Torna la precampanya: Illa i el PSC repliquen Feijóo que "mai" presidirà Espanya perquè "no entén" Catalunya

Malgrat que els actes de precampanya encara no s'han reactivat després del tràgic accident ferroviari d'Urda (Toledo), aquest diumenge ja ha tornat de ple la confrontació política de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. En el cas català, un dels elements que l'ha desencadenat és l'entrevista a La Vanguardia del president i candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, en què ha reiterat que vol carregar-se el model d'immersió lingüística a l'escola, ha insistit que pretén derogar la Llei d'amnistia i s'ha oposat a l'ampliació de l'autogovern en qüestions com el traspàs de Rodalies. Sobre aquest darrer punt, amb l'argument que és un "servei tan deficitari". "Jo no sé si això li interessa a la Generalitat. L'hi dic molt seriosament", ha exposat.

Malgrat que les tres qüestions -l'amnistia, la immersió lingüística o el traspàs de Rodalies- compten amb un amplíssim suport polític i social a Catalunya, Feijóo ha afirmat a l'entrevista que "no es pot ser president d'Espanya sense entendre Catalunya", dient implícitament que ell sí que l'entén. També ha assegurat que per a ell "Catalunya és una prioritat". Frases que han estat munició per a un Partit Socialista que l'ha replicat amb contundència durant el matí.

El president del Govern, Salvador Illa, li ha respost per X que "Efectivament. Per això mai seràs president d'Espanya. Primer contra el català, ara contra l'amnistia: curiosa manera d'entendre Catalunya". Cal recordar que el passat 19 d'octubre, Feijóo ja va avançar la seva voluntat d'imposar més castellà a les aules i, per tant, dinamitar l'actual model d'immersió lingüística.

A la mateixa xarxa social, el perfil corporatiu del PSC ha dedicat un extens fil a replicar el líder estatal del PP. Entre d'altres qüestions l'acusar d'haver "convertit l'hostilitat" cap a la societat catalana "en el seu principal motor electoral". "Feijóo pretén esborrar l'hemeroteca, però el balanç del PP respecte a Catalunya no és una opinió: són vint anys d'ofensiva jurídica, política i social", afegeix una resposta en què recorda els esforços dels populars per recórrer l'Estatut, impugnar lleis catalanes "pioneres", votar en contra de l'ús del català al Congrés i oposar-se a la llei d'amnistia.

"Aquest és el balanç real del Partit Popular: vint anys posant obstacles sistemàtics a l’autogovern, a la llengua, a la cohesió social i als drets dels i les catalanes. Com pretén governar Espanya qui insisteix, cada dia, a utilitzar Catalunya com a element de confrontació?", es pregunten els socialistes.

Finalment, el PSOE ha ironitzat que "segons Feijóo" entendre Catalunya comporta no respectar la llengua i les seves institucions i no apostar pel "diàleg i la convivència", per concloure amb un contundent "queda clar: tampoc seràs president perquè no entens Catalunya".

Retrets entre PP i Junts, amb Rufián i Colau sumant-s'hi

No han estat les úniques rèpliques polítiques a xarxes socials amb aroma de campanya que s'han pogut llegir aquest diumenge. En primer terme, l'alcaldable del PP a Barcelona, Daniel Sirera, ha proclamat en una entrevista El Nacional que l'electorat de Junts "es pot trobar que amb el seu vot" el 29-N "fa Colau ministra d'habitatge", per reblar que "l'únic que garanteix que això no passarà és el vot a Feijóo".

Des d'X, la cap de llista de Junts a les generals, Míriam Nogueras, li ha contestat que el seu partit és l'únic que garanteix que "ni Colau ni Abascal siguin ministres". "De fet, amb ganes de seguir fent que Madrid no pugui decidir absolutament res sense nosaltres", ha remarcat. Per afegir: "Preocupi’s dels seus amics com Manuel Valls que són els que posen gent com Colau a llocs de poder com l’alcaldia de Barcelona".

Tot seguit s'han pronunciat tant Gabriel Rufián com Ada Colau. El cap de llista d'ERC li ha etzibat a Nogueras i Sirera un "tampoc us baralleu tant que sou el mateix", mentre que la candidata del Front Ampli ha declarat que "no es pot comptar ni amb Junts ni amb el PP" per fer "efectiu" el dret a l'habitatge. "Sempre recordarem que van tombar els decrets Maricarmen", ha lamentat.