Sumar intenta tancar abans de l'estiu la pròrroga dels lloguers després d'una llarga batalla al Govern i al Congrés

177 vots en contra, 166 a favor i 5 abstencions. Dos mesos han passat des que les dretes —PP, Vox, Junts i UPN, amb ajuda de l'abstenció del PNB— tenyien de vermell el panell de votacions del Congrés. Un cop de porta amb el qual tombaven la pròrroga automàtica de més d'un milió de contractes de lloguer heretats de la pandèmia i, en conseqüència, a la vora de l'extinció. Un no amb el qual deixaven a la corda fluixa a dos milions i mig de persones, obligades a triar entre abandonar les seves llars o assumir la pujada desregulada dels seus lloguers. 62 dies després, l'espai de Sumar —principal paladí de la norma— ho ha aconseguit. La pròrroga tornarà a creuar les parets de l'hemicicle i ho farà, a més, abans de l'aturada estiuenca: a llarg del proper mes de juliol.

Aquest és el compromís que han anunciat, aquest dilluns, les dues ànimes del Govern espanyol: PSOE i Sumar. Un compromís no exempt de friccions i amb el qual no sempre han estat igual d'implicades. A finals de març, els cinc ministres del germà petit de l'Executiu protagonitzaven una escena mai vista en cinc dècades de democràcia, negant-se a participar en la reunió del Consell de Ministres. El motiu? El veto dels de Pedro Sánchez a la pròrroga dins del paquet de mesures anticrisi de la guerra de l'Iran. Hores de negociació que es van acabar cristal·litzant en un acord: dos textos. I, en un d'ells, l'anhelada pròrroga, que, un mes després, s'ofegava en el fangar de l'aritmètica parlamentària.

Des d'aleshores, veus de Sumar —al Govern i al Congrés— repetien que la norma s'estava negociant "lluny dels focus" i, ara sí, amb l'empenta de l'ala socialista, a través dels ministeris d'Hisenda i Habitatge. Una negociació a tres bandes que inclou un interlocutor especialment esquiu: el Congrés. I és que, amb els vots dels de Miriam Nogueras i una nova abstenció del PNB, els números surten. Per aquest motiu, des de Sumar, han optat per fer algunes concessions als de Puigdemont. Amb les converses encara obertes i les dates del 14 i el 23 de juliol marcades al calendari (són, de moment, els únics dos plens extraordinaris convocats a l'estiu), veus de la coalició asseguren a Público que podrien accedir a alguna "petita modificació tècnica" del text, sense tocar, en cap cas, el "fons" de la norma.

Però no és això el que posen sobre la taula els postconvergents. Fonts coneixedores de la negociació expliquen a aquest diari que els de Miriam Nogueras proposen excloure del nou decret els inquilins en situació d'impagament. Una solució a mig camí, concedeixen des de Sumar, podria ser aprovar un fons de compensació per als propietaris afectats. Així, raonen, s'aconseguiria protegir els uns i els altres. De moment, tiren de prudència, no hi ha una decisió presa.

Si amb alguna cosa ha claudicat, fa ja un temps, Sumar, és amb la trinxera de les bonificacions fiscals. "No és el nostre model", martellegen en conversa amb Público, "però d'alguna forma cal desbloquejar les negociacions". El que no està clar encara és si s'inclouran descomptes en l'IRPF només per als propietaris afectats per la pròrroga o per a tots aquells petits propietaris que es comprometin a no pujar el preu dels seus lloguers. Una altra de les principals exigències de Junts és l'exempció d'IVA als petits autònoms (aquells que facturen menys de 85.000 euros a l'any). Des de Sumar, es treuen la responsabilitat: "És un compromís que depèn de la voluntat d'Hisenda". Un ministeri que, davant les preguntes de Público, no ha volgut revelar nous detalls sobre l'avanç de les converses, que està liderant, en qualsevol cas, la cartera d'Habitatge. L'important no són els detalls del futur acord, reorienten la mirada des de Sumar, sinó que les dues potes del govern "han fet seva la mesura". Dins, d'un macrodecret, treuen a relluir, que rescata antigues promeses de la legislatura.

El forat negre de les polítiques d'habitatge

La més important, destaquen fonts del soci minoritari del Govern, és la regulació dels lloguers de temporada i del lloguer d'habitacions. Es tracta d'una mesura amb un recorregut llarg —i, com a mínim, tortuós— pel laberint dels passadissos del Congrés. Dissabte passat, 27 de juny, es van complir dos anys des que la iniciativa del Sindicat de Llogateres va entrar per primer cop a la cambra baixa. Ho va fer amb el suport de tot el bloc de l'esquerra de l'hemicicle i, precisament, impulsada per Sumar. 

Tanmateix, va quedar encallada al registre. A mitjan setembre, el vot en contra dels set diputats de Junts en va impedir la tramitació i la iniciativa va haver de tornar a la casella de sortida. Un mes després, Esquerra Republicana va recollir les reivindicacions del Sindicat de Llogateres i les va tornar a registrar al Congrés dels Diputats. Aquesta vegada, amb una millor acollida. Els diputats de Junts, encapçalats per Míriam Nogueras, van acabar cedint a les portes de Nadal i la proposició de llei va superar, finalment, el debat de presa en consideració. Des d'aleshores, el text és a la Comissió d'Habitatge, on ha estat més d'un any pendent del dictamen previ a la votació final.

La norma —que, en realitat, és una reforma de la Llei d'arrendaments urbans (LAU)— obligaria a justificar qualsevol lloguer de temporada. Per exemple, una absència temporal per motius d'estudis o de feina. També en limitaria la durada a un màxim de dotze mesos. A partir d'un any —i quan s'encadenin contractes— passarien a aplicar-se les normes del lloguer d'habitatge habitual, molt més garantistes per als llogaters. L'anomenada Llei contra els abusos en els lloguers també actua sobre les clàusules abusives dels contractes. Entre aquestes, la imposició de despeses indegudes, com ara l'IBI, els honoraris de les immobiliàries o les assegurances d'impagament. La reforma tampoc no s'oblida d'una pràctica cada vegada més habitual: el lloguer d'habitacions. Amb la nova regulació, els ingressos obtinguts pel lloguer per habitacions no podrien superar, en cap cas, el preu màxim que correspondria al lloguer de l'habitatge sencer. Per determinar aquest límit es prendrien com a referència tant les regles d'actualització dels lloguers com els topalls establerts a les zones de mercat residencial tensionat.

Aquesta és la base d'una llei que Sumar i PSOE han acordat reactivar dins del nou macrodecret. Un gest que ha fet saltar les alarmes de la Confederación de Sindicatos de Inquilinas, que exigeix que la norma s'aprovi "de forma intacta" i "sense forats". "En l'última legislatura, s'han anunciat moltes coses, però n'han passat molt poques", segueixen sembrant dubtes des del moviment per l'habitatge. Fonts de Sumar expliquen a Público que, de nou, la idea és conservar el text original. Obert, com a màxim, a "petits canvis de redacció" que es desprenguin de la negociació amb la resta de partits. Ja hi ha un precedent, recorden: la llei catalana del lloguer de temporada, en vigor des del gener del 2026.

L'IVA dels pisos turístics i la llei del sòl

La llista de mesures del nou macrodecret no s'acaba aquí. Fonts del Ministeri d'Habitatge detallen que el text obligarà a tots els contractes a formalitzar-se per escrit i incorporarà, entre altres coses, l'increment de l'IVA al 21% per als pisos turístics. També, recullen el guant del sector conservador de l'hemicicle, un paquet de mesures per agilitzar els tràmits administratius en la construcció de vivenda. I, per cert, en la gestió del sòl. Aquesta és, remarquen des de Sumar, una altra de les línies que està generant tensions entre les dues ànimes de l'Executiu. I és que, asseguren, el PSOE estaria intentant incloure en el nou decret una reforma de la llei del sòl." No ho compartim"; recorden des de l'altra costat del Govern, advertint que, a més, posaria en destrets a la resta d'esquerres per recolzar el decret. La que es quedarà, previsiblement, al tinter és la moratòria antidesnonaments. La protecció a la qual s'acollien més de 60.000 famílies vulnerables va decaure amb el canvi d'any i, fins ara, el govern espanyol no ha aconseguit que torni a superar l'examen parlamentari.