El Suprem aplica l'amnistia a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa sense estalviar-se dards al Constitucional            

L'amnistia als líders independentistes s'obre pas de manera definitiva. La malversació ja no serà un obstacle perquè s'apliqui la llei del perdó. La Sala Penal de Tribunal Suprem ha declarat extingida la responsabilitat criminal derivada de la sentència de la causa de Procés pel que fa als condemats Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, en aplicació de la Llei d'amnistia i assumint íntegrament la part dispositiva de la sentència del Tribunal Constitucional que va atorgar l'empara a l'exconsellera Bassa. 

La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, també està carregada de retrets, com la que va emetre aquest dilluns el jutge Pablo Llarena, en què confirmava l'aixecament de les ordres nacionals de crida i cerca i detención de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig. 

Pel que fa a la petició d’eliminació dels antecedents penals inscrits arran de la sentència que els va condemnar, formulada pels quatre exmembres del Govern català esmentats, així com per les defenses de Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Carme Forcadell i Josep Rull, també condemnats en la mateixa causa, el tribunal acorda comunicar la seva interlocutòria al Ministeri de Justícia perquè en tramiti l’eliminació.

El Suprem conclou que la resolució que atorga l'empara a Bassa "també s'aparta de precedents en què el Tribunal Constitucional afirmava que la balança de la justícia constitucional no pot inclinar-se en cap sentit per optar entre dues solucions igualment raonables sense interferir en el nucli de la potestat de jutjar, la independència de criteri de la qual proclama la Constitució, ja que l'empara no està configurada com una última instància ni té una funció cassacional".

El magistrat ponent, Manuel Marchena, i Antonio del Moral assenyalen que, tot i assumir íntegrament la decisió del Tribunal Constitucional, constaten que la sentència dictada pel sector majoritari d'aquest tribunal "s'allunya de la seva pròpia llei reguladora", que imposa un "deure de contenció argumental" en l'article 54.

El Suprem retreu que la fonamentació jurídica de la majoria que ha inspirat l'atorgament de l'empara —l'aplicació de la llei d'amnistia al delicte de malversació— inclou consideracions "manifestament prescindibles" per donar sentit a la resolució estimatòria.

"Atribuir a la interpretació d'aquesta Sala" una "contradicció dràstica", una "reducció teleològica", una "interpretació extensiva", una "interpretació imprevisible dels preceptes aplicables", un allunyament del "sentit comú", de "la lògica", de la finalitat de la llei i, en definitiva, l'absència d'un elemental "nexe de coherència representa enriquir la seva decisió amb consideracions absolutament innecessàries per donar suport al que s'ha resolt", afegeix la resolució.

Per a la Sala Penal, "l'escorça d'aquests mots, la seva grandiloqüència innecessària, revela el desig d'adornar un raonament invasor de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions destinades a camuflar la intensitat de la ingerència".

Així mateix, els magistrats del Suprem consideren que la resolució subscrita per set magistrats del Tribunal Constitucional "conté una desqualificació que afecta altres 14 magistrats que han defensat la interpretació que ara es considera vulneradora del dret a la tutela judicial efectiva".

Segons el seu parer, entre els destinataris d'aquests "epítets sobrers" caldria incloure-hi cinc dels magistrats que van subscriure les resolucions recorregudes, tres dels que van integrar la Sala d'Apel·lació, el magistrat que va assumir la instrucció de la causa i, "cosa que resulta més cridanera", cinc magistrats del mateix Tribunal Constitucional que han expressat el seu desacord amb el criteri de la majoria.

Els magistrats subratllen que aquesta Sala no interpreta la resolució que atorga l'empara a Bassa com "la manifestació d'un conflicte institucional amb el Tribunal Constitucional, sinó com una ruptura d'aquest òrgan amb la seva pròpia jurisprudència històrica".   

La "mutació" del Constitucional

En aquest sentit, l'alt tribunal també critica "els efectes que aquesta interpretació extensiva està generant en el perímetre reservat constitucionalment al Tribunal Suprem com a òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres".

Considera que la "mutació" del tribunal de garanties constitucionals en una mena "d'última instància amb capacitat revisora de la interpretació de qualsevol norma jurídica" adoptada pel Tribunal Suprem "està desdibuixant el disseny que van voler els constituents del 1978".

El Suprem conclou que la resolució que atorga l'empara a Bassa "també s'aparta de precedents en què el Tribunal Constitucional afirmava que la balança de la justícia constitucional no pot inclinar-se en cap sentit per optar entre dues solucions igualment raonables sense interferir en el nucli de la potestat de jutjar, la independència de criteri de la qual proclama la Constitució, ja que l'empara no està configurada com una última instància ni té una funció cassacional, funcions que operen totes dues en l'àmbit de la legalitat".