el relat oficial sempre ha estat la negació de la implicació del rei en els fets. El Ministeri d'Interior, segons es reflecteix en un altre dels documents desclassificats, els qualifica de "rumors" encoratjats per l'extrema dreta, a la qual acusava de difondre "falsedats" de manera organitzada.